Més aigua i més nutrients al sòl, alguns dels beneficis de combinar plantes farratgeres

Els cultius farratgers mediterranis són la base de la ramaderia extensiva, ja que garanteixen aliment fresc i de qualitat per a vaques, ovelles o cabres. A més, també es poden segar i convertir en bales de palla, assegurant menjar per al bestiar durant tot l’any. El problema, però, és que aquest ecosistema està cada cop més amenaçat per la sequera, l’erosió del sòl i la dependència de fertilitzants químics. Davant aquest repte, un conjunt d’estudis liderats per la investigadora del CREAF Angela Ribas constaten els beneficis de diversificar els cultius d’espècies farratgeres -principalment lleguminoses, gramínies i fòrbies-. Entre els avantatges assenyalen que els policultius poden mantenir la humitat del sòl, perquè la diversitat d’arrels de diferents formes i profunditats, faciliten que l’aigua s’hi filtri i es retingui durant més temps. A més, gràcies a la transferència de nutrients entre espècies, n'hi ha més disponibles i, per tant, es redueix l'ús de fertilitzants químics. També frenen la propagació de vegetació espontània, perquè la varietat d’estructures cobreixen el sòl ràpidament i competeixen per la llum, l’aigua i els nutrients, la qual cosa fa que les plantes que poden afectar la producció dels conreus no hi arrelin.  

“Aquestes troballes reforcen la idea que combinar espècies farratgeres és una assegurança davant els efectes del canvi climàtic, especialment en regions mediterrànies cada cop més afectades per sequeres i anomalies climàtiques”, explica Ribas, qui fa anys que treballa en aquesta línia de recerca. També destaca que aquests beneficis ja s’havien demostrat al nord d’Europa, “i amb aquesta recerca aportem evidència valuosa per al context del sud on encara no n’hi havia dades”.

Per exemple, s’ha observat que els conreus combinats poden produir fins a un 57% més de biomassa que els monocultius en alguns casos. A més, han comprovat que redueixen la presència d’herbes no desitjades en percentatges que van del 13% fins al 96%. També destaquen que les lleguminoses fixen una gran quantitat de nitrogen atmosfèric, “de fet, hem observat que a certs policultius les lleguminoses poden proporcionar fins al 70% del nitrogen que necessiten les altres espècies de la barreja per créixer i nodrir-se”, afegeix Ribas. A més, en situacions de sequera, també han comprovat que els conreus combinats mantenen la producció i preserven millor l’estat hídric de les plantes.

En concret, una de les recerques, publicada a Agriculture, Ecosystems and Environment, demostra que els conreus que combinen gramínies, fòrbies lleguminoses i no lleguminoses poden ser més productius i tenir un millor estat nutricional, fet que pot repercutir positivament en la resistència a la sequera, en comparació amb els monocultius.  

Un resultat clau de l’estudi és que les lleguminoses aporten més nitrogen si es conreen en policultius, “ja és ben conegut que les lleguminoses fixen nitrogen, però els nostres resultats mostren que en fixen més en policultiu i que, a més, aquesta aportació es manté en condicions de sequera severa, destaca Alba Llovet, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, el CTFC i el CREAF i primera autora de l’estudi. L’experiment, que es va dur a terme a la plana de Lleida durant quatre anys, va combinar tres tipus funcionals de plantes: una gramínia (Festuca arundinacea), una lleguminosa (Medicago sativa) i una fòrbia no lleguminosa (Cichorium intybus). L’equip va plantar-les en monocultius de cada espècie, també en policultius amb diferents proporcions relatives de sembra i  amb i sense fertilització nitrogenada.  

Un altre estudi recent publicat a Agronomy reforça aquest missatge i aporta noves proves que avalen que els policultius farratgers augmenten els nutrients disponibles al sòl i, també, la producció de biomassa arribant a superar els monocultius més productius. A més, observen que, “gràcies a la presència de lleguminoses es redueix la dependència dels fertilitzants químics i es manté la fertilitat del sòl a llarg termini, tant en una situació normal com de sequera”, explica Salvador Aljazairi, investigador de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Granada i primer autor de l’estudi. 

Una altra recerca publicada a la revista Agriculture, Ecosystems & Environment posa el focus en els beneficis dels policultius farratgers per frenar l’expansió el creixement d’herbes que podrien afectar negativament la producció. En concret, l’experiment s’ha dut a terme als Pirineus orientals on l’equip ha comparat monocultius i policultius de quatre espècies, incloent-hi gramínies i lleguminoses. Les barreges que incorporaven lleguminoses mediterrànies, com les espècies Medicago sativa i Onobrychis viciifolia, van reduir considerablement el creixement d’altres plantes. Aquest efecte protector es va mantenir durant els tres anys de l’estudi, fins i tot, en condicions climàtiques extremes com sequeres i gelades.

“Amb aquesta feina de recerca volem destacar la importància d’implementar models més sostenibles que, entre altres coses, mantinguin la productivitat davant el canvi climàtic i facin servir la natura com a solució”, finalitza Ribas.  

Articles de referència: 

- Aljazairi, S., Ribas, A., Llurba, R., Ferrio, J. P., Voltas, J., Nogués, S., & Sebastiá, M. T. (2025). Sown Diversity Effects on the C and N Cycle and Interactions with Fertilization. Agronomy, 15(2), 287. https://doi.org/10.3390/agronomy15020287

- Llovet, A., Ribas, A., & Llurba, R. (2024). Nitrogen facilitation was maintained in sown Mediterranean forage mixtures despite drought stress conditions with concurrent general benefits upon plant aboveground water status and yield. Agriculture, Ecosystems & Environment. https://doi.org/10.1016/j.agee.2024.108601

- Ribas, À., Llurba, R., & Nogués, S. (2023). Sown diversity effects on yield and resistance to weed: Plant diversity enhanced yield and weed suppression across mixtures and harvests. Agriculture, Ecosystems & Environment. https://doi.org/10.1016/j.agee.2023.109208