El repte del projecte és caracteritzar la funcionalitat d’aquests ecosistemes per entendre com responen a pertorbacions com ara les sequeres, que són cada cop més freqüents i intenses.
Els boscos tropicals de la conca del Congo s’estenen des de la costa atlàntica fins a les grans sabanes d’Àfrica central. Amb una superfície comparable a la meitat d’Europa, constitueixen el segon pulmó verd, només darrere de l’Amazones. Tot i la seva immensitat i importància ecològica —entre altres coses, tenen un paper clau en la regulació del clima i són un punt calent de biodiversitat— han estat poc estudiats per part de la ciència. En aquest context neix el projecte CoForFunc, una iniciativa internacional que vol entendre com funcionen aquests ecosistemes i, també, com responen al canvi climàtic.
Un dels principals llocs de recerca és el Camerun, on s’han instal·lat diverses estacions experimentals per estudiar la selva tropical sobre el terreny. Però arribar-hi no és fàcil: les expedicions poden durar entre quinze dies i un mes i solen implicar moltes hores de viatge en cotxe i llargues caminades per la selva fins a arribar a les parcel·les d’estudi. Fins allà s’hi ha desplaçat en diverses ocasions un equip format pels investigadors del CREAF Jordi Martínez-Vilalta, Rafael Poyatos, Lucette Adet, Oliver John Binks i Maurizio Mencuccini, juntament amb altres equips internacionals i locals.
“El repte del projecte és caracteritzar la funcionalitat d’aquests ecosistemes per entendre com responen a pertorbacions com ara les sequeres, que són cada cop més freqüents i intenses. També analitzem com canvia la seva fenologia en resposta a l’augment de les temperatures i identifiquem la diversitat de respostes entre espècies arbòries, entre altres objectius”, destaca Jordi Martínez-Vilalta, investigador del CREAF.
Mesurar la resistència dels arbres
Per entendre com funcionen els arbres i com de resistents són, l’equip analitza diversos trets clau, com la densitat de la fusta, relacionada amb la resistència a plagues i incendis; l’estat hídric de les fulles, la tolerància a la sequera i el comportament estomàtic, que indiquen com cada espècie regula l’intercanvi d’aigua i CO₂; la capacitat d’emmagatzemar i alliberar aigua a les fulles i branques, essencial per sobreviure als períodes de sequera; i la fluorescència de la clorofil·la a les fulles, un indicador bioquímic de l’estat fisiològic de la planta, entre d’altres.
Aquestes dades, juntament amb mesures contínues del creixement radial del tronc, s’obtenen mitjançant mostrejos directes al camp i es combinen amb observacions de drones, imatges per satèl·lit i grans bases de dades internacionals.
Per analitzar el comportament global dels ecosistemes, l’equip ha seleccionat setze espècies representatives que reflecteixen la diversitat funcional del bosc tropical. Algunes espècies ja identificades com a prioritàries per la seva abundància i paper ecològic són Musanga cecropioides i Desbordesia glaucescens. A més, l’equip compara localitzacions amb diferent disponibilitat d’aigua, des de les més humides fins a les més seques.
Ciència i divulgació de la mà
“El projecte no només busca generar coneixement acadèmic, sinó també conscienciar la societat sobre la importància d’aquests ecosistemes”, explica Lucette Adet.
Per això, els socis del projecte CoForFunc estan recopilant un valuós arxiu gràfic com ara, fotografies aèries captades amb drones i vídeos que mostren la immensitat ininterrompuda de la selva. Encara que els resultats definitius tardaran a publicar-se, l’equip confia que aquest esforç permetrà millorar els models de predicció climàtica i orientar polítiques de conservació.