La Directiva Marc de l’Aigua és la pedra angular de la política hídrica de la UE i un instrument que ha demostrat ser clau per protegir rius, llacs, zones humides i aigües subterrànies. Aquests mesos ens trobem davant d’un fet que ens preocupa, doncs la situació geopolítica actual, amb els conflictes armats i els canvis en les relacions amb alguns països com els EUA, han posat contra les cordes als països europeus per guanyar sobirania en temes claus, un d’ells la mineria per accedir a materials crítics i terres rares. Això està provocant, un cop més, pressions per alleugerir algunes directives ambientals europees que permetin extreure recursos més fàcilment, una d’elles és la mateixa Directiva Marc de l’Aigua, per la qual el CREAF ha instat a no modificar-la, un fet que podria debilitar-la, i a reforçar-ne el seu desplegament. Per què no hi ha lloc al dubte, els hàbitats d’aigua dolça són imprescindibles per adaptar la nostra societat al canvi climàtic, per protegir la biodiversitat, donar-nos resiliència davant de sequeres i inundacions i assegurar l’aigua tant per la ciutadania com pels sectors econòmics.
En aquest cas, la Comissió Europea ha proposat obrir un procés intern de revisió d’aquesta directiva amb la intenció d’afegir algunes excepcions que permetin, entre d’altres, establir mines en determinats llocs (amb l’abocament d’aigües residuals amb alts nivells de contaminació que comporta, entre d’altres impactes). El sector defensa que hi ha enormes dificultats per posar en marxa noves explotacions de materials crítics, perquè han de passar avaluacions d’impacte ambiental i mantenir un entorn de vida per a la població local, un fet que posa en risc l’abastiment d’aquests materials per part de la UE. A la vegada, extreure aquests minerals d'Europa fa que els impactes ambientals i socials que fins ara s'havien donat en altres països que abasteixen el mercat global, ara puguin passar a casa nostra.
Abans de fer-ho, l’ Executiu europeu ha decidit posar en marxa el procés de revisió de la Directiva, que inclou una crida a la participació dels actors socials perquè donin el seu parer. Així, la investigadora del CREAF Annelies Broekman, del grup de recerca d’Aigua i Canvi Global, el Director i l’Àrea d’Interacció Política i Relacions Institucionals del CREAF han assistit a una trobada amb Clàudia Olazábal, cap de la Unitat de Gestió Sostenible dels Recursos Hídrics de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea per traslladar la nostra veu i demanar que s’abstingui de reobrir la Directiva per fer la reforma exprés, doncs això se salta el procediment establert per revisar aquesta Directiva; no té en compte que l'avaluació de la DMA ja va concloure al 2020 que no calia revisar-la i no ve acompanyada de la necessària anàlisi integral dels efectes que tindria, l’assessorament d’impacte, quelcom habitual en la reforma de qualsevol directiva, entre d'altres problemes importants. Al contrari, el CREAF ha demanat que en prioritzi una implementació plena i efectiva.
