Espanya no necessita plantar més arbres. Necessita cuidar millor els boscos que ja té i preparar-los per a una nova realitat climàtica. Aquesta és la conclusió que avala la comunitat científica i que ha motivat un canvi d’enfocament en l’estratègia climàtica vinculada als Premis Goya. L’Acadèmia del Cinema fa anys que treballa per reduir la petjada de carboni de l’esdeveniment, que enguany se celebra a Barcelona. Aquest any, la cerimònia de lliurament dels 40 Premis Goya fa un gir en la seva estratègia de reducció d’emissions i, en lloc de finançar noves plantacions, impulsa la creació de l’Acadèmia del Bosc, un pla de formació liderat pel centre de recerca CREAF adreçat a propietaris forestals i responsables de l’administració pública.
“L’objectiu comú entre ambdues institucions és clar: no es tracta de plantar més, sinó de cuidar millor. Per això, si la ciència sap com enfortir la salut i la resiliència dels nostres boscos, cal traslladar aquest coneixement a qui pren decisions i gestiona el territori. Al final, uns boscos més forts segrestaran més carboni”, comenta Toni Ulled Nadal, coordinador dels Premis Goya.
La col·laboració entre l’Acadèmia del Cinema i el CREAF espera ser un revulsiu que motivi altres entitats del sector audiovisual o d’altres sectors a substituir o combinar les plantacions amb iniciatives que promoguin la gestió forestal.
Un bosc sa i madur protegeix la societat: manté el carboni segrestat, reté els sòls, regula les crescudes dels rius i tot el cicle de l’aigua, conserva la biodiversitat i redueix el risc de grans incendis. Un bosc degradat o molt jove, en canvi, és una diana de plagues i incendis, i difícilment sobreviurà a sequeres i onades de calor intenses
Enrique Doblas, responsable de transferència del CREAF
Neix l’Acadèmia del Bosc
L’Acadèmia arrencarà amb una prova pilot a Catalunya que inclourà fins a tres cursos adreçats a públics complementaris. D’una banda, els propietaris forestals, que gestionen el 80 % del territori forestal. S’espera formar uns 40 propietaris, amb un impacte potencial d’entre 1.000 i 2.000 hectàrees de bosc privat. De l’altra, els tècnics de l’administració, responsables dels boscos públics, que representen aproximadament el 20 % de la superfície arbrada catalana (unes 480.000 hectàrees). Finalment, s’oferirà formació a responsables de la presa de decisions, encarregats de dissenyar legislació, ajuts i polítiques públiques vinculades al sector forestal.
L’Acadèmia neix amb vocació de convertir-se en una iniciativa d’abast estatal. L’èxit d’aquesta experiència pilot permetrà avaluar-ne el potencial per estendre el model al conjunt del país.
Ciència aplicada per reforçar la resiliència
Un dels eixos centrals de la formació serà l’ús del nou índex de vulnerabilitat a la sequera desenvolupat pel CREAF. Aquesta eina permet avaluar de manera integrada diferents indicadors de risc davant la sequera i dissenyar actuacions específiques per reforçar la resiliència de cada bosc. La formació combinarà sessions teòriques amb sortides de camp on es mostraran aplicacions pràctiques, se’n debatrà la viabilitat real i s’adaptaran les solucions a les necessitats dels gestors. En el cas dels responsables polítics, el programa posarà el focus en evidències científiques, prioritats estratègiques i experiències ja testades, amb l’objectiu de facilitar decisions alineades amb la urgència climàtica.
Montesquiu (Catalunya). Foto: Galdric Mossoll.
Més arbres que mai
Amb 19,4 milions d’hectàrees de superfície forestal, la xifra més alta dels darrers dos segles i més del triple que a mitjan segle XIX, Espanya no pateix un dèficit de boscos, sinó de gestió forestal adaptada al canvi climàtic. Des de la dècada de 1990, els boscos espanyols han absorbit més del 10 % de les emissions totals de CO₂ del país. Tanmateix, aquesta capacitat està disminuint a causa de l’augment de les temperatures, les onades de calor, la irregularitat de les precipitacions, les sequeres prolongades i els grans incendis.
Actualment, prop de 10 milions d’hectàrees, aproximadament la meitat dels boscos del país, no estan preparades per afrontar el canvi climàtic. La degradació forestal no només redueix la seva capacitat d’emmagatzemar carboni, sinó que incrementa el risc d’incendis extrems i pot provocar l’alliberament massiu del carboni acumulat durant dècades. Estudis recents liderats pel CREAF mostren que el carboni emmagatzemat als boscos europeus s’ha reduït en un terç en tot just una dècada, principalment per episodis extrems de sequera i calor. La ciència apunta a una solució clara i urgent: aplicar una gestió forestal basada en evidència científica que augmenti la resiliència dels ecosistemes.
