La conservació dels pol·linitzadors silvestres en camps agrícoles europeus passa per Barcelona

Els pol·linitzadors silvestres com les abelles, les papallones o els sírfids són claus per a l’agricultura, ja que viatgen de flor en flor per alimentar-se i, a canvi, les ajuden a reproduir-se i a produir fruits i llavors. Malgrat la seva importància, però, estan en greu declivi a Europa.  

Per revertir aquesta situació, l’any 2024 va néixer el projecte europeu RestPoll (Restoring pollinator habitats across European agricultural landscapes), amb l’objectiu d'implementar i avaluar pràctiques senzilles que beneficien les comunitats de pol·linitzadors silvestres en paisatges agrícoles. Per  fer-ho, es van posar en marxa una gran varietat de casos d’estudi a 16 països europeus a través dels coneguts com a “Living Labs, laboratoris a l’aire lliure” on s’estan  implementant mesures de restauració en diversos contextos agrícoles. Totes les accions s’estan duent a terme en xarxa amb tots els actors implicats, incloent-hi la comunitat científica, tant de la vessant de l’ecologia, l’agricultura o la sociologia, així com agricultors, gestors i agents polítics.    

El projecte RestPoll es lidera des de la Universitat de Freiburg d’Alemanya i hi participen 24 entitats europees, entre elles el CREAF i l’IRTA, que coordinen les activitats pilot a Catalunya.

A finals d’any, les universitats i centres de recerca involucrats en el projecte, es reuneixen per tal de posar-se al dia dels avenços de les diferents comissions de treball i de l’evolució dels “livinglabs” de cada país. Enguany Barcelona ha estat la seu de la trobada anual 2025, que ha reunit a més de 60 investigadors i investigadores d’arreu del continent, i l’IRTA i el CREAF n’han estat els amfitrions.  

La trobada s’ha dividit en dos dies d’intenses sessions d’exposició, debat i cooperació al HubSocial de Barcelona, i una sortida de camp per visitar alguns dels “LivingLabs” del cas d’estudi de Catalunya que es troben en camps de pomeres de Mas Badia, al Baix Empordà. Allà els investigadors i investigadores de l’IRTA i CREAF han explicat els experiments que s’estan duent a terme als camps de pomeres de Lleida i Girona per tal de potenciar la presència de pol·linitzadors silvestres, com “sembrar bandes florals entre les files de fruiters, instal·lar petits hotels d’abelles, col·locar bales de palla per generar substrats de nidificació i reduir l’ús de fitosanitaris” comenta Laura Roquer, investigadora del CREAF i coordinadora de les activitats de restauració a Catalunya.

Per tal d’aprofitar el viatge i entendre millor els procediments de collita, distribució i venda de les pomes produïdes a la zona, els investigadors i investigadores han visitat la Cooperativa Fructícola Empordà, on també han aprofitat per degustar les diferents varietats de pomes cultivades a l’Empordà. Per acabar el dia de la millor manera possible, han visitat els camps de pomeres i instal·lacions de la sidreria Mooma, que també formen part de la xarxa de Livinglabs del projecte RestPoll, cedint files de fruiters per dur a terme experiments i participant en el co-disseny de les mesures de restauració.

Tots els grups de recerca han valorat molt positivament aquesta trobada per compartir experiències, coneixements i posar el valor la recerca, però sobretot per evidenciar que la pèrdua de pol·linitzadors silvestres és una preocupació global. Tot i així, la xarxa científica i la relació i transferència de coneixement amb el món agrícola cada vegada agafa més força, i és de fet, un dels pricipals objectius del projecte.  

A escala catalana, la conservació dels pol·linitzadors silvestres, també està a l’ordre del dia. És per això que des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica s’està impulsant el Pla Intersectorial dels Pol·linitzadors Silvestres de Catalunya (PIPOL). Aquest document, precedit d’una diagnosi de l’estat de conservació dels pol·linitzadors silvestres al territori català, preveu fins al 2030 tot un seguit d’objectius prioritaris i més d’una trentena de mesures concretes per revertir el seu declivi al país.