Més calor a l'estiu, incendis forestals que tenen lloc prop de zones urbanes o la qualitat de l'aire són alguns dels reptes ambientals actuals. Com poden adaptar-se les ciutats i les seves àrees metropolitanes a aquesta situació? Part de la resposta es troba en un element sovint menystingut en la seva planificació territorial: la natura urbana i metropolitana. Els arbres, que refresquen els carrers durant les onades de calor; els cinturons agrícoles envoltant zones urbanes, que poden actuar com a tallafocs; o els insectes pol·linitzadors, que sustenten el funcionament dels ecosistemes, formen part d'una infraestructura viva que ens aporta el que es coneix com a serveis ecosistèmics i són tan essencials com les edificacions o les xarxes de transport.
La recerca en ecologia del paisatge del CREAF, liderada per Joan Pino durant els darrers vint-i-cinc anys, ha contribuït a incorporar aquesta mirada a l'àrea metropolitana de Barcelona. En concret, els seus estudis han ajudat a entendre que els espais naturals protegits no són illes, sinó que, per conservar la biodiversitat, han d'estar connectats entre si i integrats en el territori que els envolta -la matriu territorial-. Aquesta interconnexió és essencial per mantenir la biodiversitat i els serveis ecosistèmics dels quals depèn el benestar de la ciutadania.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
Conservar la natura va molt més enllà de les àrees protegides
Aquest canvi de visió ha estat fruit de més de dues dècades de col·laboració i ha acabat influint en alguns dels principals instruments de planificació territorial del territori metropolità. Una de les darreres fites ha estat ajudar a desplegar el concepte d’infraestructura verd-blava a partir d’una evolució del concepte de matriu territorial, i aplicar-lo al Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), un dels principals instruments que definirà l’evolució territorial de la metròpolis de Barcelona durant les properes dècades.
Recerca i administració: una col·laboració d’èxit
Aquesta col·laboració es remunta a l’any 2010 amb un primer encàrrec per caracteritzar la biodiversitat metropolitana, identificar els serveis ecosistèmics i les pressions que afecten els espais naturals –com ara l'expansió urbana o la fragmentació d’hàbitats-.
Aquells estudis inicials van ajudar a introduir conceptes i coneixement del que encara no es parlava a Catalunya. A més, en conjunt, van generar una base de coneixement sobre el funcionament ecològic del territori metropolità que es va incloure al Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PSAMB)
Joan Pino
Uns anys més endavant, també es va elaborar el mapa de cobertes del sòl de l’àrea metropolitana. Segons Pino, aquesta tasca va ser pionera a l’hora de diagnosticar com havia evolucionat el territori entre els anys 1956 i 2020. Per exemple, saber si hi ha més o menys zones urbanes, boscos urbans, espais agrícoles, entre altres, “una informació molt valuosa per planificar el territori”, explica.
A mesura que avançava la col·laboració, aquestes dades i metodologies van començar a influir en instruments de planificació urbana cada vegada més rellevants. Per exemple, més del 30 % dels municipis de la província de Barcelona han millorat els seus plans urbanístics, "i en tots aquests plans s’han integrat més espais verds gràcies, en part, a aquesta nova visió”, ressalta Jacob Cirera, Cap de Secció d'Urbanisme Ecosistèmic del Servei de Redacció del Pla Director Urbanístic de l’AMB.
El futur de la metròpoli passa pel verd
I la història continua fins a dia d’avui. Recentment, s’ha elaborat el nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), encara pendent de la darrera fase d’aprovació.
Al PDUM, encara pendent de la darrera fase d’aprovació, s’incorpora el concepte d'infraestructura verda a l'urbanisme metropolità. En part, gràcies a aquesta nova perspectiva que ens ha aportat la feina amb el CREAF
Annalisa Giocoli, arquitecta del Servei de redacció del Pla Director Urbanístic de l’AMB
Fins ara, l'urbanisme identificava espais naturals que calia protegir, però sovint els tractava de manera aïllada. En canvi, el nou Pla els concep com una xarxa funcional connectada, capaç de mantenir la biodiversitat, afavorir la connectivitat ecològica i proporcionar beneficis a la població, com ara una millor qualitat de l'aire, la regulació de la temperatura o una major infiltració de l'aigua de pluja. “En definitiva, plasmar a escala territorial el concepte d’infraestructura verd-blava a l’àrea metropolitana de Barcelona”, afegeix Pino.
En aquest pla, boscos, camps de conreu, rius, rieres, parcs i altres espais naturals són igual d’importants que altres tipus d’infraestructura. Diria que no es coneixen altres exemples a Catalunya ni a Espanya on la natura estigui present d’una manera tan estructural
Jacob Cirera, Cap de Secció d'Urbanisme Ecosistèmic del Servei de Redacció del Pla Director Urbanístic de l’AMB
En concret, amb el nou PDUM, els espais naturals, tant agrícoles com forestals, de la metròpolis passarien a ocupar 32.430 hectàrees, l'equivalent al 50 % de tota la superfície metropolitana. Aquesta xifra representa un increment del 4,21 % respecte al pla actual i consolida la natura com un dels pilars sobre els quals es definirà el futur desenvolupament de la metròpoli.
La col·laboració entre el CREAF i l’AMB continua actualment amb diversos projectes. Des de 2023, l’AMB i el CREAF compten amb un conveni per desplegar els fonaments de l’ecologia metropolitana i per aplicar-los a diversos projectes de seguiment, com ara l'Observatori Metropolità de Papallones, l’mBMS; i de restauració de la biodiversitat, com ara a la Vall de Joan al Parc del Garraf, on s’està restaurant un antic dipòsit. “Aquesta feina conjunta entre la ciència i l’administració ja ha demostrat el seu potencial transformador, i és imprescindible continuar avançant per aquest camí”, conclou Pino.
