El Consell Nacional de Justícia del Brasil i l'oficina de la Unió Europea al país sudamericà han organitzat conjuntament el I Webinar Internacional Brasil - Unió Europea centrat en justícia i polítiques de protecció sòcio ambiental a l’Amazones.
Intervenim al projecte europeu H2020 EuropaBON (Europa Biodiversity Observation Network: integrating data streams to support policy), que es proposa crear un estàndard de control de la biodiversitat i els ecosistemes a Europa, per integrar dades i donar suport a les polítiques públiques.
La plataforma de coneixement Prismàtic, iniciativa del Departament de Territori i Sostenibilitat que coordina el CREAF, estrena els #cafèPrismàtic: seminaris virtuals d'una hora sobre les temàtiques més actuals de la gestió i planificació del patrimoni natural i la biodiversitat.
Un estudi de revisió liderat per la UAB i el CREAF conclou que els nanoplàstics canvien la composició i diversitat funcional del microbioma intestinal en vertebrats i invertebrats. Els efectes de l'exposició extensa i a llarg termini als nanoplàstics observats en models animals podrien ser aplicables als humans.
La recentment constituïda associació ‘Núvol Europeu de Ciència Oberta’ (European Open Science Cloud, EOSC, en les seves sigles en anglès) incorpora el CREAF entre els seus membres, a més d'altres centres de recerca i organitzacions de tot Europa.
Un parell de mesos abans d’acabar aquest 2020 tan singular el CREAF ha incorporat una nova persona a la seva estructura: l’Alicia Pérez-Porro arriba al CREAF per cobrir la plaça de Coordinadora Científica, una peça clau i transversal de la nova organització del centre.
La necessitat d’una ciència inclusiva, el biaix dels rànquings, la pèrdua de cervells i la responsabilitat en formar persones centren un debat amb els 4 investigadors del CREAF inclosos a l’índex Clarivate de The Web of Science 2020 entre els més citats.
Un nou estudi publicat a Science posa en evidència que l’efecte fertilitzant de l’excés de CO2 sobre la vegetació disminueix a tot el món. La manca d’aigua i nutrients limita l’enverdiment observat els darrers anys i pot fer que augmentin ràpidament les temperatures i els nivells de CO2 a l’atmosfera i, com a conseqüència, hi hagi canvis climàtics cada vegada més greus.
Catalunya viu un declivi progressiu i generalitzat de la seva biodiversitat, segons es desprèn de l’informe ‘Estat de la Natura a Catalunya 2020’, la primera avaluació de la biodiversitat basada en la millor evidència científica disponible.
