Ciència i pagesia defineixen els deu criteris bàsics de l'agricultura regenerativa per frenar el greenwashing

L'agricultura regenerativa s'està consolidant com una de les grans alternatives per fer front als reptes ambientals i socials actuals. Tot i això, aquest auge no ha anat acompanyat d'una certificació oficial, cosa que ha provocat que empreses i altres actors s'apropiïn d'aquest terme com a eina de greenwashing , que no avala la comunitat científica ni la majoria dels productors regeneratius. Per donar resposta a aquest buit, el CREAF i l'Associació Espanyola d'Agricultura Regenerativa Ibèrica publiquen avui un document de referència que estableix els deu criteris bàsics que determinen què és l'agricultura regenerativa real. El document s'ha creat durant el projecte REGEN i compta amb el consens de gairebé 200 persones productores, entitats i representants del sector, a més a més de personal científic d'universitats i centres de recerca de tot Espanya.

Alhora, el CREAF llança resultats científics inèdits que defensen amb més força aquest model davant del convencional. Després de dos anys d'anàlisi i comparatives, la ciència determina que l'agricultura regenerativa produeix aliments més saludables, i que ho pot fer en la mateixa quantitat i amb un cost similar o fins i tot inferior que el sistema convencional. En aquest cas, el projecte Regenera.cat ha comptat amb la participació de quatre finques de Catalunya que porten diversos anys aplicant tècniques regeneratives a diverses de les seves parcel·les d'horta (Verdcamp Fruits), vinyes (Familia Torres), fruiters (Pomona Fruits) -tres finques que compten amb el certificat ecològic i han decidit anar un pas més- (Planesos).

Un dels eixos vertebradors del document és la cura del sòl , amb criteris com evitar llaurar per preservar una estructura que triga anys a formar-se; mantenir cobert tot el possible, amb restes de poda o altres cobertes vegetals, per reduir l'erosió i mantenir la humitat; o integrar el pasturatge dirigit de manera que el bestiar es mogui diàriament , per ajudar amb els seus excrements i el trepig a fertilitzar la terra. Alguns objectius fonamentals són gestionar la finca agroecològicament, reduir l'ús d'aigua i minimitzar els residus . A més, s'estableix un pilar social que posa en valor l'estret vincle de l'agricultura amb la salut del territori i les persones, perquè perquè el canvi de model sigui factible també calen activitats d'intercanvi de coneixement, circuits curts de comercialització o mobilitzar els consumidors.

Per fer-ho, al llarg d'un any s'han organitzat sis debats regionals a finques d'Andalusia, la Comunitat Valenciana, Galícia, Castella i Lleó i Catalunya, i una trobada final a Manresa, al festival REVIVE, entre representants de tot Iberia.

A més, aquests criteris s'han desenvolupat de forma específica per a sis tipus de producció , ja que cadascú té realitats i necessitats diferents. Els tipus de producció que s'hi han inclòs són oliveres, cítrics i fruiters, viticultura, horta, cultius herbacis i ramaderia de boví, i en el futur es planeja ampliar-lo amb més cultius.

Entre els resultats de RegeneraCat, l'equip científic destaca que els productes obtinguts per tècniques regeneratives incrementen la concentració d'alguns nutrients i, per tant, són més saludables. "Hi ha pocs treballs que hagin avaluat la densitat nutricional dels aliments obtinguts per tècniques regeneratives", indica Dolores Raigón, investigadora de la Universitat Politècnica de València i experta en anàlisi nutricional.

Per exemple, en el cas de Verdcamp Fruits s'ha detectat més contingut mineral i de substàncies antioxidants a les carbasses regeneratives , “a més també hi ha més concentració de les substàncies responsables del sabor dolç”, afegeix la investigadora.

En la mateixa línia, les peres de Pomona Fruits destaquen pel seu equilibri en la concentració d'àcids i sucres totals, “pel que són fruites més compensades en el sabor, és a dir, ni molt dolces ni molt àcides”, explica Dolores Raigón. Igual que a les carbasses, les peres regeneratives també tenen un contingut superior en polifenols i el doble de capacitat antioxidant , “tot això ajuda a reduir l'estrès oxidatiu cel·lular i afavoreix una major protecció davant de malalties”.

Per la seva banda, la llet procedent de les vaques de les finques regeneratives de Planeses presenta un índex aterogènic clarament més baix , “això vol dir que hi ha menys àcids grassos associats a la formació de plaques a les artèries”, afegeix l'experta. En el cas del iogurt regeneratiu, els resultats són encara més positius, ja que presenta índexs aterogènics i trombogènics –que mesura la tendència dels greixos a afavorir la formació de coàguls a la sang– més baixos, “en general, això s'associa a un perfil lipídic més saludable, amb menor risc cardiovascular i de formació de trombes”.

Més enllà dels aliments, les dades revelen que la gestió regenerativa té efectes positius sobre el terra. A les parcel·les de Verdcamp Fruits i Pomona Fruits és on s'han observat les diferències a terra més grans. En concret, la concentració de carboni al sòl regeneratiu és d' almenys un 35% més gran a les parcel·les regeneratives en comparació amb les convencionals . "Per fer-nos una idea de la importància d'aquesta dada, s'ha estimat que cada any augmentant un 0,4% la retenció de carboni de tots els sòls agrícoles i forestals podria compensar-se la totalitat de les emissions actuals de gasos d'efecte hivernacle", destaca Sara Marañón, investigadora del CREAF i part del projecte. També han detectat que la capacitat de retenció d'aigua és d'almenys un 9% més alta a les parcel·les regeneratives , “això suposa que poden absorbir més aigua en cas d'inundació i tenir més reserves en cas de sequera”, puntualitza l'experta.

L'estudi també mostra que el model regeneratiu manté millor el microclima del sòl, "això és molt positiu perquè, per exemple, s'esmorteeix la temperatura quan fa calor i es manté millor la humitat. De fet, hem vist que es poden esmorteir fins a 3.6 graus les temperatures màximes del sòl a l'estiu", afegeix Marañón.

I n'hi ha més. S'ha observat que hi ha més biodiversitat de bacteris, fongs i microartròpodes a terra i diverses espècies detectades són bioindicadors d'una millor qualitat de l'ecosistema. “També apareixen espècies reconegudes com a biopesticides comercials, com Metarhizium sp., és a dir, que poden actuar com a control natural de plagues”, explica Xavi Domene, investigador del CREAF.

"Un altre punt molt rellevant és que els resultats finals de RegeneraCat constaten que, al contrari del que sol pensar-se, després d'uns anys de transició i un cop es recupera la salut del sòl, aquest model pot produir la mateixa quantitat d'aliments que el sistema convencional i fer-ho amb un cost similar o fins i tot inferior ", relata Javi Retana, investigador del CREAF i també coordinador de Regenera. Segons l'investigador, encara calen dades a més escala i el pas següent és ampliar la investigació amb més finques i encara més cultius diferents, però “en conjunt, els resultats són molt esperançadors i avalen els beneficis de l'agricultura regenerativa”, finalitza Retana.

El projecte d'agricultura regenerativa Regenera.cat està finançat per l'AGAUR a través del programa Clima, finançat pel Fons Climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el qual es nodreix del 50 % dels ingressos obtinguts mitjançant l'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica i del 20 %.