La història de Torres del Paine és un cas ben curiós i “un exemple de com funcionen les cadenes alimentàries a la natura”, ens explica Esperanza Iranzo. Històricament, a la Patagònia hi havia nombrosos ramats de guanacs, un animal de la família dels camèlids i la domesticació dels quals ha donat lloc a les llames. El depredador d'aquests guanacs era el puma i totes dues espècies estaven en equilibri en l'ecosistema. El trencament d'aquest equilibri va arribar a finals del segle XIX amb la colonització europea, perquè es va introduir una altra presa nova, l'ovella.
A partir d'aquest moment, les ovelles anaven in crescendo en població per al profit humà i els habitants del lloc caçaven a les espècies natives -als pumes, per a evitar el risc d'atacs, i als guanacs, perquè no es mengessin la pastura que estava destinada a les ovelles. Així que es van desencaixar les relacions tròfiques. Per aquest motiu, les institucions xilenes van declarar Parc Nacional a Torres del Paine en 1959 i es va prohibir la caça de puma i guanac, la qual cosa va permetre la recuperació de les seves poblacions i la seva expansió fora de l'àrea protegida. I aquí va començar el conflicte social.
Artícle de referència: Iranzo, E. C., Ohrens, O., Mata, C., Traba, J., Acebes, P., González, B. A., ... & Malo, J. E. (2025). More pumas (Puma concolor) does not change perceptions: The mismatched response of ranchers to the presence of a top carnivore. People and Nature. https://doi.org/10.1002/pan3.70018