En condicions normals, els ecosistemes terrestres actuen com a "pulmons" que compensen les nostres emissions: les plantes capten CO₂ mitjançant la fotosíntesi i l'emmagatzemen en troncs, arrels i sòls. Tanmateix, un nou article publicat a la revista Nature Communications alerta que aquest equilibri s'ha trencat a escala global. L'equip de recerca ha observat que, durant el 2024, el primer any en què la temperatura mitjana global va superar els 1,55 ºC respecte a l'era preindustrial, la calor extrema combinada amb una elevada humitat va alterar dràsticament aquest balanç. En concret, els resultats indiquen que el 2024 va registrar el pic més alt de CO₂ a l'atmosfera des que van començar les mesures el 1958. El més preocupant és que la major part d'aquest augment net no es va deure únicament a l'activitat humana, sinó al fet que els ecosistemes van perdre la seva capacitat d'actuar com a embornals. La causa principal va ser un augment sense precedents de la respiració ecosistèmica: la calor i la humitat vinculades a un episodi prolongat d'El Niño van accelerar la respiració de les plantes, van activar els microorganismes del sòl i van accelerar la descomposició de la matèria orgànica, alliberant massivament CO₂.
L'estudi confirma que es pot generar un cercle viciós: esdeveniments extrems combinats, com una primavera molt plujosa seguida d'un estiu extremadament càlid, disparen la respiració dels ecosistemes. Això allibera més CO₂ a l'atmosfera, fet que alhora intensifica encara més l'escalfament global.
Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i coautor de l'estudi
Per dur a terme la recerca, l'equip va utilitzar dades de satèl·lit d'última generació (com el sistema OCO-2) i estimacions globals de la fotosíntesi i de les emissions per incendis, comparant les dades del 2024 amb les del 2022, un any considerat com a referència de "normalitat" climàtica.
Matollars i prats, els més afectats
Tot i que el fenomen va ser global, l'efecte va ser especialment intens en prats i matollars, que van contribuir al 49% de l'anomalia d'emissions, seguits pels boscos (33%) i les terres agrícoles (18%). "En matollars i prats, la calor i la humitat incideixen de manera més directa sobre el sòl i la vegetació baixa. Així, els microorganismes s'activen més i la respiració de les plantes s'accelera", explica Peñuelas. L'estudi matisa que, si bé la respiració va ser el factor dominant, els grans incendis en regions com el Canadà i Sibèria, i les sequeres en zones tropicals, també van reduir la capacitat d'embornal biològic de CO₂.
La pèrdua de capacitat d'absorció de carboni va ser generalitzada, afectant especialment l'est dels Estats Units, Europa, Sibèria occidental, el sud-est asiàtic i grans àrees de Sud-amèrica i Àfrica. A més, Peñuelas alerta que la regió mediterrània és especialment vulnerable: "Els nostres boscos d'interior i els matollars corren el risc de passar d'embornals a emissors nets a causa de les onades de calor consecutives que pateixen cada vegada amb més freqüència."
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
Gestió i mitigació urgents
Per revertir aquesta tendència, els autors proposen solucions urgents. D'una banda, una gestió forestal adaptativa amb l'objectiu de reduir el risc de grans incendis que alliberen pics massius de carboni. També aposten per l'agricultura regenerativa, que implementa pràctiques que mantenen i augmenten la matèria orgànica emmagatzemada al sòl. Finalment, assenyalen que cal reduir de manera dràstica les emissions d'origen fòssil: "Si els ecosistemes naturals estan perdent la seva capacitat per absorbir el CO₂ que emetem, és encara més imprescindible reduir les emissions que generem nosaltres", afegeix Peñuelas.
L'estudi s'emmarca en el projecte europeu CONCERTO, que busca entendre com interactuen el clima i els ecosistemes. Els resultats demostren que, per predir el futur del clima, ja no n'hi ha prou amb mirar les xemeneies i els tubs d'escapament; és vital entendre com respon la natura als nous extrems climàtics per millorar els models de predicció i les estratègies de mitigació.
Article de referència: Dong, G., Jiang, F., Ju, W. et al. Dramatic increase in ecosystem respiration causes record-breaking atmospheric CO₂ growth rate in 2024. Nature Communications (2026). https://doi.org/10.1038/s41467-026-72189-y
