Biodiversitat i clima: d’una crisi doble a un repte compartit

La creixent convergència entre les agendes climàtiques i de biodiversitat no només és una realitat, sinó també una bona notícia, ja que ambdós àmbits s'aborden cada cop de manera més complementària. Com les dues cares de la mateixa moneda, avançar en l'acció climàtica i aturar i revertir la pèrdua de biodiversitat requereix abordar aquests dos àmbits del coneixement de manera coordinada i fomentar un diàleg sòlid i basat en l'evidència.

Per donar suport a l'elaboració de polítiques basades en la ciència en aquest context en evolució, el CREAF ha elaborat dos informes separats però complementaris: un és l'avaluació del CREAF sobe la 12a sessió plenària de l'IPBES (sobre la sessió que es va celebrar el febrer de 2026 a Manchester, Regne Unit) i l'altre és l'anàlisi del CREAF sobre la COP30 (arran de la conferència que celebrada el novembre de 2025 a Belém, Brasil). Als dos documents s'hi examina com ambdós processos contribueixen a un marc més integrat de biodiversitat i clima, amb una perspectiva analítica compartida que els aborda com a reptes del tot interconnectats.

Com a visió general, a continuació es detalla un resum dels missatges clau d'ambdós informes.

El resultat polític de la 12a sessió plenària de l'IPBES es defineix per 3 tendències:

Es va donar prioritat a complir terminis i a l'impacte de les tasques en curs, enlloc d'iniciar avaluacions addicionals accelerades. La incertesa financera va reforçar el missatge que cal una planificació acurada i una estratègia clara. La revisió a mig termini del programa de treball va posar més èmfasi en els resultats, la implementació i l'impacte a llarg abast que en l'expansió institucional.

La governança de la biodiversitat ja no es considera només un aspecte científic, sinó un repte pràctic per al qual cal coordinació entre diferents àmbits. L'IPBES està canviant gradualment el seu enfocament de la producció de coneixement per garantir que serveixi de base per formular polítiques públiques. La sessió plenària va destacar la importància de reforçar les capacitats, desenvolupar eines polítiques i fer un millor ús dels resultats de les avaluacions a totes les escales de governança.

La 12ª. IPBES va confirmar l'alineació creixent entre els processos de biodiversitat i de clima sota la Convenció sobre la Diversitat Biològica (CBD) i la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC). El proper taller de l'IPBES i de l'IPCC sobre biodiversitat i clima, que se celebrarà a Suïssa el 2026, constitueix un pas endavant cap a la col·laboració científica institucionalitzada.

A més, el nostre informe sobre la COP30 identifica les següents conclusions clau:

1. S'adopen els 59 Indicadors d’Adaptació de Belém

• Primer punt de referència compartit per fer el seguiment dels avenços cap a l’Objectiu Global d’Adaptació.
• Organitzats en set àrees temàtiques (aigua, alimentació i agricultura, salut, ecosistemes, infraestructura, mitjans de vida, patrimoni cultural) i quatre etapes del cicle d’adaptació (avaluació de riscos, planificació, implementació, seguiment).
• Útils per estructurar la informació sobre l’adaptació en tots els nivells de governança.
• Alguns indicadors necessiten definicions i metodologies més clares.
• Els països van acordar perfeccionar-los a través de la Visió de Belém-Addis, amb una revisió prevista abans del proper Balanç Global.

2. Orientacions actualitzades sobre els plans nacionals d’adaptació

• Reafirma principis clau, com els enfocaments participatius i sensibles al gènere, els coneixements indígenes i la planificació basada en la ciència, entre d’altres.
• Reconeix els reptes persistents, com el finançament limitat i les mancances de capacitat institucional i tècnica per al monitoratge de la informació climàtica.
• Observadors independents van assenyalar altres preocupacions, com els riscos d’una mala adaptació i els límits estrictes a l’adaptació en regions vulnerables.

3. El paquet Mutirão: impuls polític per a la implementació

• Reforça l’enfocament en l’execució de mesures climàtiques en lloc d’ampliar les negociacions.
• Manté l’adaptació molt visible dins la política climàtica mundial.
• Fomenta els esforços per, com a mínim, triplicar el finançament per a l’adaptació abans del 2035.
• Posiciona l’Accelerador de la Implementació Global per donar suport a la cooperació i a l’intercanvi de coneixements.

4. Context sobre finançar l’adaptació

• El Fons d’Adaptació va rebre 127,9 milions de dòlars en compromisos, molt per sota del seu objectiu anual.
• Les qüestions de governança continuen sense resoldre.
• Persistixen els reptes financers més amplis.
• La Fulla de ruta de Bakú a Belém esquematitza el procés cap al nou objectiu global de finançament climàtic (NCQG) que s’adoptarà a la COP31.