13/07/2026 Opinió

Els motors “invisibles” de la recerca

Responsable d'Impacte de la Recerca

Anabel Sánchez Plaza

El CREAF impulsa l’acció, informa decisions i contribueix a afrontar reptes ambientals amb una ciència accessible i compromesa, un enfocament promogut activament per l’Oficina d’Impacte.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE: 

“La selva amazònica arriba al punt de no retorn”, aquest era el titular d’una notícia publicada per la BBC fa uns anys, basada en un estudi científic a Nature Climate Change. A la notícia, que alertava sobre la pèrdua de la capacitat de recuperar-se davant la gran diversitat de danys i pressions a les que estava sotmesa la selva Amazònica,  es citava només l’investigador principal.  

Però darrere d’aquest resultat hi ha, gairebé sempre, moltes més persones i institucions: equips de recerca, personal tècnic, oficines de suport, professionals de la gestió de projectes, persones sobre el terreny i agents socials, institucions col·laboradores... una xarxa complexa de contribucions sense les quals la recerca difícilment existiria, i encara menys tindria impacte.

I, malgrat això, gran part d’aquestes contribucions continuen sent poc visibles.

En l’actual sistema científic, tant el reconeixement acadèmic com el social, acostumen a centrar-se encara en productes concrets: publicacions, lideratges visibles, resultats finals, mentre que moltes altres tasques queden fora del radar. Per exemple:

  • el treball tècnic i experimental,
  • la gestió de projectes i finançament,
  • la facilitació de col·laboracions,
  • la comunicació i la traducció del coneixement,
  • o la relació continuada amb actors socials i institucionals.

Aquestes tasques no només formen part del procés de recerca, sinó que sovint són condicions necessàries perquè l’impacte pugui existir. Generen col·laboracions, fan possible la co-creació, faciliten l’ús del coneixement i ajuden a sostenir-lo en el temps. Malgrat això, continuen sent, en bona mesura, invisibles. 

El Hidden REF: fer visible el que no es compta

Per fer emergir tots aquestes “altres” contribucions, al Regne Unit va sorgir l’any 2019 el moviment Hidden REF, impulsat per la pròpia comunitat científica com a resposta crítica al seu sistema oficial d’avaluació de la recerca, el Research Excellence Framework (REF). El Hidden REF, que de moment només opera en aquest país, funciona com una convocatòria paral·lela que recull i reconeix les contribucions invisibles de la recerca a través de relats qualitatius, posant en valor allò que els sistemes tradicionals d’avaluació sovint deixen fora: rols invisibles, contribucions col·lectives, o també pràctiques quotidianes que sostenen la recerca i que fan possible el seu impacte. 

Què ens pot ensenyar el Hidden REF?

La idea de fons és senzilla però potent: “si no reconeixem totes les tasques que son vitals per a la recerca, limitem la nostra capacitat per a fer-la bé”, tal com explica un dels participants reconeguts en l’informe presentat de l’última edició del Hidden REF.  

En un context en què els sistemes d’avaluació estan evolucionant, amb iniciatives com DORA o CoARA, cap a models més amplis i qualitatius, i on la rellevància i valor de la recerca en la societat, comencen a jugar-hi un paper important, el Hidden REF funciona com un mirall i un exercici d’honestedat col·lectiva que ens interpel·la: què estem deixant fora quan definim què compta com a excel·lència i qui consta com a excel·lent?

Una de les propostes més destacades del moviment del Hidden REF és el “Manifest del 5%”. Aquest document, convida les institucions britàniques a assegurar que, almenys, un 5% dels resultats que presenten a les avaluacions oficials siguin “Productes No Tradicionals (NTOs)”. Es tracta d’outputs (o resultats), d’altres formes de produir i compartir coneixement,  sovint més orientats a l’ús o a la interacció amb la societat i que els sistemes d’avaluació tradicionals han reconegut poc o gens fins ara.  

Tot i així, és ben curiós destacar que quan aquests resultats es presenten a les avaluacions oficials, sovint obtenen valoracions molt elevades. Això ens fa pensar que encara ens queda camí per a reconèixer-los i posar-los en valor en el dia a dia de la recerca i la seva avaluació. En aquest sentit, el manifest és un primer pas per demostrar que la ciència excel·lent adopta moltes formes.

Els “altres” arquitectes de l’impacte de la recerca

Si entenem l’impacte, tal com hem anat construint en aquests Racons, com un procés viu, relacional, sovint complex i sostingut en el temps, és difícil pensar-lo sense tenir en compte totes les persones que el fan possible. Les oficines de suport, el personal de gestió, especialistes en comunicació, transferència o impacte, així com molts altres perfils, actuen com a connectors clau entre la recerca i la societat. Faciliten la co-creació, ajuden a identificar necessitats, generen espais d’interacció i contribueixen a que el coneixement sigui utilitzable i utilitzat.

A nivell internacional, emergeixen amb força, xarxes i projectes que pretenen reconèixer, visibilitzar i professionalitzar tot els perfils de gestió que intervenen i sostenen  la recerca. Trobem, per exemple, la xarxa PRISM (Professional Research Investment and Strategy Managers, al Regne Unit), EARMA (European Association of Research Managers and Administrators, a nivell europeu) o la iniciativa RM Comp (European Competence Framework for Research Managers, llançada per la Comissió Europea). Totes elles, iniciatives creades al voltant de la figura de les persones gestores de la recerca.

Reivindicar aquests rols és una qüestió cabdal: sense ells, la recerca corre el risc de quedar-se més lluny de la realitat que vol transformar.

Cap a un futur més inclusiu

Reconèixer aquests rols que no es troben en la primera línia i ampliar la mirada sobre què entenem per contribució, no debilita la recerca, sinó que la fa més robusta, més col·laborativa i connectada amb la societat.

Experiències com el Hidden REF mostren que fer visibles aquestes aportacions augmenta el sentiment de pertinença de les persones, promou cultures de treball més col·laboratives i respectuoses i contribueix a millorar la qualitat i la rellevància de la recerca.

Repensar i reflexionar al voltant de l’impacte ens ajuda no només a preguntar-nos quin valor i beneficis aporta la recerca a la societat, sinó també qui contribueix a fer-ho possible i a qui estem reconeixent.