La invasió dels senecis

Els senecis són plantes del gènere Senecio i de la mateixa família que les margarides (Asteràcies), que estan molt esteses per la península Ibèrica. Molts d’aquests senecis són autòctons, però alguns d'ells són espècies introduïdes recentment pels humans i que s’han convertit en espècies invasores. Aquest és el cas del seneci del Cap (Senecio inaequidens), ben conegut per la seva expansió a les pastures del Pirineu i perquè resulta tòxic pel bestiar, però també és el cas de Senecio pterophorus, que recentment s'ha estès per molts espais naturals del litoral i el prelitoral. 

“Al delta del Llobregat estem trobant ara una gran florida del Senecio pterophorus, però no és l’únic lloc on el podem trobar. Des d’inicis dels anys 90 s’ha estat expandint per les lleres i planes al·luvials del riu Llobregat i el riu Besòs fins arribar a diversos espais naturals com el Montseny o el Montnegre-Corredor”, explica Joan Pino, director del CREAF i coordinador de la iniciativa de seguiment d’espècies exòtiques i invasores de Catalunya EXOCAT.

Malgrat que el més mediàtic dels senecis que han envaït Catalunya és el seneci del Cap, sobretot per la problemàtica amb la pagesia d’alta muntanya, també existeixen dues espècies de seneci amb impacte a la Regió Metropolitana de Barcelona en l’actualitat. Són el Senecio ptherophorus i el Senecio angulatus. Ambdós floreixen ara a la primavera i són de procedència sudafricana. “L’entrada del seneci a la península ibèrica està provocada per l’humà, que probablement el va introduir en forma de llavors amagades en la llana d'Àfrica i el va traspassar als rius amb el rentat d’aquest material”, segons Pino.

Senecio pterophorus és una espècie arbustiva que va ser localitzada per primer cop a Catalunya a principis dels anys 80, i des de llavors ha experimentat una gran expansió en àrees del litoral i prelitoral i després estenent-se a moltes serralades veïnes. Ara mateix aquest seneci ja ha entrat amb força en espais protegits com Collserola, el Montnegre-Corredor o el Montseny entre d’altres.

Un altre espècie que trobem a la regió metropolitana és Senecio angulatus, de port enfiladís i fulles carnoses que sembla preferir climes càlids. Per això s’expandeix especialment per la costa i el litoral, essent ja un problema en espais com Montjuïc, el vessant sud de Collserola o les costes de Garraf. 

“Les principals problemàtiques dels senecis invasors és que poden competir amb la flora autòctona, especialment per determinats recursos com els pol·linitzadors, ja que ten un període de floració bastant llarg i són unes espècies molt resistents”, apunta l’ecòleg. 

El seneci del Cap (Senecio inaequidens) també és originar-hi del del sud d’Àfrica i per això ha anat naturalitzant-se fàcilment als climes temperats que tenim a la mediterrània. Concretament, s’ha expandit amb una certa predilecció per les àrees de muntanya mitjana i, en menor mesura, a la terra baixa, especialment a les vores d’alguns rius.  

Ara bé, els darrers anys, donades les temperatures cada cop més suaus a l’hivern, s’ha expandit força a les àrees de muntanya i ha causat impacte en la ramaderia, perquè és tòxica pel bestiar. A més, afecta l’ecosistema i es pot veure afectada la conservació dels prats de pastura pirinencs, que són un autèntic refugi de biodiversitat. Actualment, el Senecio inaequidens abunda localment al nord-est de Catalunya i es troba de manera aïllada en algunes zones del País Basc, Astúries i l’est de Castella i Lleó.

Aquesta planta també ha arribat a alguns dels espais pilot del projecte europeu Life Pyrenees4Clima, una iniciativa que busca adaptar la regió dels Pirineus al canvi climàtic, coordinat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i cofinançat per la Unió Europea, en què el CREAF participa com a soci. Un d’aquests espais pilot afectats es troba al parc natural de l’Albera, una zona on predomina l’alzinar mediterrani amb espais oberts on pasturen vaques i cabres. També està afectant a un altre espai pilot a la Cerdanya. 

“Actualment, des del projecte avaluem, juntament amb la Facultat de Veterinària de la UAB, si el seneci representa un risc per l’espai pilot, ja sigui per la seva capacitat d’empobrir el valor farratger de les pastures naturals o pels possibles efectes sobre el bestiar. A més, també volem identificar quina gestió forestal, ramadera i de pastures és més eficaç per controlar-ne l’expansió”, explica Diana Pascual, investigadora del CREAF i membre del projecte. 

Què en fem doncs, davant d’aquest ventall de senecis que s'expandeixen per tot el país? Segons explica  Pino, "podem intentar controlar-la en algunes zones especialment valuoses, on hi hagi hàbitats interessants o en espais protegits, però no podem fer res més que això". El motiu és que, un cop una espècie s'ha establert en un ecosistema i està en plena fase de colonització, és molt difícil i costós erradicar-la. A més, el seneci del cap compta amb una gran capacitat de dispersió tant en l’espai -les llavors es dispersen molt bé pel vent amb els plomalls típics de les Asteràcies- com en el temps -les llavors aguanten en fase de latència durant llargs períodes fins que tenen l’oportunitat de germinar-. L’única manera d’eliminar-les és arrencar-les directament, perquè són resistent als herbicides que, d’altra banda, no són una opció recomanable en hàbitats com els prats de pastura com els de muntanya. Per això els esforços s'han de posar en les fases de prevenció i vigilància de l'arribada d'invasions.

En aquest sentit, des del CREAF hem liderat el desenvolupament de dues llistes –la llista negra (més urgent) i la llista vermella– amb les espècies més perilloses que podrien entrar a Catalunya i sobre les que s’ha de treballar de forma prioritària. Ho hem fet en el marxa del projecte EXOCAT, que fa més de 10 anys que estudia el conjunt d’espècies exòtiques de Catalunya i, en particular, d’aquelles que passen a ser invasores.