Quins beneficis té la processionària del pi per l'ecosistema?

L’eruga de la processionària del pi és una de les erugues més mediàtiques de la primavera, perquè el seu cos està recobert per pèls urticants que afecten humans i mascotes. No obstant això, cal tenir molt present que la processionària és una espècie de papallona autòctona i que, en situacions de normalitat, està en equilibri amb l’ecosistema i hi aporta un seguit de beneficis. En parlem! 

Al contrari del que molta gent pensa, la processionària no és una plaga invasora que s’estén pel bosc, sinó que la seva presència en les pinedes forma part del menú diari de molts animals. I no només quan és una eruga! Sinó que totes les fases del cicle de l’espècie són punt de depredació:

• Els ous. A l’estiu quan l’arna posa els ous a les acícules dels pins, aquests ous són el menjar de formigues i vespes.  
• Les erugues primerenques. Quan avança el seu cicle i les erugues neixen, des de l’agost (en zones més fredes) fins a l’octubre (en el litoral), passen a ser el menjar dels ocells insectívors. Entre els que trobem la mallerenga carbonera, la mallerenga blava, o el cucut.  
• Les erugues dels darrers estadis. Entre el febrer i el març quan les erugues baixen en processó i s’enterren, la merla, la puput i el corb, les localitzen i les agafen.
• Les arnes són també un atractiu menjar per a ratpenats i lirons. 

D'altra banda, hi ha un fong anomenat Cordyceps militaris que parasita a la processionària. Quan les erugues baixen en processó, el fong tira les seves espores que poden enganxar-se als pèls urticants de la processionària.  

Posteriorment, la humitat i l’enterrament de les erugues afavoreix que els fongs germinin sobre la crisàlide de la eruga i vagin alimentant-se d’ella poc a poc, fins que la papallona que es desenvolupa en el seu interior mor.

De la mateixa manera,  existeixen alguns parasitoides (acaben matant l’hoste), principalment himenòpters, que ataquen la processionària en la fase d’ou. Les espècies més letals son Tetrastichus servadei i Oencyrtus pityocampae. Aquest és un punt molt rellevant perquè son les espècies que més impacten a les poblacions de la processionària. Per sobre dels ocells i qualsevol altre depredador.

Segons molts experts, un punt interessant a considerar és que la processionària no menja els brots nous dels pins, sinó que prefereix menjar acícules; especialment les  més velles. Això permet que, quan arriba la primavera, el pi posi les seves energies en treure nous brots i renovi les fulles que havia perdut.  

Aquest procés de renovació de les fulles el fan els pins progressivament, ja que són perennes i no perden les fulles anualment, però la processionària pot ajudar a promoure aquesta renovació de fulles amb la defoliació. Així, l’any afectat el pi creixerà menys i concentrarà les seves energies en treure noves fulles (cosa que no afecta al creixement a llarg plaç de l’arbre).

La processionària té un cicle vital complex i segueix la metamorfosis. Això vol dir que la papallona passa per diferents estadis, com totes les papallones. En primer lloc les erugues surten dels ous a la tardor i comencen a alimentar-se de forma massiva de les fulles dels pins. Quan arriba l’hivern amb les baixes temperatures que són letals per la processionària, comencem a veure el que semblen unes bosses fetes de teranyines blanques a dalt dels pins. Dins aquestes bosses s’hi refugien en grup les erugues per poder sobreviure el fred de l’hivern, i surten durant la nit per alimentar-se.  

De manera general, els pins es recuperen fàcilment; el problema és que amb el canvi climàtic els hiverns són molt suaus de temperatura i sobreviuen més exemplars del que pertocaria. Si hem passat hiverns suaus, les erugues han sobreviscut totes dins les bosses i després s’ha vist un pic d’erugues en els darrers estadis de desenvolupament atacant els arbres.  

A més, també s’accentua el problema quan combinem la depredació d’aquesta espècie amb la sequera i l’augment de temperatures. Aquests factors combinats debiliten la salut dels pins fins al punt què, si reben un atac greu de processionària, és possible que aquest còctel de manca d’aigua, altes temperatures i defoliació impedeixi que alguns arbres es recuperin.

Per últim, cal tenir present que si aquesta situació es repeteix en anys consecutius  això pot limitar la capacitat de recuperació dels pins. A Catalunya vam tenir tres anys molt dolents fins al 2019, però des d’aleshores les explosions poblacionals de la processionària s’han moderat.