La processionària del pi: 10 depredadors i parasitoides que ajuden a controlar-la

Us heu fixat mai en les bosses blanques que es poden veure a l’hivern a molts dels boscos de pins de Catalunya? No es tracta de teranyines ni dins no s’hi amaga cap aranya sinó que s’hi refugia una eruga: la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), una espècie autòctona a Catalunya.

Però, aquest insecte urticant tan present a les pinedes, tédepredadors? Hi ha animals capaços de menjar-se-la? La resposta és sí, però per conèixer qui són, primer hem de saber que la processionària té un cicle vital en el que depenent de l’època de l’any la podem trobar com a ou, com a eruga, com a crisàlide o com a arna.

Entre el juliol i el setembre, amb el bon temps, els insectes adults que han estat en diapausa -un període de pausa en el seu desenvolupament que li permet sobreviure a condicions desfavorables-  surten de terra en forma d’arna i volen cap a les capçades dels pins, on ponen els ous. Més endavant, quan els ous eclosionen, les eruges s’alimenten de les acícules dels pins. 
Amb l’arribada del fred, s’agrupen per fer les característiques bosses-niu blanques com a estratègia per sobreviure al fred de l’hivern i al final del desenvolupament larvari baixen dels arbres, una darrere l’altra en processó (d’aquí el seu nom) per enterrar-se al terra i convertir-se en crisàlides.

La processionària del pi és un membre més dels ecosistemes forestals, i això vol dir que ocupa un lloc dins la immensa xarxa tròfica dels boscos. Per una banda, forma part de la dieta habitual de molts animals. Als boscos de Catalunya hi ha diversos animals que se la mengen, tant quan es troba en fase d’eruga com en la d’arna. Per altra banda, hi ha insectes amb comportament paràsit que necessiten l’eruga de la processionària per pondre-hi els seus ous i completar així el seu cicle vital.

La mallerenga carbonera (Parus major) és un dels ocells que s’alimenta de la processionària. En concret ho fa de les erugues que encara no han desenvolupat els pèls urticants que caracteritzen aquesta eruga. A més, també té la capacitat d’obrir amb el bec les bosses-niu de processionària, i això permet a altres ocells, com la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) accedir a les erugues i menjar-se-les. Una altra mallerenga, la petita (Periparus ater) també s’alimenta de petits invertebrats, entre ells la processionària. 

Hi ha altres aus que s’alimenten no només de les erugues als pins sinó de les erugues i pupes enterrades al sòl. És el cas de la puput (Upupa epops) que amb el seu bec llarg i corbat pot excavar el terra a la recerca de crisàlides. Per menjar-se les erugues té una altra estratègia: les agafa amb el bec i les mou i colpeja perquè se’ls desprenguin els seus pèls urticants. Però no és l’únic ocell capaç de menjar-se la processionària un cop enterrada: la merla (Turdus merula) també pot desenterrar crisàlides i erugues.

Fins i tot hi ha ocells que s’alimenten de la fase arna de la processionària. L’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) les captura al vol durant la nit.

Fins ara hem repassat els ocells dels boscos mediterranis que s’alimenten de l’eruga de processionària, però hi ha altres animals que també les depreden i fins i tot parasiten. Un dels exemples més sorprenent és el d’algunes vespes com la  Meteorus versicolor i mosques com la Phryxe caudata que ponen ous sobre les erugues. Quan surten de l’ou, les larves s’introdueixen dins el cos de l’eruga i la devoren des de dins. De fet, són insectes que s’utilitzen sovint en el control biològic de plagues.

Però la processionària no està lliure de depredadors en cap de les seves fases del cicle vital, perquè quan es troba en fase d’ou hi ha unes vespes parasitoides (Ooencyrtus i Barycapus, principalment) que dipositen els seus ous dins dels ous de la processionària.

A banda dels ocells i els insectes que parasiten la processionària també hi ha alguns mamífers de bosc que se la mengen. La rata cellarda (Eliomys quercinus), per exemple, desenterra les erugues i les crisàlides per menjar-seles. Per als ratpenats insectívors, les arnes són un plat ben apetitós: les cacen al vol durant la nit i se les mengen!

Com hem vist, la processionària té diversos enemics naturals que formen part de l’equilibri dels ecosistemes forestals. Tot i això, la seva presència i els seus impactes poden variar molt d’un any a l’altre i d’un lloc a un altre, en funció de les condicions ambientals.

Normalment els pins tenen capacitat de recuperar-se, el problema és que l’escalfament pot fer que les condicions siguin més favorables per aquesta espècie i n’hi hagi més, si aquesta afectació es sostinguda al llarg dels anys pot acabar debilitant l’arbre de manera que és més vulnerable a altres afectacions com ara plagues o sequeres.

Per això, fer seguiment de les afectacions que comporta és clau per entendre com evolucionen els nostres boscos, especialment en un context de cavi climàtic.

Si quan vas al bosc veus bosses-niu de processionària o pins afectats per manca de fulles, pots fer una fotografia horitzontal i pujar-la a la web-app d’Alerta Forestal, un projecte de ciència ciutadana del CREAF que recull observacions sobre l’estat de salut dels boscos.

Amb aquestes dades, l’equip investigador pot analitzar com responen els boscos a diferents impactes i millorar el coneixement sobre la salut forestal.