La invasió de la vespa asiàtica: l'espècie invasora que amenaça a les abelles i els ecosistemes

La vespa asiàtica, científicament coneguda com Vespa velutina spp. nigrithorax, és una espècie exòtica i invasora a Europa que s’està expandint com la pólvora. És originària del sud-est asiàtic -des de la Xina fins a Indonèsia-, i va arribar a Europa a principis de segle XXI a través d’un contenidor marítim. Concretament, es va detectar per primera vegada al port de Bordeus (França) l’any 2004, dins un carregament de ceràmica procedent de Xina.  

A partir d’aleshores es va començar a estendre per gran part de França i alguna regió del sud del Regne Unit, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya i Itàlia. No va tardar a arribar a la península Ibèrica, on l’any 2010 es va detectar per primer cop a Navarra i des de llavors ha anat conquerint nous territoris a Espanya.

La vespa asiàtica s’ha instal·lat amb molta més facilitat i rapidesa a les regions més humides i de clima suau de a la península Ibèrica, que corresponen a les comunitats autònomes del nord com ara Galícia, Navarra i Catalunya. En canvi a les àrees més àrides o càlides com Almeria o Madrid encara no ha arribat. Tot i així, “a vegades les espècies exòtiques pateixen mutacions que els permeten adaptar-se a nous llocs on abans no podien. Això, està passant de forma molt probable amb la vespa asiàtica, perquè cada vegada la trobem a nous espais” comenta Joan Pino, director del CREAF i coordinador  de la iniciativa de seguiment d’espècies exòtiques i invasores de Catalunya EXOCAT.

A escala de Catalunya, la primera detecció de vespa asiàtica es va donar a l’Alt Empordà i el primer niu a la Garrotxa l’any 2011. A partir d’aleshores, seguint la mateixa tendència que a la resta de la península, es va estendre ràpidament per les comarques més humides i amb climes suaus. Actualment es considera establerta a les províncies de Girona i Barcelona i a poc a poc va guanyant terreny a les comarques tarragonines i lleidatanes.

La vespa asiàtica és una de les més grans que podem trobar a la península Ibèrica. Pot arribar a mesurar fins a tres centímetres de llarg. Encara que ens pugui sobtar la seva considerable mida, a Europa i la península Ibèrica tenim dues vespes encara més grosses però poc recurrents: la vespa xana que pot arribar als 3,5cm, i la vespa de galet que pot arribar als 4 centímetres de llarg.  

Tal i com indica el seu nom científic (Vespa velutina spp. nigrithorax) el seu cos és gairebé completament negre, amb l’excepció d’un anell groc a la part superior de l’abdomen i una franja ataronjada a la part posterior. La cara i els extrems de les potes també són de color groc.

La vespa asiàtica és social, i com totes les vespes socials a Europa, forma colònies temporals que s’extingeixen a finals de la tardor, amb l’arribada del fred. El cicle biològic típic de la colònia es pot dividir en quatre fases ben diferenciades, que poden variar en funció dels factors ambientals.

Les reines fecundades passen l’hivern en letargia en forats sota terra o en cavitats dins de troncs. Cap al mes de febrer emprenen el vol i comencen una breu etapa solitària en que cadascuna d’elles produeix, en llocs arrecerats, un niu primari o embrionari, fet a partir de fibres de fusta mastegada. Dins d’aquest niu la reina construeix poques cel·les on criarà un petit nombre d’obreres. 

Les primeres obreres que neixen al niu embrionari progressivament assumeixen les tasques de construcció, recol·lecció, neteja, alimentació i atenció de les altres cries, mentre la reina, a poc a poc es limita a només pondre ous. Aquest vesper creixerà una mica més, acumulant més cries, fins que de cop queda petit. És aleshores quan un grup d’obreres busquen un nou emplaçament per construir un segon vesper, aquest sí, de forma ovalada i grans dimensions, sovint a les capçades dels arbres, però últimament també en construccions humanes i a prop de zones urbanes. 

Durant els mesos de primavera i estiu, dins d’aquest vesper, les obreres aniran creant cel·les i més cel·les per tal d’encabir els ous que produeix la reina, fins arribar a acollir milers d’individus.

A finals d’estiu les obreres construeixen dins el vesper unes cel·les especials, destinades a criar mascles i femelles, no noves obreres. Aquesta nova tongada de cries “sexuades” emprendran el vol a finals de tardor i s’aparellaran fora del vesper. Els mascles moriran poc després d’haver fecundat a les femelles, i aquestes ja no tornaran a entrar al vesper. A partir d’aleshores, la reina original mor i això atura el creixement del vesper. Amb l’arribada del fred intens les obreres també comencen a morir i finalment el niu queda abandonat per sempre.

Les femelles fecundades no tornen al vesper on han nascut, sinó que busquen un amagatall a recer on passar l’hivern, ja sigui en cavitats als arbres o forats sota terra.  

No serà fins a finals d’hivern que tornaran a emergir i esdevindran les noves reines que, soles, construiran un niu primari per reiniciar el cicle.

Durant els mesos de tardor i hivern, quan cauen les fulles dels arbres, és quan es poden observar millor els nius secundaris de la vespa asiàtica.  

En cas de localitzar-ne un, en primer lloc, protegeix-te en cas que es trobi molt a prop de la zona de pas o poblacions humanes. Si és així, cal notificar la seva presència a les administracions locals competents en cada cas, i mai s’ha d’intentar eliminar sense la indumentària i les eines adequades.

A finals de l’any 2020 les quadre diputacions catalanes van promoure de forma coordinada l’aplicació i plataforma en línia SITMUN – vespa asiàtica: un sistema de registre d’informació georeferenciada de nius i vespers de vespa asiàtica, a disposició de tota la ciutadania i els ens locals de Catalunya. SITMUN permet el manteniment constant de tota la informació relacionada amb els nius de vespa asiàtica i distingeix entre dades actuals i dades històriques segons l’activitat, el risc, la tipologia i les actuacions que s’han fet en cada cas.

La gran expansió de vespa asiàtica al país fa que cada vegada s’observin més nius a prop de nuclis urbans, i això pot comportar la saturació del sistema de gestió i eliminació. Davant d’aquesta situació, les administracions competents prioritzen la retirada dels nius que puguin generar un risc més evident a la població.  

Les invasions biològiques constitueixen un dels components més importants del canvi global actual i una amenaça per a la conservació de la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes. En el cas de la vespa asiàtica, l’impacte ecològic més rellevant recau sobre les poblacions d’abelles de la mel (Apis melifera) i altres insectes pol·linitzadors, ja que és amb el que les obreres alimenten les larves de la colònia. Els individus adults s’alimenten de nèctar i altres substàncies ensucrades com la fruita madura o la melassa. Durant la tardor, que és el moment en què el nombre de vespes adultes és més gran, alguns conreus de fruiters també es poden veure afectats.

La seva arribada ha provocat un gran impacte al sector apícola. La vespa no només depreda les abelles, sinó que també provoca estrès constant a les obreres, que els impedeix sortir a recol·lectar. Com a conseqüència, consumeixen les seves pròpies reserves de mel i això fa la colònia pugui col·lapsar amb molta més facilitat durant l’hivern. Tot i així la Vespa velutina no és l’únic factor de declivi de les poblacions d’abella de la mel. A mitjans del segle XX, va arribar a Europa un àcar paràsit anomenat Varroa desctructor que s’alimenta de l'hemolimfa, tant de les larves com de les abelles adultes. Al parasitar-les es converteix en vector de múltiples infeccions víriques i bacterianes, esdevenint un còctel mortal per a moltes colònies.  

Aquestes alteracions de les poblacions dels pol·linitzadors poden tenir un efecte en cadena sobre algunes espècies de plantes que depenen de la seva presència, i també sobre altres depredadors o competidors dins l’ecosistema. 

Les invasions biològiques han experimentat un fort augment arreu del món durant les darreres dècades. La globalització de l’economia -amb un increment constant del moviment de persones i mercaderies-, el canvi climàtic i la urbanització en són les principals causes.

Quan una espècie exòtica s’estableix a un nou territori, erradicar-la resulta pràcticament impossible, i la vespa asiàtica no n’és una excepció. Tot i així, el que sí que pot fer és intentar minimitzar el seu impacte. Per exemple, neutralitzar i eliminar vespers actius durant l’estiu per reduir localment els impactes sobre l’apicultura i la salut pública en nius propers a zones habitades. En canvi, intervenir quan cauen les fulles dels arbres i l’arribada del fred, no té cap utilitat perquè els nius ja són buits i les noves reines s’han dispersat i romanen amagades per hibernar.

El control de les espècies invasores és un repte complex on s’han d’adaptar les actuacions a cada situació concreta. No totes les espècies ni tots els territoris presenten el mateix nivell de risc; per això, les estratègies de gestió s’han d’ajustar a l’estat d’invasió, a la capacitat d’expansió de cada organisme i a la gravetat dels impactes que genera. A partir d’aquests criteris, els experts defineixen tres grans línies d’actuació: la prevenció de noves invasions -la més efectiva de totes-, la detecció precoç i la resposta ràpida davant focus incipients per evitar que s’estenguin a nous territoris, i el control de les invasions ja consolidades. En el cas de la vespa velutina, les actuacions se centren principalment en aquestes dues darreres línies.

A Catalunya, des de fa una dècada el CREAF coordina el projecte de seguiment d’espècies exòtiques i invasores EXOCAT, finançat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una eina científica clau que permet elaborar mapes i models de risc d’invasió i que serveixen de base per a l’estratègia de gestió i control.  

El projecte el coordina el director del CREAF Joan Pino, juntament amb Marc Riera i Roser Rotchés. L’equip alerta sobre la necessitat de no confondre els conceptes quan es parla d’espècies exòtiques, ja que no totes les espècies exòtiques acaben sent invasores. Una espècie exòtica és aquella introduïda fora de la seva àrea de distribució natural, però només es considera invasora quan aconsegueix establir-se, expandir-se i generar impactes negatius sobre els ecosistemes, l’economia o la salut pública, com exemplifica el cas de la vespa asiàtica.