Només una cinquena part de la vegetació de l'Antàrtida està en àrees protegides i un estudi identifica on s'hauria d'ampliar

L’Antàrtida sembla un paisatge remot de gel i neu, on habiten animals com els pingüins i les foques. Però fins i tot al continent més fred del planeta hi ha vegetació i, tot i que ocupa només 44 km² —el 0,00031 % de la superfície total d’aquest continent—, és clau per regular el cicle del carboni i de l'aigua i proporcionar aliment i refugi a insectes i microorganismes, entre altres funcions essencials. Ara, una nova recerca alerta que només el 21,4 % d’aquesta coberta vegetal es troba dins de zones protegides. Per revertir aquesta situació, l’estudi identifica 92 localitzacions on seria prioritari ampliar la protecció. Aquesta proposta s’ha presentat al Comitè per a la Protecció del Medi Ambient del Tractat Antàrtic i contribueix a avançar cap a l’objectiu global de protegir almenys el 30 % de les zones terrestres i marines per al 2030, establert pel Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal.

La recerca l’ha liderat Charlotte Walshaw, investigadora de la Universitat d’Edimburg, i compta amb la participació de diferents organitzacions internacionals. El CREAF és l’única entitat catalana que hi participa.

Segons la investigadora, el que destaca d’aquest treball científic són les seves possibles aplicacions, ja que l’objectiu és ajudar els responsables de la presa de decisions del Tractat Antàrtic, l’organisme internacional que regula les normes sobre el continent, a determinar on podria ser més valuós implementar les futures mesures de conservació.

Per conèixer el percentatge d’àrees protegides, l’equip ha utilitzat dades satel·litàries d’alta resolució sobre la coberta vegetal. I per seleccionar els llocs que és més urgent protegir, s’han tingut en compte diversos criteris, com ara si la vegetació està en risc a causa d’espècies invasores com la Poa annua, una planta que ja s’ha establert a l’Antàrtida i que pot tenir efectes negatius en la flora nativa. També s’ha considerat on hi ha comunitats que són insubstituïbles per assolir els objectius de conservació establerts, així com la proximitat a infraestructures com les estacions de recerca, on l’activitat associada pot afectar la vegetació. Les noves àrees que es proposa conservar es troben majoritàriament a la península de Fildes (nord-oest de la península Antàrtica), la vall de Taylor (sud de la Terra de Victòria) i els turons de Vestfold (Antàrtida Oriental).

Entre les plantes que creixen a l’Antàrtida només hi ha dues espècies amb flor: la gramínia Deschampsia antarctica, coneguda com a clavell antàrtic, i l’herbàcia Colobanthus quitensis, que produeix flors diminutes. Però la major part de la seva diversitat vegetal està formada per briòfits —se n’han trobat més de 150 espècies—, com les molses, i prop de 400 espècies de líquens. Algunes d’aquestes espècies només existeixen en aquest indret del món, com la molsa Schistidium antarctici o el liquen Usnea antarctica.

"Una curiositat és que els briòfits equilibren el seu contingut d’aigua amb el de l’ambient que els envolta. Això els permet deshidratar-se quan no hi ha aigua i tornar a activar-se quan les condicions són favorables. Per aquest motiu són molt útils per estudiar el canvi climàtic, perquè el seu estat reflecteix els canvis en les condicions ambientals", explica Mariana García Criado.

Actualment, la investigadora és professora del Trinity College de Dublín i està vinculada al CREAF com a investigadora postdoctoral Marie Skłodowska-Curie. Se centra a estudiar la flora en ambients extrems i ha recorregut Lapònia, Svalbard, Groenlàndia i l’Antàrtida. "Tots són llocs que funcionen com a laboratoris a l’aire lliure per estudiar els efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat", afegeix.
 

Segons l’equip, els resultats proporcionen un marc basat en l’evidència per reforçar la protecció dels ecosistemes terrestres de l’Antàrtida. "La vegetació terrestre de l’Antàrtida pot ser escassa i dispersa en comparació amb la d’altres parts del món, però té un paper fonamental en el sosteniment de la vida a terra ferma. Els nostres resultats mostren que, actualment, àmplies zones d’aquesta vegetació queden fora de la xarxa d’espais protegits existent", destaca Charlotte Walshaw, autora principal del treball.

"El següent pas és combinar les dades obtingudes a través de satèl·lits amb expedicions de camp per confirmar la presència de vegetació i establir les bases de la futura protecció de la vegetació a l’Antàrtida", conclou García Criado.

L’article també està signat per investigadors de la Universitat d’Edimburg, el British Antarctic Survey, el Trinity College de Dublín, la Universitat de Johannesburg, el Millennium Institute – Biodiversity of Antarctic and Sub-Antarctic Ecosystems (BASE), la Universitat de Birmingham, l’Institut Noruec de Recerca de la Natura (NINA) i el programa Securing Antarctica’s Environmental Future (SAEF) de la Universitat de Monash.

• Referència de l'article : Walshaw, CV, García Criado, M., Hughes, KA, Colesie, C., Wauchope, HS, Convey, P., Gray, AM, & Lee, JR (2026). Identifying priorities per systematic Antarctic vegetació protecció al continental scale. Biological Conservation, 324, 112121. https://doi.org/10.1016/j.biocon.2026.112121