Catalunya radiografia 300 arbres monumentals per conèixer el seu estat de salut i protegir-los

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica conjuntament amb el CREAF ha analitzat les característiques i l’estat d’una vuitantena d’arbres monumentals d’arreu de Catalunya. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha explicat que “l’objectiu d’aquest programa és posar en valor aquest patrimoni natural i disposar de dades concretes per monitoritzar el seu estat de salut i la biodiversitat associada”.  

En aquest sentit, Marc Vilahur ha explicat que l’estudi ha de servir de base per “organitzar un sistema d’alerta ràpida davant els problemes de salut dels arbres amb la implicació del personal dels espais naturals protegits i el Cos d’Agents Rurals”. “Moltes vegades pensem en els arbres centenaris com un referent del pas del temps sobre un determinat territori i oblidem que un arbre monumental també funciona com un ecosistema on s’hi allotja fauna i flora”, ha dit el director general. Precisament aquest 2025 s’ha posat en marxa una segona fase del programa de seguiment dels arbres monumentals per garantir una visita anual a cadascun dels arbres monumentals per tal de poder fer una detecció ràpida d’amenaces per la supervivència de l’arbre. Aquesta detecció ràpida, en la que participen el personal dels espais naturals protegits i el Cos d’Agents Rurals, donarà capacitat d’actuar d’una forma més proactiva per tal d’allargar la vida dels arbres quan sigui possible.

L’anàlisi de l’estat de conservació dels arbres monumentals, liderat per la investigadora del CREAF i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Sandra Saura Mas, ja porta tres anys en marxa i ha analitzat, pel moment, una vuitantena d’arbres. Per conèixer en quin estat es troba cada exemplar, les investigadores realitzen una recerca ecològica entenent l’arbre com un ecosistema i, entre d’altres, prenen dades d’estructura de l’arbre, de la vegetació associada, la diversitat de líquens, briòfits, invertebrats i vertebrats, característiques de sòls, amenaces, impactes. 

Els primers resultats de l’estudi apunten que hi ha una biodiversitat molt elevada en la major part dels arbres, fins a 100 espècies d'éssers vius en algun exemplar, malgrat que molts pateixen malalties i plagues. Això representa que hi ha alguns arbres monumentals que poden funcionar com punts calents de biodiversitat, perquè s’hi han identificat un centenar d’espècies acompanyants diferents. És el cas de l’alzina de Can Ferrerons, al Parc del Montnegre i el Corredor, on hi viuen 65 espècies de flora vascular, 20 espècies d’animals i una espècie de líquen amenaçat i protegit (Waynea stoechadiana). 

Segons indica l’ecòloga Sandra Saura Mas, “renaturalitzar els entorns on viuen els arbres monumentals pot ser una acció adequada per millorar el seu estat ecològic”, també fer servir esmenes per millorar el sòl i prevenir-ne l’erosió, treure deixalles o establir cobertes vegetals”. 

A Catalunya hi ha declarats 297 arbres monumentals i 3 arbredes (la Fageda de la Grevolosa, la Roureda del Parc Nou d’Olot i la Pineda de Can Ferrer). Les espècies més freqüents són alzines, roures i pins. Els arbres monumentals són exemplars singulars, ja sigui per la seva dimensió excepcional dins la seva espècie, edat, història o particularitat científica. Des del 1987, a Catalunya estan sotmesos a mesures de protecció especials, que impliquen la prohibició de tallar-los o arrencar-los parcialment o totalment. Alguns exemples són en Pi d’en Xandri, els Roures dels Reis, el Castanyer de les Nou Branques o el Roure de Can Codorniu. 

També trobem arbres qualificats com d’interès comarcal o d’interès local que també compten amb protecció. A Catalunya hi ha més de 1.200 arbres i arbredes declarats d’interès comarcal o local, o emparats per la legislació urbanística o cultural. 

Els arbres, més enllà de tots els serveis que ens ofereixen, són una espècie que crea certa curiositat i misticitat a les persones per la longevitat que poden tenir. Molts arbres viuen centenars d’anys i alguns, fins i tot, milers. Precisament, l’arbre més antic que es coneix precisament rep el nom de Matusalén, viu a Califòrnia (al Bosc Nacional Iryo) i té gairebé 5.000 anys. Es tracta d’un exemplar de pi americà (Pinus longaeva).  

A Catalunya, els arbres no arriben a diversos milers d’anys, però sí que trobem alguns boscos madurs i alguns arbres centenaris que són veritables catedrals de la natura. Els criteris per entrar a la llista poden ser tant de criteri monumental com històric i/o científic. Des del 2020 dins de la categoria d’arbres monumentals trobem un cas especial: les oliveres i oliverars, que tenen una normativa pròpia de protecció i conservació que es gestiona des del Departament d’Agricultura. Precisament aquest any s’han declarat 24 nous arbres monumentals, feia 9 anys que no se’n declaraven de nous. En comú, tenen la part més important: són part del nostre patrimoni. Cuidem-lo.