Els MedCat Days 2025 fan sentir la veu de la ciència

La ciència ha fet sentir la seva veu a la cita anual a Barcelona dels MedCat Days 2025, un espai de diàleg i incidència política amb el propòsit d’analitzar el context i els grans reptes que ens interpel·len a la Mediterrània, que enguany s’ha centrat en el Nou Pacte per a la Mediterrània 30 anys després del Procés de Barcelona. A l’horitzó dels objectius d’aquest acte destaca contribuir al desplegament de les polítiques europees amb efectes a la conca Mediterrània, amb un especial focus en la urgència del canvi climàtic, tal com van destacar en la inauguració el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Jaume Duch. El govern català, l’Institut Europeu de la Mediterrània i la Comissió Europea impulsen aquest esdeveniment anual, en què ha intervingut Dubravka Šuica, comissionada europea per a la Mediterrània. 

La investigadora del CREAF Annelies Broekman ha compartit en aquest fòrum resultats i accions dels projectes promoguts en el  context de la Missió pel Patrimoni Natural del programa Interreg EURO-Med i que compta amb el segell de la Unió per a la Mediterrànea. A la mateixa taula rodona s’han destacat accions específiques sobre emprenedoria verda, turisme sostenible, impuls d'àrees verdes i promoció de l'economia marítima en contacte directe amb sector pesquer a les conques sud i nord de la Mediterrània. D’altra banda, ha format part de l’agenda de l’acte la responsable d’Interacció política i relacions institucionals del CREAF, Alicia Pérez-Porro. La recerca i la ciència també han estat representades gràcies a la intervenció de la directora del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, Ana Pérez, així com del director del Centre Tecnològic Beta, Sergio Ponsá, i part del seu equip representat per Mercè Boy i Maria Calderó. 

La necessitat d’una maduresa política i humana, juntament amb la col·laboració amb la ciència, ha sigut el punt d’arrencada de la intervenció de la investigadora Annelies Broekman, com a part de la taula rodona sobre solucions intel·ligents i verdes a través de la cooperació territorial i l'empoderament comunitari. Broekman ha parlat de la MIssió pel Patrimoni Natural i el seu objectiu d’impulsar la transferència per protegir i restaurar ecosistemes funcionals i, al capdavall, per reduir la nostra vulnerabilitat al canvi climàtic. Alguns exemples a Catalunya amb casos pilot actius són LocAll4Flood (liderat pel Centre Tecnològic Beta) i  MPA4Change (amb l'ICM al capdavant). Així mateix, aquest projecte científic produeix coneixement basat en l'evidència adreçat a l'acció política i, com a exemple, ha aportat recomanacions concretes i coneixement clau pels responsable de desplegar la Llei europea de restauració de la natura pel que fa a ecosistemes marins i ecosistemes terrestres, com ara boscos i masses d'aigua dolça. 

“Cal fonamentar la prosperitat en la salut dels ecosistemes, perquè en depèn tot el que estem comentant avui aquí”, ha afirmat la científica, que posa l’accent en l’intercanvi de coneixement i en la colaboració entre entitats de la regió mediterrània que enfronten reptes compartits. “Els ecosistemes funcionals estan extremadamente degradats i el canvi climàtic els tensiona encara més”, ha recordat.  

Pel que fa a les recents inundacions sobtades, Broekman ha anomenat la solidesa d’accions fonamentades en Solucions Basades en la Natura, en les quals s’inspiren les propostes del programa InterregEuroMed. La investigadora ha connectat aquests esdeveniments extrems amb la necessitat de models de governança que incloguin la població en risc i permeti una millor preparació de població . “La ciència pot ajudar a millorar la gestió i a preveure impactes, com ara l’augment del nivell del mar”, ha explicat. “Cal posar en valor les experiències viscudes  i la monitorització de l’estat de la natura, tot establint un diàleg amb totes les parts interessades, perquè no hi ha solucions màgiques”, ha matisat, tot anomenant el concepte de salut dels ecosistemes i salut humana. 

A més d’informar les polítiques públiques, juntament amb altres disciplines, “el rol de la ciència ha de passar per asseure’s a les taules de negociació”, ha expressat Alicia Pérez-Porro, que alhora ha insistit en que a la Mediterrània compartim “una identitat climàtica que està patint molt”. La responsable d’interacció política del CREAF ha recordat que l’efecte de tropicalització de la mar Mediterrània, la sequera i el seu impacte en la seguretat alimentària tenen un component de ciència.

Responent al concepte d’una visió multi actorial del Nou Pacte per a la Mediterrània, Pérez-Porro ha reclamat rellevança per al perfil científic que, alhora, entén  i coneix les polítiques públiques i, per tant, les pot informar. “La diplomàcia científica ens agermana i ens porta a la construcció de la pau”, ha reclamat, tot insistint en què “la ciència també és una manera d’agermanar, d’anar més enllà dels projectes de recerca per paliar els efectes negatius del canvi climàtic”. 

El Nou Pacte per la Mediterrània que dona sentit a l’esdeveniment celebrat a Barcelona és un full de ruta del govern d’Ursula Von der Leyen que es fa públic a mitjans d’ocutbre de 2025, i que ha comptat amb intervenció de múltiples veus d’àmbits tan diversos com la societat civil, l’economia, la ciència, la universitat, l’accó política, ONG i associacions que representen col·lectius de joves de les ribes sud i nord de la Mediterrània.