03/09/2026 Notícia

Les polítiques de conservació més ambicioses no aconseguirien frenar el declivi dels ocells i les papallones a Europa

Tècnic/a de comunicació

Núria Coma Leal

Graduada en Biologia i màsters en Biodiversitat (UB) i Comunicació Científica (VIU). Amb vocació per apropar la natura i la ciència a tots els públics amb rigor i claredat.

Les àrees protegides i altres polítiques de conservació són eines fonamentals per reduir la pressió dels humans sobre les espècies. Però totes aquestes mesures, per si soles, no seran suficients per aturar la pèrdua de biodiversitat, sinó que caldria transformar tot el sistema productiu agrícola i forestal, entre d’altres. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi publicat a Nature Ecology & Evolution, liderat per l’INRAE i el CESAB a França i amb participació del CREAF, el CSIC, l’Institut Català d’Ornitologia i el Museu de Ciències Naturals de Granollers. L'estudi analitza l'evolució de 265 espècies d'ocells i 144 de papallones comunes a Europa entre el 2000 i el 2021 i projecta com podrien canviar les seves poblacions fins al 2050 sota quatre escenaris de conservació i tenint en compte els efectes del canvi climàtic, els usos del sòl i la intensitat amb els que es gestionen; per exemple, si la fusta dels boscos s’aprofita més o menys, o si l’agricultura és més o menys intensiva. Els resultats indiquen que, fins i tot en els escenaris més ambiciosos i en els que s’incorporen mesures addicionals de conservació com ara l’Estratègia de Biodiversitat de la UE per al 2030 i el Pacte Verd Europeu, les seves poblacions continuarien disminuint.

La majoria d'estudis projecten què passarà si continuem com fins ara o sota els escenaris més pessimistes. En línia amb iniciatives internacionals, nosaltres hem volgut respondre una pregunta diferent: si polítiques de conservació més positives amb la natura són suficients per recuperar la biodiversitat a Europa. Malauradament, cap dels escenaris analitzats no aconsegueix aturar ni revertir el declivi global de les poblacions d'ocells i papallones comunes.

Lluís Brotons, investigador del CREAF i coautor de l'estudi

Segons els autors, això es deu, en gran part, al fet que continua havent-hi una elevada pressió sobre el territori. “Una de les variables més determinants la trobem en què la intensitat dels usos del sòl continua en augment. Per exemple, s’estima que l’ús dels boscos per a l'extracció de fusta s’intensifiqui a Europa en tots els escenaris analitzats. Passa el mateix amb l’agricultura. Això podria provocar un efecte negatiu a la biodiversitat d’ocells i papallones comunes, malgrat els esforços de conservació”, explica Tristan Bakx, investigador del CREAF i coautor de l'estudi.

A més, els efectes dels diferents escenaris no són els mateixos arreu del territori. A Espanya i a tot el sud d’Europa, per exemple, s’observa un augment de la gestió agrícola intensiva en tots els escenaris analitzats.  Aquest augment en la productivitat afectaria a les poblacions d’ocells i papallones comunes, que continuarien disminuint. A aquesta pressió s'hi suma un impacte més acusat del canvi climàtic a aquestes regions, que agreuja encara més el declivi de moltes espècies.

Ocells agraris i papallones, els més perjudicats

L'estudi identifica, una vegada més, l’agricultura intensiva com una de les principals causes del declivi dels ocells i les papallones comunes a Europa. En concret, l’augment dels monocultius, l'ús intensiu de pesticides i fertilitzants i la simplificació del paisatge continuen perjudicant especialment els ocells dels ambients agrícoles i les papallones dels prats.

En segon lloc, l'estudi assenyala que la superfície forestal s’ha expandit en els darrers anys, principalment a causa de l’abandonament rural. Aquests boscos extensos i uniformes, que són predominants a Catalunya i a la resta d’Espanya, són hàbitats de poca qualitat perquè tenen una diversitat d’espècies molt baixa. Per això, són poc favorables per als ocells forestals més especialistes i per a les papallones,  que necessiten espais oberts dins dels boscos. Els sistemes d’explotació tradicionals afavorien un mosaic dinàmic del paisatge, amb la creació de petites clarianes.  Però els escenaris de futur preveuen, en paral·lel a les polítiques de conservació, un augment dels boscos gestionats de manera intensiva per a la producció de fusta, fet que  podria limitar encara més la biodiversitat forestal.

Moltes espècies d’ocells i papallones forestals necessiten boscos més diversos, amb clarianes, espais oberts i diferents estructures de vegetació, hàbitats que tendeixen a desaparèixer tant per l’abandonament rural com per l’aprofitament intensiu dels boscos.

Tristan Bakx, investigador del CREAF i coautor de l'estudi.

Finalment, hi ha el canvi climàtic: mentre que els ocells mostren fins ara una resposta més heterogènia a l’escalfament global -algunes espècies en sortiran beneficiades i d’altres no-, les papallones es veuran més afectades per  l'augment de les temperatures i els canvis en els règims de pluja.

Quatre escenaris a futur

Per arribar a aquesta conclusió, l'equip investigador ha explorat quatre escenaris fins a 2050 on s’implementen accions de conservació a Europa. El primer planteja una transició cap a un model de desenvolupament més sostenible, mentre que els altres tres  incorporen visions positives amb la natura i objectius de conservació encara més ambiciosos, alineats amb l'Estratègia de Biodiversitat de la UE per al 2030 i el Pacte Verd Europeu. Entre les mesures que plantegen hi ha ampliar les àrees protegides fins al 30% del territori, restaurar ecosistemes degradats, reduir l'ús de fertilitzants nitrogenats, incrementar les àrees naturals i promoure pràctiques agrícoles i forestals més sostenibles.

Per construir aquests escenaris, els investigadors han utilitzat el Nature Futures Framework (NFF, el marc conceptual per explorar els possibles futurs de la natura) de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES). Aquesta eina permet identificar possibles futurs socioambientals des d’una perspectiva centrada en la natura. La seva aplicació  permet estimar com podria evolucionar la biodiversitat en funció de diferents decisions sobre el clima, els usos del sòl -per exemple, quanta superfície es destina a boscos, conreus o espais naturals- i la intensitat amb què s'aprofita el territori, és a dir, si l'agricultura i la gestió forestal es fan de manera més o menys intensiva.

“Tot i que algunes accions de conservació aconsegueixen alentir el declivi de diverses poblacions, especialment de les espècies d'ocells i papallones associades als ambients oberts,  cap dels escenaris analitzats no aconsegueix revertir la davallada global", emfatitza l’equip. 

Les papallones metropolitanes disminueixen més d’un 30% durant la sequera. Imatge: Pau Guzman

Necessitem polítiques de conservació, però no només això

Els resultats posen de manifest que ampliar les àrees protegides o aplicar mesures puntuals de conservació no serà suficient si no s'acompanya d'una transformació més profunda i àmplia del model agrícola i de la gestió del territori. “És important tenir en compte que els models i els escenaris utilitzats avaluen els usos actuals del sòl i que sabem que poden tenir grans impactes negatius sobre la biodiversitat. És probable que calguin noves estratègies en els sistemes de producció agrícola i d’extracció de fusta i una mitigació encara més forta del canvi climàtic per canviar la situació", afirma Bakx.

L'estudi permet anticipar l’efecte de les polítiques ambientals sobre la biodiversitat comuna a Europa i ofereix informació clau per orientar les futures estratègies europees de conservació en un context marcat pel canvi climàtic i la demanda de recursos naturals.

L’estudi ha estat liderat pel National Research Institute on Agriculture, Food & the Environment (INRA) de França, també han participat les entitats espanyoles CREAF, CSIC, l’Institut Català d’Ornitologia, el Museu de Ciències Naturals de Granollers, entre altres entitats d’arreu d’Europa. En l’estudi també hi ha participat en Sergi Herrando, investigador del CREAF, i de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i president de l’European Bird Census Council (EBCC). Aquest estudi ha comptat amb el suport del projecte europeu BioAgora, finançat pel programa Horizon Europe.

Aquest treball ha estat possible gràcies a la participació, any rere any, de moltes persones que participen de forma voluntària en els projectes de seguiment d’ocells i papallones coordinats per l’European Bird Census Council (EBCC) i Butterfly Conservation Europe (BCE), que en el cas de Catalunya es coordinen des de l’Institut Català d’Ornitologia i el Museu de Ciències Naturals de Granollers -Centre Tecnològic Beta.

Article de referència: Rigal, S., Lenormand, M., Tardieu, L., Alonso, H., Auniņš, A., Bakx, T. R. M., Boom, M. P., Brambilla, M., Brotons, L., Chodkiewicz, T., Fontaine, B., Faltynek Fric, Z., Gamero, A., Herrando, S., Kålås, J. A., Kamp, J., Kurlavičius, P., Kuussaari, M., Lehikoinen, A., Maes, D., Mestdagh, X., Musche, M., Øien, I. J., Pettersson, L. B., Reif, J., Rüdisser, J., Šašić, M., Schmucki, R., Settele, J., Stefanescu, C., Stokke, B. G., Strebel, N., Titeux, N., Trautmann, S., Van Swaay, C., & Luque, S. (2026). Predicted decline in common bird and butterfly species despite conservation policy scenarios in Europe. Nature Ecology & Evolution. https://doi.org/10.1038/s41559-026-03139-6