Després d’una ventada, què fem amb els arbres tombats?

El passat mes de febrer, la borrasca Pedro va deixar ventades de més de 120km/h en alguns punts de Catalunya. En alguns boscos el vent extrem va tombar una gran quantitat d’arbres, com va ser el cas del Ripollès.

En situacions com aquestes sorgeixen diverses preguntes: què s’ha de fer amb tots aquests arbres tombats a terra? Convindria retirar-los o és millor deixar-los al bosc? Les persones expertes del CREAF coincideixen en que no hi ha una resposta única, ja que la gestió dels arbres caiguts genera unes tensions entre les prioritats ecològiques i econòmiques.

Els arbres es poden trencar o tombar de manera natural, ja sigui perquè són molt vells o perquè han patit alguna malaltia que els ha debilitat. Ara bé, en situacions de vent extrem és quan poden caure grans masses d’arbres i provocar un efecte dominó, amb un impacte visual molt més gran.  

La probabilitat d’arribar a aquests extrems augmenta quan coincideixen diversos factors que fan els arbres més vulnerables. Aquests factors són:

• Esdeveniments extrems: hi ha episodis de vent molt violent que per si sols ja poden tombar arbres, encara que estiguin sans i ben arrelats, com els esclafits o les ratxes huracanades associats a borrasques o fenòmens com la DANA.  
• Sòls saturats d’aigua per pluges intenses: quan coincideix que abans d’una ventada ha pogut molt, el sòl està molt humit i tou. Això implica que les arrels no es poden aferrar bé al terra i que l’arbre pot cedir més fàcilment amb la força del vent.  
• Pendents pronunciades i sòls prims i poc profunds: a les zones de muntanya el sòl pot arribar a ser força prim i això fa que les arrels siguin més superficials i inestables. A més, els forts pendents augmenten aquesta inestabilitat i qualsevol ventada o nevada abundant pot desarrelar fàcilment un arbre.
• Arrels superficials: algunes espècies d’arbres (com ara els pins) tenen arrels més superficials que altres (com ara els roures i les alzines) i per això cauen més sovint davant les ventades. A més, quan el arbres creixen en sols molt pedregosos, també solen tenir arrels més superficials del que seria habitual i poden caure més fàcilment amb les ventades.  
• Nevada humida: la neu que cau amb temperatures al voltant de 0 °C s’anomena neu humida i pesa molt més que la neu pols. Aquesta neu tan pesada pot trencar les branques dels arbres i deixar-los dèbils i més vulnerables a episodis de vent més fort. Aquestes situacions són molt freqüents en situacions d’aiguaneu a la primavera, sobretot al Pirineu i Prepirineu.

Les ventades fortes deixen un paisatge d’aspecte desordenat que associem fàcilment amb els efectes negatius de la pèrdua d’arbres. Però, encara que pugui sorprendre, les ventades poden ser també una oportunitat per al bosc. Després d’un episodi de vent extrem en què han caigut molts arbres, sovint es creen espais oberts o clarianes que aporten beneficis ecològics. Per una banda, aquests espais es converteixen en hàbitats per a moltes espècies, com ocells, petits mamífers, insectes i altres pol·linitzadors, que necessiten una densitat forestal baixa. A més, aquestes clarianes ajuden a trencar la continuïtat del bosc, cosa que ajuda a frenar la propagació dels incendis forestals.

Aquest paper ecològic rellevant de les ventades connecta amb una visió més moderna de la renaturalització: entendre que els fenòmens naturals com el vent, la neu, la sequera o les plagues, formen part del funcionament dels ecosistemes i, per tant, cal tenir-los en compte en la gestió dels paisatges. “El més interessant d'aquests fenòmens és que es produeixen a l'atzar i sovint complementen la feina que fa la gestió forestal activa”, diu l’investigador del CREAF Josep Maria Espelta.

En aquesta mateixa línia, els experts i les expertes coincideixen que a les zones afectades per una ventada no s’ha de fer res perquè es recuperi, ja que la natura ja ho fa per sí mateixa. “Les alzines i moltes altres espècies rebrotaran ràpidament sense necessitat d’intervenir-hi. Altres espècies són bones germinadores, com el pi blanc, i també regeneren al cap de pocs anys”, explica l’investigador del CREAF Jordi Vayreda.

Després d’una ventada, la gestió dels arbres tombats s’ha de valorar cas per cas. En primer lloc, sovint la prioritat és retirar la fusta acumulada per mantenir els camins i les vies d’accés al territori, especialment a prop de carreteres o infraestructures crítiques. En aquests punts, la fusta caiguda pot ser un obstacle físic que cal retirar i, a més, si es deixa assecar es pot convertir-se fàcilment en una gran quantitat de combustible massa a prop de les zones de pas, augmentant així el risc d’incendi.

En aquests i en altres casos, la fusta dels arbres caiguts es pot comercialitzar, tot i que acostuma a ser difícil obtenir-ne beneficis. Sovint, aquesta comercialització només és viable amb ajuts de l’administració, i aquesta fusta només es destina a usos com la fabricació de taulells d’aglomerat o la producció de biomassa. Per tant, tot i tenir un cert valor, sovint és insuficient per cobrir els costos de la tala i la subcontractació. “Aquesta situació és similar al que passa després d’un incendi: una part de la fusta es pot comercialitzar, però a un preu més baix”, explica l’investigador del CREAF Lluís Brotons, ”així que la viabilitat econòmica final dependrà de les subvencions, la capacitat de la persona propietària per assumir la despesa, la negociació amb l’empresa extractora o si l’actuació és prioritària per motius de seguretat o sanitat forestal.”

Per últim, a l’hora de valorar què fer amb els arbres caiguts, també cal tenir en compte els beneficis que la fusta morta proporciona a l’ecosistema. Deixar una part de fusta al bosc pot aportar nutrients, crear nous hàbitats i amagatalls per a diverses espècies, i en general, afavorir la biodiversitat del bosc. El problema apareix quan, després d’un episodi de vent intens, hi ha una acumulació massiva de fusta caiguda i això es pot convertir en un focus d'algunes plagues. Per això, cal valorar si convé retirar part d’aquesta fusta o deixar-la al bosc en funció de cada situació.

Evitar completament els efectes de les ventades als boscos és impossible, però sí que es poden aconseguir boscos menys vulnerables als efectes d’aquests fenòmens. Un dels problemes principals és que la gestió forestal sovint no es fa quan tocaria perquè econòmicament no és rendible. Si s’intervé massa tard o les aclarides són massa intenses, els arbres queden desprotegits, sense “arbres acompanyants” al voltant, i molt més exposats al vent. L’investigador del CREAF Lluís Comas ho explica amb un exemple molt clar: “en boscos on els arbres semblen clons perquè tots són llargs, prims i separats a la mateixa distància, el vent passa per tot arreu i és més fàcil que caiguin massivament”.

Per això, la millor estratègia de prevenció davant les ventades és tenir boscos heterogenis, tant pel que fa a l’estructura com a la composició d’espècies i mides, perquè es protegeixin entre ells i evitar així un “efecte domino” quan es produeixin episodis de vent extrem.

En general, es disposa de poques dades de les ventades i els seus efectes al bosc, per això és important fer-ne seguiment. Davant d’aquesta necessitat, el projecte Alerta Forestal permet que la ciutadania registri fotos de les afectacions de les ventades als boscos, i esdevingui part activa d’aquesta vigilància.

Tal com explica la coordinadora del projecte, Mireia Banqué, “cada aportació és valuosa per entendre un fenomen que, segons els models climàtics, anirà a més. Des del 2017 la plataforma ja recull observacions de diferents afectacions als boscos, entre elles, les ventades”. Tot i que hi ha força informació meteorològica sobre els episodis de vent extrems, sovint falten dades detallades sobre els seus efectes reals als boscos. “En aquest sentit, les fotografies i observacions aportades per la ciutadania poden ajudar a construir, amb el temps, un registre valuós de les conseqüències reals d’aquests episodis sobre els boscos”, afegeix Banqué.

Per tant, des del projecte Alerta Forestal es fa una crida a la ciutadania per detectar boscos afectats pel vent, enviant una fotografia a la plataforma de ciència ciutadana Alerta Forestal, amb la pertinent precaució de no anar al bosc ni durant ni immediatament després d’una forta ventada, per evitar accidents. Amb aquest gest senzill la gent pot contribuir a documentar un fenomen que probablement veurem cada vegada més sovint als boscos catalans.