La sequera frena l’avançament de la primavera provocat per l’augment de les temperatures

L’augment de la freqüència i intensitat de les sequeres és una amenaça important. Això és especialment preocupant al Mediterrani, on la sequera persistent pot fer que els boscos col·lapsin. Tot i això, els efectes del canvi climàtic i els de la sequera no sempre es retroalimenten i van de bracet. Segons un informe de recerca que ha analitzat cinc estudis diferents i s’ha publicat a Nature Climate Change, l’augment global de temperatures avança any a any la primavera, amb la sortida prematura de flors i fulles, però quan hi ha episodis de sequera aquest fenomen queda frenat i no és tan evident. Aquesta publicació, liderada per l’Institut de Neutralitat del Carboni de Beijing i amb participació del CREAF, demostra que la sequera pot endarrerir la sortida de les fulles dels arbres una mitjana d’1,24 o 2,27 dies a l’hemisferi nord. Pot semblar poc, però és deu vegades més que l’avançament mig atribuït al canvi climàtic.  

La clau està en què tant les plantes com l’entorn queden afectats després d'una sequera. Per una banda, la vegetació s’afebleix, redueix la fotosíntesi i triga més a reactivar-se a la primavera. Per l’altra, el sòl reté menys aigua i, si no recupera prou humitat abans que comenci la primavera, les plantes no disposaran de l’aigua necessària per créixer amb normalitat. Això fa que el cicle natural de les estacions es trenqui o es desequilibri.  

“Hem observat que els paràmetres externs, com la manca d’aigua al sòl, tenen més influència que els canvis interns de les plantes, com l’assimilació de carboni de cada espècie, a l’hora de retardar la floració i sortida de les fulles”, destaca Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i un dels autors de l’estudi. En concret, en zones àrides, la influència de l’entorn és cinc vegades més gran que la dels canvis interns de les plantes, mentre que en regions humides és només el doble. Per obtenir les dades, l’equip de recerca ha tingut en compte variables com la humitat del sòl, les condicions ambientals i les característiques de les plantes estudiades i s’ha vist que, segons si es tenen en compte observacions per satèl·lit o mostres de la planta preses directament sobre el terreny, el retard pot ser més elevat o menys. 

“Les plantes necessiten molta aigua per a desenvolupar les seves estructures i, per tant, les sequeres cada cop més llargues i freqüents poden fer que l’avançament de la primavera no sigui tan pronunciat com s’esperava a nivell global. Ara bé, una limitació del nostre estudi és la falta d’experiments pràctics per monitorar els processos fisiològics de les plantes durant i després de la sequera. El següent pas ha de ser mesurar-ho sota diferents nivells d’estrès per sequera i en diferents espècies d’arbres” conclou Peñuelas.

A Catalunya hi ha un observatori que també combina registres de teledetecció amb dades directes de canvis en els cicles de les plantes; s’anomena RitmeNatura. Aquest projecte de ciència ciutadana, coordinat pel CREAF amb col·laboració del Servei Meteorològic de Catalunya, busca que qualsevol persona pugui aportar fotografies de plantes i animals per a detectar quan els seus cicles van a destemps. Per exemple, ara a l’estiu s’espera que floreixin l’herba de Sant Joan, els crespinells o els gira-sols, entre d’altres, i que acabin de madurar algunes fruites com els préssecs o les pomes. Aquests processos fenològics seran registrats i monitorats pel voluntariat de RitmeNatura.

Tant el CREAF com l’SMC complementen els seus estudis de ciència tradicional amb aquestes iniciatives ciutadanes que permeten a la societat col·laborar en l’estudi dels efectes del canvi climàtic sobre els calendaris naturals de plantes i animals. En el cas de RitmeNatura, ha recollit més de 100.000 observacions fenològiques en els darrers cinc anys gràcies a la participació d’una xarxa de més de dos mil persones voluntàries d’arreu de Catalunya. A més, des de mitjans de l’any passat ha estat impulsant, juntament amb la xarxa FenoCat, el projecte FenoRural, el qual busca apropar aquesta forma de participar en els estudis fenològics a tots els racons del territori català. RitmeNatura convida qualsevol persona anònima a sumar el seu granet d’arena, fent fotografies de la sortida de les fulles, l’obertura de les flors, la maduració dels fruits o l’arribada dels animals migradors i compartint-les a través de la plataforma iNaturalist. En concret, s’han de penjar les observacions al projecte inaturalist.org/projects/ritmenatura. 

Article: Ying Liu, Yao Zhang, Josep Peñuelas, Steven A. Kannenberg, Haibo Gong, Wenping Yuan, Chaoyang Wu, Sha Zhou & Shilong Piao. Drought legacies delay spring green-up in northern ecosystems. Nature Climate Change. https://doi.org/10.1038/s41558-025-02273-6 (2025)