En Shawn Kefauver, investigador del CREAF ens parlarà el proper 20 de setembre sobre les aplicacions que tenen la teledetecció, el SIG i el biomonitoratge per avaluar la salut dels boscos.
Molt recentment el CREAF ha incorporat en Jordi Catalan com a nou investigador sènior. En Jordi és limnòleg, amb el significat antic del terme, el que vol dir que és un expert en llacs. Ell però es veu primer de tot com un ecòleg interessat pel canvi global i, sobretot, com un biòleg fascinat per l’evolució de la interacció dels éssers vius amb el medi físic.
L'investigador del CREAF Jordi Vayreda ens presenta la seva tesis doctoral el proper 25 de setembre a les 11h. Aquesta tesi analitza els impactes recents del canvi global sobre els boscos de l’Espanya peninsular basant-se en la informació de les parcel·les dels dos darrers inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3).
En aquest acte es mostraran els resultats analitzats de manera conjunta dels programes de seguiment d'ocells i papallones, impulsats pel Departament de Territori i Sostenibilitat, i desenvolupats des de l'ICO i el Museu de Granollers. Hi participa Constantí Stefanescu, investigador associat del CREAF.
Les espècies invasores que aconsegueixen colonitzar amb èxit un nou territori dediquen més temps a conèixer el nou entorn i són capaces d’adaptar el seu comportament a les noves condicions.
S’ha demostrat que el procés d’invasió no depèn tan com es pensava de que l’espècie tingui una gran capacitat reproductiva. Les bones invasores reparteixen els esdeveniments reproductius en varis intents poc productius.
No hi ha prou amb aplicar les millors mesures possibles de prevenció i extinció del foc de què disposem, si continuem fent la mateixa silvicultura de sempre. Ha arribat l’hora de plantejar i aplicar un nou model de gestió forestal.
Article d'opinió del Dr. Josep Maria Espelta i Dr. Jose Luis Ordoñez, investigadors del CREAF
La dificultat de controlar els fronts nord i occidental de l’incendi de l’Alt Empordà no només ha estat deguda al comportament del vent, sinó també a l’elevada connectivitat que tenien les clapes de bosc i de matollar a la zona que ha resultat afectada.
En total, segons l’últim perímetre facilitat pels Agents Rurals, s’han cremat ja 13826 ha, de les quals un 52 % de les ha són de boscos (principalment sureda i pi blanc), un 18 % matollar i un 21 % són conreus, la resta són vies de comunicació, zones urbanitzades, prats o herbassars.
Què podem esperar del comportament del foc si l’incendi de l’Empordà arriba a l’Alta Garrotxa? Pel que sabem, a l’Alta Garrotxa el foc trobarà una vegetació poc inflamable, però si arriba amb força suficient per provocar la ignició, hi haurà una quantitat important de combustible per alimentar el foc i fer-ne difícil el control i l’extinció.
