Les places són per un becari pre-doctoral, un becari post-doctoral i un computer science developer i hi ha temps fins el proper 28 de setembre per enviar el CV.

L'investigador del CREAF Jordi Vayreda ens presenta la seva tesis doctoral el proper 25 de setembre a les 11h. Aquesta tesi analitza els impactes recents del canvi global sobre els boscos de l’Espanya peninsular basant-se en la informació de les parcel·les dels dos darrers inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3).

En aquest acte es mostraran els resultats analitzats de manera conjunta dels programes de seguiment d'ocells i papallones, impulsats pel Departament de Territori i Sostenibilitat, i desenvolupats des de l'ICO i el Museu de Granollers. Hi participa Constantí Stefanescu, investigador associat del CREAF. 

Les espècies invasores que aconsegueixen colonitzar amb èxit un nou territori dediquen més temps a conèixer el nou entorn i són capaces d’adaptar el seu comportament a les noves condicions.

S’ha demostrat que el procés d’invasió no depèn tan com es pensava de que l’espècie tingui una gran capacitat reproductiva. Les bones invasores reparteixen els esdeveniments reproductius en varis intents poc productius.

No hi ha prou amb aplicar les millors mesures possibles de prevenció i extinció del foc de què disposem, si continuem fent la mateixa silvicultura de sempre. Ha arribat l’hora de plantejar i aplicar un nou model de gestió forestal. 

Article d'opinió del Dr. Josep Maria Espelta i Dr. Jose Luis Ordoñez, investigadors del CREAF 

La dificultat de controlar els fronts nord i occidental de l’incendi de l’Alt Empordà no només ha estat deguda al comportament del vent, sinó també a l’elevada connectivitat que tenien les clapes de bosc i de matollar a la zona que ha resultat afectada.

En total, segons l’últim perímetre facilitat pels Agents Rurals, s’han cremat ja 13826 ha, de les quals un 52 % de les ha són de boscos (principalment sureda i pi blanc), un 18 % matollar i un 21 % són conreus, la resta són vies de comunicació, zones urbanitzades, prats o herbassars. 

Què podem esperar del comportament del foc si l’incendi de l’Empordà arriba a l’Alta Garrotxa? Pel que sabem, a l’Alta Garrotxa el foc trobarà una vegetació poc inflamable, però si arriba amb força suficient per provocar la ignició, hi haurà una quantitat important de combustible per alimentar el foc i fer-ne difícil el control i l’extinció.

L’hivern del 2011-2012 ha estat molt sec o sec a gairebé tot el territori català exceptuant alguns punts del Pirineu occidental on ha estat plujós. Aquesta escassetat pluviomètrica té, en general, un caràcter excepcional tot i que depenent de la zona aquesta ha estat més accentuada. Així, en àmplies àrees de les comarques gironines i del Prepirineu i Pirineu occidental ha estat l’hivern més sec mai enregistrat a les EMA ubicades en aquelles contrades i que disposen de dades des de primers dels anys 90.

Us adjuntem la informació que ens facilita el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya elaborat pel CREAF sobre la coberta vegetal de l'Alta Garrotxa.

Us adjuntem informació sobre les cobertes del sòl de l'EIN de l'Alta Garrotxa. Aquest EIN no inclou nuclis de població interns.

Hi ha dues gràfiques, una per les zones forestals, i l'altra per totes les cobertes del sòl, amb taules de superfície en hectàrees i en %.