La sargantana més emblemàtica d’Eivissa, la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), ha patit una reducció dràstica els darrers 20 anys i podria desaparèixer per complet de l’illa. Els responsables n’han estat els propis humans, que van traslladar involuntàriament a l’illa la colobra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis), suposadament amagada en oliveres importades de la Península. Un cop a Eivissa, aquesta serp exòtica s’ha expandit per gairebé tota la illa - ja ocupa més del 90% del territori - i ha devorat la majoria d’exemplars de la sargantana endèmica, que no estava avessada al nou depredador. Aquests són els resultats principals de la recerca que l’equip liderat per l’investigador del CREAF Oriol Lapiedra està duent a terme des de fa sis anys a les Illes Balears i de la qual s’estan publicant varis estudis científics. Un dels més rellevants s’ha publicat recentment a la revista Ecology i constata que aquestes serps no només han arrasat les sargantanes de l’illa principal, sinó que, en ser capaces de nedar pel mar, també n’estan extingint poblacions amb coloracions úniques dels illots del voltant.
D’acord amb l’equip, aquest comportament no s’havia observat mai en aquesta espècie ni, de fet, en gairebé cap altre cas arreu del món, ja que fins ara es considerava molt poc probable que una serp colonitzés activament altres territoris nedant. Un dels motius podria ser que les serps ja han esgotat bona part de l’aliment a l’illa principal.
Serp de ferradura nedant. Autor: Rubén Casas.
L’estudi coincideix amb el moment real en què està succeint aquesta invasió, per la qual cosa el mateix grup de recerca està confirmant en primera persona en quins illots hi ha extincions i on queden encara exemplars de les diverses poblacions. Gràcies a això, com si es tractès d’un arca de Noé, s’estan salvant alguns exemplars que s’estan traslladant al Zoo de Barcelona en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears perquè s’en pugui fer cria ex-situ. Tot i això, ja s’ha constat que s’han extingit les poblacions úniques de sargantana de 10 illots, entre ells, Santa Eulària o de s’Ora. Aquesta troballa és especialment preocupant perquè aquesta pèrdua és irrecuperable, no n’hi ha més en tot el món. A més, en ser illots petits aquesta extinció succeeix molt ràpidament, perquè només unes poques serps poden acabar amb tota la població en qüestió de pocs mesos. És per aquest motiu que l’equip treballa contra-rellotge sobre el terreny.
Un exemplar de sargantana de les Pitiüses de la població amb una coloració única de l’illot de Santa Eulària, on ja està extingida. Autoria: Roberto García-Roa.
Segons l’equip de recerca, al principi pensaven que els illots estaven protegits de la serp, perquè no tenia manera d’accedir-hi amb la mar pel mig. “De fet, a l’article científic expliquem que quan hi vam començar a detectar les primeres serps pensàvem que es tractava d’introduccions accidentals, potser vinculades a embarcacions o al transport humà. Però, a mesura que vam recopilar vídeos, fotografies i testimonis de serps nedant a mar obert vam entendre que eren capaces d’arribar-hi per elles mateixes”, relata Oriol Lapiedra, investigador del CREAF i l'autor principal de l’estudi.
Per fer l’estudi, l’equip ha combinat treball de camp, trampes per detectar serps, comparació de censos actuals i antics, filmacions, fotografies i observacions verificades de pescadors i residents. En el cas de l’illot de Santa Eulària, van instal·lar 12 trampes i hi van capturar fins a 58 exemplars de serp entre 2023 i 2025.
També van comparar els individus de sargantana observats en els mateixos transectes amb un cens fet el 2016: mentre que aquell any s’hi havien registrat 72 sargantanes, el 2023 només se’n van detectar tres i el 2025 ja no se’n va observar cap exemplar, fet que confirma la desaparició local de la població
Guillem Casbas, investigador predoctoral del CREAF i un dels autors principals de l’estudi
Sargantana i Eivissa, una relació immemorial indissoluble
La sargantana de les Pitiüses és una espècie endèmica que té un gran valor cultural i un rol bàsic a l’ecosistema de l’illa. De fet, ha evolucionat amb aquesta illa des de temps immemorials, per la qual cosa el seu rol ha esdevingut clau: pol·linitza la majoria de flors, controla les plagues perquè s’alimenta d’insectes i dispersa llavors. Aquesta espècie també es troba a Formentera i a gairebé quaranta illots circundants. Això ha donat lloc a poblacions amb coloracions úniques a cada zona. De fet, aquesta espècie és de les que presenten més variacions de color en tot el món i per això suscita generat molt d’interès entre la comunitat científica de tot el món.
Capturant sargantanes. Autoria: Oriol Lapiedra.
Sargantana de l’illot Murada, també en risc de desaparèixer. Autoria: Oriol Lapiedra.
Capturant sargantanes. Autoria: Oriol Lapiedra.
Sargantana a Eivissa. Autoria: Guillem Casbas.
Foto membres de l'equip.
La gran varietat de colors - amb tons verds, marrons, grisos, blaus i negres- és el resultat de milers d’anys d’adaptació als diferents hàbitats i de l’aïllament genètic dels illots. “Perdre aquestes poblacions úniques evolutivament significa que no tornarem a veure exemplars iguals”, alerta l’investigador.
Un front d’invasió que avança i provoca problemes als agricultors
La història de la invasió va començar fa dues dècades, al principi la serp es va establir poc a poc a regions molt concretes, però entre 2010 i 2015 va començar una fase d’expansió sense fre. Per fer-se’n una idea, el 2010 s’estima que la serp ocupava menys del 5% d’Eivissa, mentre que aquest percentatge va pujar fins aproximadament el 40% el 2016 i ja era superior al 90% el 2025. “De fet, quan la serp conquereix una nova zona de l’illa pot trigar menys de tres anys en extirpar tota la població de sargantanes, la invasió es mou com un incendi, amb un front d’invasió que avança conforma s’acaba el menjar. Tot just tenim a punt de publicar-se un nou estudi que ja es pot consultar i precisament detalla la dinàmica de l’invasió”, afegeix Lapiedra.
Mapa de l’expansió de la serp de ferradura fins 2025. Autoría: Guillem Casbas, Marc Vez-Garzón y Oriol Lapiedra.
Les serps també han afegit al seu menú mamífers com ara ratolins, ratpenats, ocells i musaranyes, això, juntament amb la desaparició de la sargantana, provoca efectes ecològics en cascada molt preocupants.
Per exemple, es deixen de fer rols clau com ara pol·linitzar les flors i les plantes que es cultiven; la dispersió de llavors; regular la població d’insectes, que pot evitar plagues; o desplaçar a altres depredadors que no tindran què menjar, com alguns ocells que s’alimenten de petits mamífers
Oriol Lapiedra, investigador del CREAF i qui lidera aquesta línia de recerca
De fet, la serp no té cap competidor i està tan ben alimentada que se n’han capturat algunes de molt grans, de fins a 2 metres, “un 200% més gran que les de la península”, afegeix Lapiedra.
Més enllà d'Eivissa i els illots, el problema també ha arribat a Formentera, on també viu aquesta espècie de sargantana, tot i que amb variacions genètiques i un color diferent. Allà ja s’han començat a observar individus i, donada la mida d’aquesta illa, una explosió demogràfica de serp de ferradura podria implicar la desaparició de les sargantanes en pocs anys.
A l’article científic sobre les serps que neden també hi han paricipat el COFIB, el Servei d’Agents de Medi Ambient, l'Associació Herpetològica Espanyola (AHE) i la Universitat de Granada.
ARTICLE CIENTÍFIC:
Article científic: Casbas, G., Vez-Garzón, M., Sanglas, A., Colomar, V., Cardona, E., Montes, E., Pleguezuelos, J., & Lapiedra, O. (2026). Swimming snakes wipe out endemic lizards from Mediterranean islets. Ecology, 107(4), e70373. https://doi.org/10.1002/ecy.70373
