La por als grans carnívors està més vinculada a la percepció social que a la seva abundància real

La majoria de les persones consideren que els pumes són animals majestuosos, però a la Patagònia xilena també es veuen com una amenaça per al bestiar. Com els llops a Europa, els pumes són grans depredadors que ataquen al ramat i afecten poblacions amb una economia molt basada en la cria ramadera, però... Quina part d'aquest rebuig atén una amenaça real i quina part és una percepció que tenen els ramaders? Un estudi liderat per la investigadora del CREAF Esperanza Iranzo i localitzat a la Reserva de la Biosfera Torres del Paine (Xile) apunta que, malgrat que les poblacions de puma fluctuen, la percepció dels ramaders sobre el conflicte sempre és la mateixa. De fet, en aquest cas concret, els resultats indiquen que la població de pumes ha augmentat en l'última dècada i, en canvi, els ramaders enquestats no pensen que sigui un problema major. Així doncs, el rebuig i malestar cap a aquest animal es deu més a una percepció social i cultural cap als grans depredadors, que a la seva abundància real. D'altra banda, la recerca també apunta a un malestar amb la gestió que fa l'administració del conflicte i una diferència social entre les finques de major poder adquisitiu i les de menor, perquè les primeres comencen a viure del turisme d'observació de pumes. 

“Tradicionalment, a Xile, com en altres països, s'ha tingut una percepció negativa dels carnívors per tractar-se d'una amenaça per a la ramaderia. Aquest rebuig es transmet entre generacions i veïnats, encara que a nivell personal no es tinguin experiències negatives”, explica l'autora. I afegeix, que en l'estudi “alguns ramaders que vivien del turisme del puma eren igualment recelosos”.

Aquesta recerca s'ha publicat a un especial de la revista anglesa People and Nature que explica com ens relacionem les persones amb els carnívors i els seus resultats podrien ser extrapolables al context europeu. A més del CREAF, han participat un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Xile i l'organització conservacionista Panthera. 

La recerca ha combinat tècniques sociològiques -com ara les enquestes i entrevistes als ramaders- i ecològiques -com és l'estudi de la distribució del puma, a través de petjades, fototrampeig i l'elaboració amb aquestes dades de mapes de distribució. 

Respecte el vessant sociològic, el punt d'interès és que a partir de l'any 2014 es van començar a desenvolupar ‘experiències turístiques d'albirament del puma’ al Parc Nacional de Torres del Paine i els seus voltants, la qual cosa suposa una font d'ingressos per a algunes finques ramaderes de la zona, que ofereixen visites i allotjament per als interessats a veure i fotografiar aquest animal. Malgrat aquest canvi, en què el puma passa de ser “enemic” a recurs econòmic, “es continua considerant una amenaça per a la ramaderia i no ha canviat la percepció de problema”, explica la ecòloga del CREAF. 

A més, “aquest turisme del puma genera una desigualtat social, perquè les finques més grans són les que més fàcilment es poden aprofitar econòmicament el puma, però les més petites no sempre poden oferir serveis turístics i depenen igualment de la ramaderia, la qual cosa pot desencadenar un nou conflicte soci-ecològic”. 

Un altre dels resultats de l'estudi és que el malestar del sector ramader es vehicula a través del puma, “però en realitat podria reflectir moltes vegades el desacord amb les solucions que els ofereix l'administració davant el conflicte”, apunta Iranzo. I és que, sovint, els conflictes entre humans i fauna silvestre deriven en conflictes entre grups de persones amb diferents interessos. A diferència del que succeeix en molts països europeus, a Xile no existeixen mesures compensatòries per atacs al bestiar. A això se li suma que la regió de la Patagònia és de difícil accés i que els ramaders han de prendre les seves pròpies mesures de protecció davant d'atacs. Per posar un exemple, han començat a incorporar gossos de guarda per vigilar els seus ramats. Es tracta de gossos mastins que es crien amb les ovelles, sent un més del ramat i les defensen enfront dels depredadors. 

La història de Torres del Paine és un cas ben curiós i “un exemple de com funcionen les cadenes alimentàries a la natura”, ens explica Esperanza Iranzo. Històricament, a la Patagònia hi havia nombrosos ramats de guanacs, un animal de la família dels camèlids i la domesticació dels quals ha donat lloc a les llames. El depredador d'aquests guanacs era el puma i totes dues espècies estaven en equilibri en l'ecosistema. El trencament d'aquest equilibri va arribar a finals del segle XIX amb la colonització europea, perquè es va introduir una altra presa nova, l'ovella. 

A partir d'aquest moment, les ovelles anaven in crescendo en població per al profit humà i els habitants del lloc caçaven a les espècies natives -als pumes, per a evitar el risc d'atacs, i als guanacs, perquè no es mengessin la pastura que estava destinada a les ovelles. Així que es van desencaixar les relacions tròfiques. Per aquest motiu, les institucions xilenes van declarar Parc Nacional a Torres del Paine en 1959 i es va prohibir la caça de puma i guanac, la qual cosa va permetre la recuperació de les seves poblacions i la seva expansió fora de l'àrea protegida. I aquí va començar el conflicte social.

 Artícle de referència: Iranzo, E. C., Ohrens, O., Mata, C., Traba, J., Acebes, P., González, B. A., ... & Malo, J. E. (2025). More pumas (Puma concolor) does not change perceptions: The mismatched response of ranchers to the presence of a top carnivore. People and Nature. https://doi.org/10.1002/pan3.70018