Lucía Galiano o com tancar el cercle al servei de la ciència

Com a científica responsable de les infraestructures d’experimentació del CREAF, la dedicació de la Lucía Galiano és la peça que completa un recorregut de fascinació pel coneixement. Pel trajecte ha completat el doctorat al CREAF sobre mortalitat de boscos associada a sequera, on també ha treballat com a tècnica qualificada de recerca, ha exercit com a investigadora pre i post doctoral a Suècia, Alemanya, Suïssa i els Estats Units i ha impartit docència a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un camí que avui la situa en una posició privilegiada per entendre i acompanyar l’equip científic en les seves necessitats d’infraestructura, una tasca que intenta abordar combinant empatia i l’experiència acumulada en recerca. “Provenir de la carrera científica em permet disposar d’una perspectiva ampla, capbussar-me en les necessitats, situar les preguntes del projecte en el seu context de recerca i, alhora, tenir empatia amb situacions com ara arribar d’una campanya de camp a hores intempestives i haver d’organitzar tot el material i les mostres”, comenta.  

La col·laboració colze a colze amb el personal investigador i seguir connectada amb el coneixement científic donen sentit a la seva feina, que duu a terme amb un equip del qual confessa sentir-se “molt orgullosa” i que inclou en Xavier Altarriba, la Meritxell Puig i la Magda Pujol. Sense oblidar la coordinació prèvia dels espais experimentals en què va participar la Marta Barceló.

“Necessito que el dia a dia es desenvolupi en estreta col·laboració amb l’equip científic”, afirma, mentre admet que aquest context és el que fa realment gratificant la seva feina. Fer pinya amb el personal investigador es demostra en accions com la que han dut a terme amb l’investigador Oriol Lapiedra, amb qui conjuntament ha obtingut la llicència que els habilita com a supervisors de raigs X per radiografiar esquelets de llangardaixos, atorgada pel Consejo de Seguridad Nacional. “És una oportunitat per saber una mica més i m’encanta. M’omple d’alegria veure que tota la feina de gestió que fem serveix per fer ciència”, reflexiona amb una barreja de gratitud i satisfacció.

El salt substancial que experimenta el centre se li fa palès quan es reincorpora el 2019 a un CREAF en constant creixement amb línies de gestió i recerca noves. “Vaig percebre un canvi significatiu en la quantitat de projectes i coses que hi passaven i, per això, calia disposar de més espai per a mostres, per a instruments, per a material de camp, congeladors, cambra freda, nevera de -80º, així com més protocols de treball i normatives de funcionament, perquè tots els efectius estaven col·lapsats”, recorda. La primera distinció d’excel·lència Severo Ochoa de 2019 li va permetre impulsar una primera fase de millores i, mirant-s’ho des de la distància, admet que hi ha molta feina feta, si bé des de l’auto exigència apunta que li agradaria “fer molt més”.

Aquesta primera fase de millores inclou la renovació dels laboratoris existents i la incorporació de tres nous espais destinats a donar resposta a la consolidació de línies de recerca del centre, com ara la dendrologia (amb la investigadora Laia Andreu al capdavant), l’ecologia animal (liderada per l’Oriol Lapiedra) i la paleoecologia (dirigida per la Sandra Nogué), entre d’altres. “Les infraestructures han millorat, i això és una bona notícia”, assegura, mentre assenyala que “el centre té limitacions d’espai i d’instal·lacions i això ens obliga a treballar en xarxa, utilitzant els serveis de camps experimentals i hivernacles d’altres centres de recerca o universitats, i establir convenis de col·laboració per compartir laboratoris especialitzats”. Mentre reconeix que “aquest model permet optimitzar el sistema de recerca, però alhora fa més feixuc el dia a dia al laboratori, ja que implica treballar en ubicacions diferents”.    

A mig termini, li agrada imaginar un CREAF amb infraestructures experimentals més ambicioses, amb un equip consolidat i amb un sistema de qualitat i seguretat als laboratoris més robust. Contempla poder incorporar equipaments més sofisticats en un futur i ajustats a les línies de recerca, si bé es mostra convençuda que avui “el centre es pot sentir orgullós de les millores assolides, perquè disposa de la infraestructura bàsica necessària per donar resposta a la ciència que impulsa”. 

Disposar de temps per participar en algun projecte de recerca o en alguna campanya de camp sobre el terreny representaria, per a ella, una segona volta de cercle i acabaria de donar sentit a la seva vocació. És un objectiu que es planteja a mig termini per arrodonir el servei que presta a la recerca. “Per a mi, les campanyes de camp són el més estimulant, perquè és on em formulo més preguntes sobre com funciona la natura i quins reptes tenim. També m’agrada assistir a les CREAFTalks o a les defenses de tesi, perquè necessito mantenir un contacte directe amb la ciència per connectar-hi i fer evident que el suport que oferim té sentit”.

La frase que més repeteix la Lucía Galiano és “m’encanta fer ciència”, al llarg d’una conversa en què reconeix la seva profunda curiositat i interès pel coneixement per si mateix. Té clar que ara ocupa una posició en la que encaixa, que li permet la dualitat de viure en un context científic i, alhora, aportar un ordre i una racionalitat on se sent còmoda.