Més de 200 persones visiten quatre finques per conèixer l’agricultura regenerativa

El projecte RegeneraCat del CREAF continua mostrant els avantatges del model d’agricultura regenerativa davant del sistema agrícola convencional. Després d’haver mostrat, amb dades preliminars, que podria produir la mateixa quantitat d’aliments amb un cost econòmic igual o menor i estudiar els seus beneficis mediambientals, l’equip del projecte ha aconseguit anar més enllà: mostrar-ho directament a la població perquè qualsevol persona pugui veure aquestes diferències amb els seus propis ulls. Més de 200 persones han assistit a les jornades de portes obertes de Pomona Fruits, Mas Planeses, VerdCamp Fruits i Família Torres. El públic ha pogut aprendre les tècniques regeneratives que hi apliquen els pagesos de cada finca i ha tingut l’oportunitat de dialogar cara a cara amb l’equip científic del grup de recerca en agricultura regenerativa del CREAF que lidera en Javier Retana.  

L’agricultura regenerativa és un innovador model agrícola que incorpora tot el coneixement científic actual per tal de regenerar, estimular i mantenir la fertilitat i biodiversitat de la terra. Promou que la terra agrícola contingui una gran quantitat de vida i matèria orgànica i que sigui capaç de produir la mateixa quantitat d’aliments o més que la convencional, però utilitzant només recursos propis de la natura. Podria semblar un sistema utòpic si no fos perquè hi ha productors agrícoles i ramaders que fa diversos anys que l’implementen en diversos tipus de cultiu i a diferents zones de Catalunya, però amb un denominador comú: l’èxit en la recuperació de la fertilitat del sòl. En el projecte RegeneraCat participen quatre finques que porten anys practicant el model regeneratiu:  la finca d’arbres fruiters regeneratius de Pomona Fruits (Ivars d’Urgell, Lleida), la pastura intensiva programada de Planeses (Sant Ferriol, Girona), l’horta regenerativa de VerdCamp Fruits (Cambrils, Tarragona) i la vinya regenerativa de Família Torres (Pacs del Penedès, Barcelona) i s’han comparat amb parcel·les agrícoles homòlogues, de la mateixa zona i amb el mateix cultiu, però que continuen aplicant el sistema convencional, és a dir, continuen aplicant agroquímics, hi llauren, utilitzen maquinària pesant, etc. Diversos equips científics del CREAF, en col·laboració amb l’ICTA-UAB i la Universitat Politècnica de València, estan fent estudis comparatius sobre fertilitat i biodiversitat del sòl, producció i costos, petjades de carboni i hídrica, biodiversitat de pol·linitzadors, recursos florals, servei de pol·linització i qualitat dels aliments durant dos anys consecutius.

A més d’obtenir totes aquestes dades, el projecte compta amb un important vessant divulgatiu que s’ha materialitzat recentment en aquestes jornades de portes obertes a les finques, on més de 200 pagesos, tècnics, científics, polítics, professors i públic general han tingut la gran oportunitat de conèixer de primera mà totes les tècniques regeneratives aplicades i la ciència darrere d’aquesta transició cap al model regeneratiu. Uns matins divulgatius que han estat un autèntic èxit de convocatòria en tots els casos, independentment de la zona on s’han fet, ja que cada finca pertany a una província diferent, i del cultiu del qual s’ha parlat. 

Mentre es continua treballant en l’obtenció de tot aquest conjunt de paràmetres de les quatre finques regeneratives del RegeneraCat i la seva comparació amb les parcel·les convencionals, l’equip de recerca en agricultura regenerativa del CREAF també està coordinant, paral·lelament, el projecte REGEN per definir el model regeneratiu en col·laboració amb l’Associació d’Agricultura Regenerativa Ibèrica i un selecte grup d’agricultors i ramaders regeneratius de tota Espanya. 

Els principis bàsics del model regeneratiu són recuperar i mantenir l’estructura natural del sòl eliminant la llaurada, mantenir el sòl cobert perquè sigui capaç d’absorbir més aigua i evitar l’erosió, augmentar la biodiversitat de tots els ecosistemes agrícoles i l’heterogeneïtat de producció per a evitar el monocultiu, planificar un millor aprofitament de l’aigua que sigui capaç de fer front a les sequeres, combinar agricultura i ramaderia per a fertilitzar la terra de forma natural i augmentar el benestar animal i, com a últim punt però no per això menys important, deixar d’utilitzar maquinària pesant i agroquímics com els pesticides o els fertilitzants químics per a no deteriorar més el sòl i deixar de dependre de les grans empreses agroquímiques.