Els boscos d’Europa perden capacitat per absorbir carboni i posen en risc els objectius climàtics de la UE

Els boscos son aliats en la lluita contra el canvi climàtic gràcies a la seva capacitat d’absorbir CO2 de l’atmosfera i mantenir-lo segrestat en forma de carboni al tronc, fulles, arrels o al seu sòl. Actualment cobreixen prop del 40% del territori de la Unió Europea i, entre 1990 i 2022, han absorbit al voltant del 10% de les emissions derivades de l’activitat humana. Tanmateix, un article recent publicat a la revista Nature, liderat pel Mirco Migliavacca, investigador del Joint Research Centre, i que ha comptat amb la participació del CREAF i del CSIC, alerta que la seva capacitat de segrestar carboni està en declivi. Segons l’inventari LULUCF de la UE (que calcula els embornals de carboni del sòl forestal, zones humides, i agrícola, entre d’altres), el dipòsit de carboni forestal a Europa va passar de 457 milions de tones de CO₂ equivalent absorbides cada any entre 2010 i 2014 a 332 milions de tones de CO₂ equivalent absorbides cada any entre 2020-2022. És a dir, una reducció de gairebé un terç en només una dècada.  

Aquest fet posa en risc els objectius climàtics de la Unió Europea que estableix que la UE ha de ser climàticament neutra l’any 2050. Dins aquest full de ruta, el reglament revisat sobre el sector LULUCF  fixa pel 2030 la meta d’absorbir 310 milions de tones de CO₂ equivalent. Si tenim en compte el declivi viscut en 10 anys, sembla que això no serà possible.    

Els factors darrere d’aquest declivi són diversos i sovint interconnectats. L’estudi identifica com a principals responsables la intensificació de la tala de fusta, vinculada a una demanda creixent de consum de fusta tant a escala europea com global; l’augment de les pertorbacions naturals com incendis, tempestes i plagues, que sovint van seguits de tales prematures per treure la fusta morta o cremada; el fet de que els boscos ja no s’expandeixen a un ritme tan accelerat com fa uns anys, i al fet que no hi ha tantes repoblacions; a l’envelliment dels boscos, que redueix la seva capacitat de creixement i d’absorció de carboni; i als episodis extrems de calor i sequera, que disminueixen la fotosíntesi i la productivitat dels arbres. Aquests impactes poden tenir efectes persistents durant anys, debilitar els boscos i agreujar la mortalitat forestal i les pèrdues de capacitat de segrest de carboni. 

Davant d’aquesta situació, els autors de l’estudi proposen un conjunt de mesures prioritàries. En primer lloc, alerten que cal millorar la monitorització forestal a escala europea i disposar de dades robustes, contínues i harmonitzades sobre l’estat dels boscos, la seva salut i els diferents compartiments de carboni, inclòs el sòl forestal. Aquest coneixement és imprescindible per desenvolupar models matemàtics millorats així com polítiques eficaces i accions pràctiques que permetin restaurar aquests embornals de carboni i reforçar la resiliència dels ecosistemes forestals a futur.  

En paral·lel, l’estudi defensa una transformació profunda en la manera de gestionar els boscos europeus. La gestió forestal ha de tenir altres objectius més enllà del de produir fusta. “Cal apostar per una gestió sostenible i climàticament intel·ligent que vegi els boscos com espais que ens aporten moltíssims més serveis a banda de la producció de fusta, com és la protecció del sòl, la regulació del cicle de l’aigua i l’hàbitat per a la fauna i flora. I s’ha d’entendre que els boscos amb més espècies i amb estructures més variades (arbres de diferents mides o gruixos) son més resilients al canvi climàtic”, apunta Josep Peñuelas, únic autor català de l’estudi. 

Aquest enfocament implica un equilibri entre les activitats productives, com la tala, i la conservació dels hàbitats naturals. L’estudi, doncs, suggereix models de gestió basats en la ciència que combinin boscos amb diferents edats i graus de protecció, alternant zones destinades a la producció sostenible amb altres reservades per a la conservació estricta. Aquesta diversificació ajuda a protegir la biodiversitat i a mantenir el carboni emmagatzemat en diferents compartiments del bosc, com la fusta viva, la fusta morta i el sòl. 

Pel que fa a la reforestació, l’estudi també alerta de que caldrà acotar molt bé els llocs on es poden plantar arbres a la UE, perquè la falta d’aigua marcarà molt el futur d’aquestes noves masses forestals. Així, aquesta solució serà només valida en llocs molt determinats i amb condicions climàtiques més favorables. 

Des de la dècada de 1950, la biomassa forestal d’Europa s’havia triplicat, fet que va permetre incrementar enormement la capacitat de segrest de carboni. Aquest avenç s’ha degut a la recuperació dels boscos després de la sobreexplotació i desforestació derivades de la postguerra, a l’expansió de la superfície forestal, a les millores en la gestió i la conservació, i a l’impacte de factors com l’augment de CO₂ atmosfèric que ha fet de fertilitzant durant un temps, també ho han afavorit  les temperatures més altes, que han permès temporades de creixement més llargues i una major deposició de nitrogen. Tot i això, aquest guany podria perdre’s en la situació climàtica actual si no s’actua amb urgència per revertir les tendències actuals.

Article de referència: Migliavacca, M., Grassi, G., Bastos, A., Ceccherini, G., Ciais, P., Janssens-Maenhout, G., Lugato, E., Mahecha, M. D., Novick, K. A., Peñuelas, J., Pilli, R., Reichstein, M., Avitabile, V., Beck, P. S. A., Barredo, J. I., Forzieri, G., Herold, M., Korosuo, A., Mansuy, N., ... & Cescatti, A. (2025). Securing the forest carbon sink for the European Union’s climate ambition. Nature. DOI: 10.1038/s41586-025-08967-3.