Fem la pau i no la guerra: posem la vida al centre

Aquest any, des del nostre equip de recerca hem començat a treballar per la recuperació d’una planta amenaçada, el Plantago cornuti. És tan poc abundant a Catalunya que no té nom comú establert, però nosaltres n’hi diem el plantatge cornut. Aquesta planta està amenaçada pel context de canvi global actual, és a dir, pel conjunt de canvis que els éssers humans fem i hem fet al planeta Terra. 

La figura següent resumeix els motors del canvi global i les seves conseqüències. 

Aquesta planta és una de les moltes espècies de flora i fauna amenaçades al món. Segons l’últim informe de l’IPBES (2019), al voltant d'un milió d'espècies d'animals i plantes estan amenaçades d'extinció, moltes en les properes dècades, més que mai en la història de la humanitat. L'abundància mitjana d'espècies autòctones a la majoria dels principals hàbitats terrestres ha disminuït almenys un 20%, des de 1900. Més del 40% de les espècies d'amfibis, gairebé el 33% dels coralls que formen esculls i més d'un terç de tots els mamífers marins estan amenaçats i la biomassa global de mamífers salvatges ha caigut un 82 % i ràpidament des de 1970 (IPBES 2019). Dades semblants s’han descrit a Catalunya, llistades i divulgades a través del darrer informe de l’estat de la natura a Catalunya (2020). Fa anys que es té constància i evidència des del món científic d’aquesta davallada de biodiversitat, i a més, actualment es disposa de diversos models de predicció, sobre com alguns d’aquests motors de canvi poden causar conseqüències nefastes i, per tant, podem avançar-nos i trobar solucions a partir de les prediccions. Tot i això, la davallada global de biodiversitat no s’atura. 

Al cap i a la fi, es pot dir que el canvi global va molt lligat a la violència ambiental, entesa com la violència exercida cap al medi ambient, és a dir, el medi natural enllaçat amb el medi social, i per tant incloent els humans. La violència pot ocórrer de moltes maneres diferents, però totes elles es poden agrupar en tres grans tipus de violències, seguint la classificació descrita per Johan Galtung (1969), un dels un dels fundadors de la investigació sobre la pau i els conflictes socials, i que expressa a través d’aquest “triangle de les violències”:
 

Aquest triangle es pot interpretar com un iceberg: a la part visible, a la punta de dalt de tot, la violència més visible, la violència directa (verbal, física i/o psicològica), i a la base, invisibles però sostenint tot l’iceberg, les altres dues violències, la violència estructural, que se centra en el conjunt d'estructures (socials, econòmiques...) que no permeten la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques i la violència cultural que crea un marc legitimador de la violència i es concreta en actituds i relats que justifiquen les altres violències. Galtung creà aquest triangle en el context de la violència en relació a les necessitats humanes bàsiques i per tant també és vàlid per als tipus de violència ambiental, entesa com la violència contra el medi natural en relació el medi social. 
 

Després de tres dies de campanya de camp, el darrer dia revisitem les plantacions de Plantago cornuti per avaluar-ne la supervivència i el creixement, i finalment arrenquem el cotxe per la tornada cap a casa. De reconnexió al “món humà”, després dels tres dies envoltades principalment d’altres espècies no humanes, decidim escoltar les notícies de la ràdio dins del cotxe, i de seguida vesso llàgrimes per dins i per fora quan escolto les barbaritats del genocidi al poble palestí. I suposo que la meva passió per la natura, barrejada amb les notícies que escolto, em porten a pensar sobre com les extincions d’espècies i els ecocidis també han anat acompanyades d’extincions de poblacions humanes senceres al llarg de la història. El genocidi i invasió que està tenint lloc a Palestina em transporta a pensar en l’expulsió i genocidi del poble tibetà per part de la Xina, les extincions dels amerindis amb la colonització d’Amèrica per part d’espanyols, anglesos i francesos, i d’altres racons del món plens de diversitat de cultures que ja no hi són. I sense anar més lluny, aquí mateix, els genocidis fets durant les dictadures de Hitler, Mussolini i Franco. Recordem l’enyorança de Pere IV en exiliar-se de pins turons i quarteres durant la Guerra Civil espanyola: 
 

Segons el darrer informe “Alerta” de l’Escola de Cultura de Pau (2024), es comptabilitzen 37 conflictes armats arreu del món, valor amb tendència a augmentar des dels darrers anys. Segons el mateix informe, durant el 2023 es van identificar 114 escenaris de tensió en tot el món, sis més que el 2022, en línia amb la tendència a l'alça del nombre de crisis sociopolítiques que s'ha registrat en els últims anys. A més, segons l’equip del SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute), en concret Liang et al. (2024), la despesa militar mundial, el 2024, va augmentar un 9,4%, en termes reals, uns 2.718 bilions de dòlars, el total global més alt mai registrat per aquesta institució fins al moment.  

Ja fa anys que sóc conscient d’aquesta cultura de guerra que tot ho esguerra i és per això que també hi treballo des de diferents fronts, com per exemple a través de la investigació de com les guerres provoquen grans canvis també en els ecosistemes. Ho expliquem molt bé en un article amb l’Angham Daiyoub, una investigadora pre-doctoral de l’equip amb qui he tingut la sort de compartir el viatge de la direcció de la seva tesi doctoral. L’Angham, evidencia en aquest article, a través de l’anàlisi de dades cartogràfiques i imatges satèl·lit, com s’ha perdut un 19.3% de la superfície forestal durant la guerra de Síria iniciada el 2011. Les zones més afectades són les properes a les zones més bombardejades i també les properes a camps de refugiats, camins i carreteres. 

L’ONG “The Military Emission Gaps” intenta comptabilitzar les emissions de gasos d’efecte hivernacle degudes a la despesa militar i també investigar la transparència i accessibilitat d’aquestes dades. L'ús d'energia a les bases i l'ús de combustible de l'operació d'equips militars, com ara avions, vaixells navals i vehicles terrestres, sovint es consideren els principals contribuents a les emissions militars. A la seva pàgina web pots intentar buscar, per país, en un mapa, quines emissions produeix cada país degut a la seva despesa militar. 

Des de l’ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental) mapegen, des de fa anys, els conflictes ambientals d’arreu del món a través del projecte EJAtlas, i l’Angham, durant la recerca que hem fet a la seva tesi, també hi ha visibilitzat alguns dels principals conflictes ambientals deguts a la guerra en el cas de Síria com: la contaminació dels rius, tala d’oliveres, contaminació acústica, caça il·legal de gaseles en perill d’extinció,… podeu consultar la informació completa de la recerca aquí: ejatlas.org

Quan hi ha una greu destrucció d'un o més ecosistemes de manera que la qualitat de vida o la pau dels habitants del territori on ocorre disminueix severament, es pot parlar d’ecocidi. I això és el que comporta la guerra en molts llocs del món com és el cas també de les investigacions que estem duent a terme a Síria. L’associació sense ànim de lucre “Stop Ecocide International” (SEI) ja fa anys que està fent accions i una campanya pública per tal que l’ecocidi es tipifiqui com un crim penal greu contra la humanitat i contra la pau al Tribunal Penal Internacional de la Haya. 

El desconeixement i la deshumanització són la base de la cultura de la guerra i la violència ambiental. “Los nadie, que no son aunque sean”,  com deia Galeano al seu poema “Los Nadie”: El Mahmud, la Zhora, el José, la Isabel, el tritó del Montseny, el sèseli de cap de creus o el teix. Si no els coneixes, és més fàcil que no t’importin i exercir-hi violència. 

Com diu la dita popular ‘Si coneixes, estimes, i si estimes, protegeixes’.
 

I és que quan s’extingeix un poble, la guerra i la violència associades canvien també el paisatge, els costums, les espècies i els ecosistemes. Immerses en un sistema occidental basat en la cultura de la guerra, els debats que escoltem en la política i els entorns comunicatius són gairebé sempre sobre quin tipus d’exèrcit cal tenir, sobre com o quant augmentar la despesa militar, qui ha de tenir més armes nuclears…  Però sovint no informen d’altres dades, com que les últimes dècades gairebé 2500 bombes atòmiques han estat llançades en assajos nuclears provocant pluja radioactiva, contaminació i destrucció d’ecosistemes (Fundipau, ICAN 2025). Així com tampoc massa gent coneix que des dels atacs a Hiroshima i Nagasaki, els Hibakusha -supervivents de les bombes atòmiques- han lluitat per l’abolició de les armes nuclears i demanat el suport al Tractat de Prohibició sobre les Armes nuclears (TPAN). O que existeix una ONG anomenada ICAN (International Campaign to Abolish Nuclear Weapons) que se li va atorgar el premi Nobel per la pau pel seu treball per l’abolició de les armes nuclears a nivell internacional. O que Albert Einstein, juntament amb Bertrand Russell van escriure el manifest Russell-Einstein l’any 1955, en plena guerra freda, i veient el potencial de les armes nuclears, en el que demanaven solucions pacífiques als conflictes entre països.

Fragment de cloenda del Manifest Russell-Einstein:

La cultura de la guerra ens vol sense memòria, estressades i sense temps, abatudes i preocupades en un món ple de suposades amenaces. És interessant la teoria de Naomi Klein, que anomena aquesta situació com “la doctrina del shock”, una doctrina de qui té més poder, per generar en la persona amb menys poder, un estat de shock que no et permet actuar, ni llegir, ni recordar, ni mobilitzar-te. Juntament amb altres factors, la doctrina del shock està també molt relacionada amb el que ara s’anomena, ‘persones desafectades’, descrit com a persones sense càrrec de consciència. 

La guerra genera molts diners per a poques empreses i persones amb molts interessos, ja sigui amb la compra-venda d’armes com amb la reconstrucció de ciutats i pobles. Això explica que constantment sentim parlar molt més de la guerra als mitjans de comunicació, i no pas de la pau. Perquè són aquestes empreses i persones supremacistes qui també aconsegueixen crear les narratives dominants a través del control dels mitjans de comunicació de massa (mass media) i així intentar dirigir la humanitat cap al suïcidi i la cultura de la guerra. 
 

I és que ‘La pau s’aprèn’. Aquest és el títol d’un nou llibre de dues expertes en educació per la pau, la Marina Caireta i la Cécile Barbeito (2024), i és que aquesta és una idea clau per a poder transformar i passar de la cultura de la guerra actual del sistema occidental a la cultura de la pau. O sigui que si volem transformar, cal aprendre, crear i expandir contranarratives de pau davant la guerra i la violència. I és que igual que hi ha diferents tipus de violència, hi ha diferents tipus de pau. Aquí us presento dos tipus, segons Johan Galtung, que ja us he presentat abans: la pau positiva i la pau negativa. La pau negativa és una pau basada en la idea que hi haurà pau si hi ha absència de guerra, però la pau positiva entén la pau no només com l’absència de guerra sinó com la presència d’unes necessitats bàsiques cobertes i una justícia social i ambiental. 

La pau positiva posa la vida al centre, i faig una crida a posar no només la vida humana al centre, sinó TOTA vida al centre, ser conscients que vivim en un ecosistema, i que, per tant, els humans no estem sols, i que formem part d’un sistema de flux d’energia, matèria i d’una xarxa amb moltes altres espècies.
 

Podem caure en el fals debat que si el canvi ha de venir des de dalt o des de baix. No hi ha dubte que és necessari que es facin canvis des de la política a nivell nacional i internacional, però mentre això no passa, o passa tant lentament que no resulta útil, cal anar actuant des de baix en la mesura que ens sigui possible i les nostres limitacions personals ens ho permetin. Perquè el poble és qui decideix, en una democràcia que no és una fal·làcia. 

Des del món científic es poden fer moltes accions. Tot seguit exposo una llista de propostes i experiències inspiradores relacionades amb l’actual genocidi a Palestina:

Tenim les eines, tan sols cal fer-les servir, passar del pensar al fer. Actuar. 

Arribo a casa, cansada de la campanya de camp, després de tornar a escoltar les notícies sobre el genocidi a Palestina i me’n vaig a dormir, directament, sense sopar. Estirada al llit tanco els ulls i veig els nous plantatges cornuts que hem plantat des de fa més de tres mesos, i somric recordant que avui hem observat per primera vegada que alguns han començat a florir. Em resisteixo a que s’extingeixin per què a quatre desgraciats els dona la gana (com diu una cançó de l’Elèctrica Dharma), i de moment, segueixen en peu i augmentant la població, gràcies a la plantació que hem fet. Finalment, m’adormo recordant una frase que vaig aprendre fa temps en un taller d’educació per la pau: no prendre part en una injustícia, és prendre part, perquè és permetre que el sistema dominant i injust continuï. Somnio amb una Palestina lliure, verda i viva. 

FEM LA PAU I NO LA GUERRA. POSEM LA VIDA AL CENTRE
 

REFERÈNCIES CITADES
-Barbeito Thonon, C., & Caireta Sampere, M. (2025). La Pau s'aprèn: Com cultivar les relacions i les condicions per una escola pacífica. Editorial Octaedro.
-Brotons, L.; Pou, N.; Herrando, S.; Bota, G.; Villero, D.; Garrabou, J.; Ordóñez, J. L.; Anton, M.; Gual, G.; Recoder, L.; Alcaraz, J.; Pla, M.; Sainz de la Maza, P.; Pont, S. i Pino, J. (2020) Estat de la Natura a Catalunya 2020. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
-Daiyoub, A., Gelabert, P., Saura-Mas, S., & Vega-Garcia, C. (2023). War and Deforestation: Using Remote Sensing and Machine Learning to Identify the War-Induced Deforestation in Syria 2010–2019. Land, 12(8), 1509. https://doi.org/10.3390/land12081509
-Escola de Cultura de Pau. Alerta 2024! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz. Barcelona: Icaria, 2024.
-Fundipau. 2025. https://fundipau.org/
-ICAN (International Campaign to Abolish Nuclear Weapons). 2025. https://www.icanw.org/
-Johan Galtung. 1969. Violence, Peace, and Peace Research. Journal of Peace Research. -Vol. 6, No. 3 (1969), pp. 167-191
-IPBES (2019): Summary for policymakers of the global assessment report on biodiversity and ecosystem services of the Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services. S. Díaz, J. Settele, E. S. Brondízio, H. T. Ngo, M. Guèze, J. Agard, A. Arneth, P. Balvanera, K. A. Brauman, S. H. M. Butchart, K. M. A. Chan, L. A. Garibaldi, K. Ichii, J. Liu, S. M. Subramanian, G. F. Midgley, P. Miloslavich, Z. Molnár, D. Obura, A. Pfaff, S. Polasky, A. Purvis, J. Razzaque, B. Reyers, R. Roy Chowdhury, Y. J. Shin, I. J. Visseren-Hamakers, K. J. Willis, and C. N. Zayas (eds.). IPBES secretariat, Bonn, Germany. 56 pages. https://doi.org/10.5281/zenodo.3553579 
- Klein, N. (2007). La doctrina del shock: L'auge del capitalisme del desastre. Editorial Empúries.
- Liang, X., Nan, T., Da Silva, D. L., Scarazzato, L., Karim, Z., & Guiberteau Ricard, J. (2024). Trends in World Military Expenditure, 2024. SIPRI. SIPRI Fact Sheet. https://www.sipri.org/sites/default/files/2025-04/2504_fs_milex_2024.pdf

Agraïments a Novact per la informació sobre l’enxarxament i activitats d’acció no violenta del món acadèmic organitzat per a la denúncia del genocidi a Palestina. I també a l’Escola de cultura de pau de la UAB per tot el que aprenc i he après allà, així com per l’informe Alerta! i tots els recursos educatius que creen i divulguen sense parar, any rere any.