El CREAF participa en un nou informe de l’Oficina C sobre la sequera a Espanya

La sequera és un fenomen natural que comparteix tota la regió mediterrània; el problema és que, amb el canvi climàtic, se n’estan intensificant la freqüència i la intensitat, i Espanya se situa com una de les regions més vulnerables. Aquesta nova realitat amenaça sectors clau com l’agricultura o el turisme i la producció d’energia, i afecta el bon funcionament dels ecosistemes, entre altres conseqüències. Davant d’aquest escenari, l’Oficina C —l’Oficina de Ciència i Tecnologia del Congrés dels Diputats— ha presentat un informe exhaustiu que analitza la magnitud del problema i els reptes del context climàtic actual. Per elaborar-lo han comptat amb 22 veus científiques de centres de recerca d’arreu del país, entre les quals hi ha Annelies Broekman i Cristina Domingo-Marimon, investigadores del CREAF.

Per la seva banda, Cristina Domingo-Marimon ha aportat una radiografia de com els canvis en les oscil·lacions han impactat les condicions de sequera, així com de com van canviar els règims de sequera als anys vuitanta. També ha contribuït a la secció sobre pràctiques agrícoles i ramaderes per a un ús sostenible de l’aigua i del sòl, amb tot el coneixement adquirit a través dels projectes BESTMAP i MONALISA. 

Pel que fa a Annelies Broekman, ha contribuït especialment a un altre capítol clau: com funciona i com podria millorar la governança de l’aigua, és a dir, el conjunt de normes, decisions i espais de participació que determinen com es gestiona aquest recurs. Entre altres qüestions, assenyala que cal reforçar encara més els espais de diàleg entre administracions, ciutadania i teixit empresarial per construir el full de ruta. 

Algunes de les dades clau que recull el document indiquen que el principal consumidor d’aigua a Espanya és el sector agrari (80 %), seguit de l’abastament urbà (16 %) i la indústria (4 %). També assenyala que la pressió hídrica és més gran a la primavera i a l’estiu, perquè coincideixen les campanyes de reg, un major consum urbà i el turisme, just en l’època amb menys precipitacions. Aquesta combinació fa que, en moltes zones, hi hagi més demanda que aigua disponible, cosa que dona lloc a una escassetat estructural que va més enllà dels episodis puntuals de sequera.

Per fer front tant als períodes de sequera com a l’escassetat d’aigua, no hi ha una solució única, i l’informe proposa una bateria de recomanacions que s’han de diversificar i adaptar a cada situació. Algunes de les propostes inclouen reduir la demanda d’aigua i utilitzar-la amb més eficiència; per exemple, en el cas de l’agricultura, evitar que la modernització dels sistemes de reg augmenti la superfície irrigada. També proposa restaurar i protegir els aqüífers i els cursos d’aigua naturals, i complementar-ho amb solucions tecnològiques com la dessalinització, la regeneració o la captació d’aigua de pluja urbana, entre d’altres.

A més, recomana actualitzar els plans de sequera, fins i tot als municipis més petits, i integrar el canvi climàtic en tota la planificació hidrològica, ja que, segons anàlisis científiques, invertir en prevenció pot ser fins a tres vegades més rendible que reaccionar quan la sequera ja està en marxa.
 

L’informe sobre la sequera s’ha presentat recentment en una jornada a la Sala Clara Campoamor del Congrés dels Diputats. Tres dels coautors —Sergio Vicente, investigador de l’IPE-CSIC; Julio Berbel, de la Universitat de Còrdova, i Nuria Hernández-Mora, de la Fundació Nueva Cultura del Agua— van participar en una taula rodona per desgranar aspectes clau del document. L’acte també va comptar amb la participació de la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, i de la directora general de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), Izaskun Lacunza, així com dels coordinadors de l’Oficina C, Ana Elorza i Pedro Peña.

“Aquest informe aborda un tema clau per a la societat i per a les polítiques públiques: la sequera, la gestió de l’aigua i la vulnerabilitat ecològica i socioeconòmica del país. És essencial aportar rigor científic i coneixement tècnic especialitzat en un informe que està directament vinculat a les decisions polítiques i de gestió territorial”, afegeix Cristina Domingo-Marimon.

L’Oficina C és una iniciativa impulsada per la Mesa del Congrés en col·laboració amb la FECYT. La seva missió és oferir informació científica independent als parlamentaris per facilitar decisions legislatives basades en l’evidència. Fins ara ha publicat informes sobre hidrogen verd, intel·ligència artificial i salut, ciberseguretat, envelliment, qualitat de l’aire, incendis forestals o malalties neurodegeneratives, entre altres temes prioritaris.

Ambdues investigadores del CREAF coincideixen que l’articulació entre ciència i política és fonamental per afrontar crisis com aquesta, i participar en aquesta iniciativa de l’Oficina C és una manera concreta de reforçar aquest vincle i aportar una perspectiva rigorosa i basada en dades al conjunt de la societat.