La memòria ecològica: clau per entendre la vulnerabilitat dels boscos després d’un incendi

El 2025 està sent un any marcat per la quantitat d’incendis arreu de Catalunya. A aquesta situació, cal sumar-hi que ens trobem en un context molt marcat per la sequera i això no ho posarà gens fàcil als boscos per recuperar-se després d’un incendi. La memòria ecològica és una de les estratègies dels arbres que tenen per recordar estímuls ambientals o situacions, però la sequera ha estat massa severa.

Tenim els embassaments al 75-80% de la seva capacitat i la primavera ha estat plujosa, però els efectes d’una sequera al bosc no desapareixen immediatament quan torna la pluja. Encara avui molts arbres continuen debilitats per la manca d’aigua acumulada durant els darrers anys i “recorden” el desgast per l’estrès hídric que van patir durant els anys anteriors. De fet, un estudi recent del Servei Meteorològic de Catalunya apuntava que entre el 2021 i el 2024 hem viscut la sequera més greu des que se’n tenen registres.

A diferència de la majoria dels animals, els arbres no es poden moure del lloc on viuen. Això vol dir que al llarg de la seva evolució han desenvolupat estratègies pròpies per fer front a situacions ambientals desfavorables i sobreviure davant de situacions extremes. Una d’elles és la memòria ecològica, que és la capacitat dels ecosistemes de “recordar” estímuls o situacions com la falta d’aigua o calor extrema, i aprendre a respondre adaptant-se als canvis.  

En aquests casos, la memòria ecològica pot ser beneficiosa. No obstant, aquests processos no sempre són suficients quan els canvis són dràstics i intensos, el nivell de patiment històric condicionarà la capacitat d’aquests arbres per fer front a pertorbacions i adaptar-se a noves situacions. Per exemple, recuperar-se després d’una altra sequera o rebrotar després d’un incendi.

El CREAF realitza mostrejos de manera regular a diverses les parcel·les de l’Inventari Forestal Nacional (IFN) que hi ha pe tot Catalunya. Arran de la sequera dels darrers anys, s’ha vist que la producció de pinyes dels pins ha baixat en picat, i moltes no arriben a ser madures. Això vol dir que hi ha menys pinyons disponibles per germinar i, per tant, les pinedes tindran menys capacitat per regenerar-se després d’un incendi.

Tanmateix, el fet de tenir menys llavors pot ser un fet positiu. Si creixen menys arbres, hi haurà menys competència per l’aigua entre ells i la dinàmica del bosc serà més equilibrada. A més, aquest creixement més espaiat entre els arbres pot donar lloc a una estructura forestal més resilient davant de noves pertorbacions.

La gestió forestal ha de tenir en compte la història recent d’un bosc i totes les pertorbacions que ha patit, com les sequeres, que cada cop són més intenses i més freqüents. Per això, el CREAF recolza la visió de la gestió forestal adaptativa, una estratègia de gestió que busca aprendre i adaptar-se als contextos d’incertesa promoguts pel canvi climàtic. Es tracta d’un procés flexible de presa de decisions basat en l’evidència científica i el seguiment de les pràctiques de gestió. La clau és ajustar-les de manera contínua per fer els boscos més resilients a nous escenaris ambientals.