La manca d’estímuls econòmics, les traves administratives i la poca acceptació social deixen en stand by la gestió dels boscos i la seva resiliència al canvi climàtic

Més de la meitat de les persones propietàries forestals o professionals forestal d’Europa no estan aplicant mesures per adaptar els boscos al canvi climàtic. De fet, tot i reconèixer la urgència, la majoria veuen més factible fer-ho en un futur que ara. Un estudi a escala europea publicat recentment a la revista Forest Policy and Economics i coordinat pel projecte europeu RESONATE, amb participació del CREAF, conclou que, a Catalunya, el sector forestal associa aquesta falta d’adaptació a la manca d’estímuls econòmics. Una consideració que també es dona a altres paisos però que limita molt més a Catalunya que a la de la resta de regions europees analitzades. Les restriccions legals serien la segona barrera limitant i, en tercer lloc, la manca de suport i acceptació social que comporta aplicar algunes mesures, sobretot quan es tracta de tallar arbres (fer aclarides).

L’estudi ha recollit l’opinió de 804 persones majoritàriament propietaris i propietàries forestals, però també de tècnics de l’administració i alguns investigadors d’Alemanya, Catalunya, Croàcia, Finlàndia, França, Galicia, Irlanda, República Txeca i Regne Unit.

RESONATE també ha consultat al sector quines accions de gestió forestal creuen que serien les més efectives a l’hora d’adaptar els boscos als efectes del canvi climàtic. En general, les accions considerades com les més efectives a Europa i a Catalunya han estat: introduir espècies més tolerants a la sequera, mantenir o augmentar la diversitat d’espècies, i practicar aclarides per disminuir la densitat del bosc i competència per l’aigua. Per contra, la reducció en els torns de tallada i molt especialment l’absència de gestió, s’han considerat mesures poc o gens efectives. Sobre les que veuen més factibles, els i les propietàries forestals han fet palès que introduir espècies més tolerants a la sequera és una mesura que es considera més difícil de realitzar, en comparació a la diversificació dels boscos i la pràctica d’aclarides; actuacions que ja estan realitzant respectivament el 50% i el 65% dels enquestats per adaptar els seus boscos. En els tres casos, la principal dificultat percebuda per fer aquestes accions és la manca de viabilitat econòmica, mentre que la poca acceptació social també es considera una barrera important en el cas de les aclarides.

“Malgrat que el sector pensa que l’absència de gestió (o deixar que el bosc creixi de forma natural) és una pràctica poc efectiva, la ciencia forestal té nombroses evidències que, en algunes situacions, deixar els boscos a la seva lliure evolució cap a estructures més madures pot ser també recomanable per a la seva adaptació al canvi climàtic. Clarament necessitem mes transferència d’aquests resultats”, comenta Espelta. 

La única barrera en la que Catalunya sembla no presentar problemes segons la opinió dels enquestat és en la possible manca d’evidència científica. En aquest cas, la feina desenvolupada des dels centres de recerca del país vinculats a temes forestals, com son el CREAF i el CTFC, i la tasca divulgadora de diferents agents del sector, fan que es produeixi una bona producció i difusió del coneixement científic cap a propietaris i tècnics de l’administració, avalant les mesures d’adaptació a aplicar.  

“Revertir aquesta situació ha de ser un objectiu cabdal i urgent de la política i estratègia forestal del país al que poden contribuir propostes de recolzament i dinamització de la política forestal des de propi sector i la recerca, com accions de formació i divulgació cap a la societat”, conclou Espelta.