Al nord de Nicaragua s’estenen, segons Global Forest Watch, més de quatre milions d’hectàrees de boscos tropicals, un tapís verd que actua com un gran embornal de carboni. Tanmateix, no totes les zones emmagatzemen la mateixa quantitat: darrere l’etiqueta general de “bosc tropical” s’hi amaguen diferents tipologies de bosc, cadascuna amb el seu propi clima, espècies i diferent capacitat per retenir carboni.
Un nou estudi publicat a Forest Ecosystems i liderat pel Dr. Óscar Lanuza, professor i investigador de la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua a Managua (UNAN-Managua) i del CREAF, ha analitzat les cinc tipologies forestals més habituals a Nicaragua —boscos de boira, de ribera, de transició, de pi-roure i boscos secs tropicals— i demostra que els boscos de ribera —els que creixen seguint els cursos d’aigua, com rius o rieres— i els boscos de boira —habituals a les parts més altes de les muntanyes i que solen estar envoltats per la boira— concentren la major riquesa d’espècies i carboni; de fet, emmagatzemen fins a quatre vegades més carboni que els boscos secs, que normalment es localitzen a les latituds baixes dels valls i a les terres baixes de la vessant que dona a l’oceà Pacífic en tot el corredor centreamericà.
En general, hem observat que, com més biodiversitat, més capacitat d’emmagatzemar carboni. És el cas dels boscos de ribera i de boira que, tot i ocupar menys del 21% del paisatge, són els que alberguen una major diversitat vegetal, més espècies úniques i els que més contribueixen a l’emmagatzematge de carboni.
Oscar Lanuza
Per dur a terme la recerca, l’equip ha analitzat 4.495 arbres de 239 espècies diferents. En concret, s’han establert 40 parcel·les permanents de mostreig dins del paisatge protegit Miraflor–Moropotente, una àrea de 45.000 hectàrees que concentra una enorme varietat d’ecosistemes en molt pocs quilòmetres. A les parcel·les, han catalogat cada arbre i han calculat la quantitat de carboni emmagatzemada a la seva biomassa aèria —capçades, branques i troncs—. “De fet, hem aportat informació d’atributs funcionals —per exemple, la densitat de la fusta— de més d’un centenar d’espècies que no estaven registrades a les bases de dades internacionals”, afegeix Lanuza. El treball de camp també s’ha complementat amb imatges de satèl·lit i models d’aprenentatge automàtic per estimar de manera més precisa el total de carboni present a la biomassa aèria i al sòl de l’àrea d’estudi.
Cinc tipus de bosc
Pel que fa a la classificació dels boscos, l’estudi descriu que a les zones altes i humides s’estenen els boscos de boira, sempre envoltats de boira i coberts de molses, falgueres i grans arbres. En aquesta zona, la diversitat és enorme i s’hi troben, de mitjana, fins a 30 espècies d’arbres en una sola parcel·la.
Vora els rius i altres cursos d’aigua temporals o intermitents creixen els coneguts com a boscos de ribera, amb vegetació frondosa i un sòl fèrtil i humit que afavoreixen una alta diversitat d’espècies. “Aquests boscos retenen lleugerament més que els de boira, gairebé un 5% més”, afegeix Lanuza. Aquí la varietat d’espècies és encara més gran, ja que en cada parcel·la s’hi troben 45 espècies d’arbres de mitjana. “Per fer-se una idea de la gran diversitat que això suposa, a tota la península Ibèrica hi ha unes 111 espècies d’arbres, així que només en un quart d’hectàrea aquests ecosistemes tropicals poden reunir gairebé la meitat de tota la riquesa d’espècies arbòries que tenim a la península.”
Entre els valls secs i les zones muntanyoses altes s’estenen els boscos de transició, que barregen espècies d’ambients secs i humits i retenen aproximadament un 40% menys de carboni que els de ribera, però més que els secs. A les vessants més fresques i elevades hi ha els boscos de pi-roure, dominats per poques espècies de coníferes i roures, que emmagatzemen al voltant d’un 65% menys del carboni present als boscos de ribera. I a les zones d’altitud més baixa, amb un ambient més assolellat i estacionalment àrid, creixen els boscos secs, amb menys vegetació i una capacitat d’emmagatzematge un 75% menor que la dels de ribera i de boira.
Polítiques de conservació més afinades
L’estudi adverteix que els models climàtics globals solen subestimar el paper dels boscos tropicals en tractar-los com a ecosistemes uniformes. “Sovint es parla del bosc tropical com si fos un de sol, però hi ha una enorme varietat: des de boscos de pins i roures fins a selves humides”, explica Guille Peguero, coautor de l’estudi, professor de la Universitat de Barcelona, investigador de l’IRBio-UB i investigador adscrit al CREAF.
Reconèixer aquesta diversitat és clau per dissenyar estratègies de conservació més efectives i perquè els models climàtics representin millor la realitat
Guille Peguero
De fet, Global Forest Watch assenyala que el bosc tropical a Nicaragua experimenta una pèrdua anual de 140.000 hectàrees de bosc l’any 2025. Segons l’equip, és més urgent que mai dissenyar polítiques que el protegeixin de manera efectiva, que salvaguardin la seva biodiversitat i les funcions que ens aporten a les persones, com la captura de carboni atmosfèric.
En la recerca també hi participen els investigadors del CREAF Josep M. Espelta, Adrià Descals i Josep Peñuelas, aquests dos últims també investigadors del CSIC.
Aquest estudi ha estat possible gràcies al finançament de la Fundació Franklinia. “En països del sud global com Nicaragua, sovint és difícil accedir a fonts de finançament que ajudin a promoure tant el coneixement del medi com la seva conservació. Aquest projecte no només ha contribuït a aquests dos objectius, sinó que ha enfortit els vincles de col·laboració que històricament ha tingut la UNAN-Managua amb el CREAF i amb universitats catalanes com la UB o la UAB”, conclou Guille Peguero.
Article de referència: Lanuza, O.R., Descals, A., Espelta, J.M., Peñuelas, J., & Peguero, G. (2025). Variation of above-ground tree biomass and soil carbon stocks across neotropical forest types. Forest Ecosystems. DOI: https://doi.org/10.1016/j.fecs.2025.100386
