Els ocells migradors i algunes espècies que arriben a la tardor a Catalunya

Hi ha ocells que recorren el món any rere any. Són nòmades per naturalesa: es mouen per trobar les condicions climàtiques més favorables, fugir de les adverses, buscar refugis on reproduir-se i zones riques en aliment. Alguns recorren distàncies inimaginables. El xatrac àrtic (Sterna paradisaea), per exemple, persegueix l'estiu etern i s'han trobat individus que recorren fins a 90.000 quilòmetres des que surten del punt de cria fins que hi tornen l’any següent. 

Segons l’època de l’any i el motiu del viatge podem diferenciar la migració prenupcial, que es dona a la primavera, buscant "tornar" de les zones on han passat l'hivern a territoris favorables per a la reproducció i cria, i la migració postnupcial, a la tardor, on es desplacen cercant zones més càlides per hivernar.  

Tanmateix, des d’un punt de vista local, diferenciem espècies migradores de pas, que recorren grans distàncies i només paren breument al territori abans de seguir el viatge; espècies hivernants, que es queden al territori a passar l'hivern; i espècies estivals, que estan aquí durant el període càlid i de reproducció, i marxen quan arriba l'hivern a zones més càlides. Podem trobar-nos també amb espècies que tinguin poblacions sedentàries o residents, és a dir, que hi són tot l'any, però que una part de la seva població migra i d’altres no. Solen ser migracions o moviments de curta distància i hi ha un gran ventall de casos. Per exemple, al Pirineu les mallerengues adultes són residents, es queden allà perquè han après a trobar recursos locals i, en canvi, els joves no són tan capaços de mantenir-se a les zones fredes i han de fer petites migracions cap a zones més baixes on poder trobar aliment.. 

Abans de migrar, els ocells acumulen greix (reserva energètica) i solen renovar el plomatge per facilitar el vol, característiques que els ornitòlegs mesuren i registren en els anellaments científics. A Catalunya l’anellament científic el coordina l'Institut Català d'Ornitologia i SEO/BirdLife ho fa a Espanya, coordinats amb EURING, la central d'informació sobre anellament a Europa i impulsora del The Eurasian African Bird Migration Atlas.  

Alguns ocells migradors fins i tot han desenvolupat estratègies de caça al voltant de la migració. Un cas curiós és el del falcó d’Elionor (Falco eleonorae): els ornitòlegs han observat que s'alimenta dels ocells en pas migratori i aprofita aquest moment per alimentar els seus polls als penya-segats marins. Aquesta espècie cria a les Balears i altres illes del Mediterrani i les Canàries i, quan acaba la cria, marxa a Madagascar a passar l'hivern.  

Doncs ho marca l’aliment, si n’hi ha o si ja n'escasseja, i el fotoperíode, és a dir, la durada del dia. Tot plegat esdevé en un senyal intern codificat genèticament, i el més apassionant és que ara sabem que aquesta codificació pot canviar si canvien les condicions ambientals. Vols un exemple molt curiós?

El tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) venia d'Escandinàvia a passar l’hivern a Catalunya, però al Regne Unit, un país amb una forta tradició de posar menjadores als jardins des de fa dècades, els tallarols hi han trobat aliment infinit i sempre disponible. Aquest simple canvi ha modificat la genètica dels tallarols en poques generacions, de manera que ja no hivernen aquí, sinó que es queden al Regne Unit! 

Aquesta informació s’obté gràcies a desenes de voluntaris ornitòlegs que cada temporada de migracions, a la tardor i a la primavera, hi dediquen hores per capturar aquests ocells i els anellen per saber fins on viatgen en cas que els recapturin, o bé per llegir la informació de l'anella si l'exemplar ja en porta una. Per exemple, des de l’Estació Biològica de Canal Vell, al delta de l’Ebre, es monitoritzen els seus moviments des de 1996. Per saber aquesta informació, col·loquen una estesa de xarxes japoneses, fetes amb uns fils gairebé invisibles, que intercepten els ocells. Aquestes xarxes ara estan estrictament prohibides per a l’activitat de caça, perquè abans es feien servir i eren massa efectives! Per això, avui en dia estan autoritzades excepcionalment per a aquestes tasques científiques i serveixen als ornitòlegs per capturar ocells que sobrevolen els punts de monitoratge. Per fer-ho de manera respectuosa revisen i recullen els ocells que hi queden atrapats cada quinze minuts al llarg de les sis hores durant les quals les xarxes es mantenen operatives, entre la sortida de sol i el migdia. 

Algunes espècies migrants que es poden observar aquesta tardor a Catalunya i que estem rebent a la plataforma de RitmeNatura són: el territ menut, la xivitona vulgar, la cotxa cua-roja, la grua, l’ànec cullerot i el corb marí gros. A més, també es poden observar rapinyaires com el milà negre, l’àguila pescadora, la calçada i la marcenca.

Tanmateix, espècies residents que reben individus hivernants o de pas són l’esparver, l’aligot comú, el xoriguer comú, el pit-roig, l’arpella vulgar i l’esplugabous. 

Tot i això, si no ets ornitòleg, pots col·laborar observant espècies d’ocells migradores gràcies al projecte de ciència ciutadana RitmeNatura. La iniciativa recull observacions de la ciutadania per estudiar els canvis estacionals de la natura a Catalunya i entendre com està canviant la fenologia, és a dir, els moments del cicle vital de plantes i animals en relació amb el clima.  

Altres espècies rellevants fenològicament a Catalunya i de les quals el projecte ja té observacions són el mosquiter comú, del qual es poden trobar poblacions sedentàries i poblacions hivernants, o l’aligot comú, resident a Catalunya i la Península, i que rep individus de centreeuropa i zones  més del nord durant el període d’hivernació, i alguns individus continuen la migració passant l’estret de Gibraltar. 

També hi ha el portal Ornito.cat, coordinat per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), que recull milers de dades que la gent observa sobre migracions al llarg de l’any i que està lligat l’EuroBirdPortal - una plataforma del European Bird Census Council (EBCC) que reuneix dades d'observació d'ocells de 21 països europeus -.

El CREAF també participa en projectes europeus que fan seguiment dels ocells migradors. Un d’ells és Life Reinforcement, que millora la qualitat i quantitat de les dades que recull el projecte EuroBirdPortal (EBP). “Un dels focus més rellevants de la iniciativa  és estudiar les distribucions dels ocells al llarg de l'any, incloent-hi migracions, a Europa”, destaca Sergi Herrando, investigador del CREAF, part del projecte i president de l'European Bird Census Council.

Els projectes europeus wildE i SPEAR també estudien els ocells migradors, en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l’Institut Català d’Ornitologia i el European Bird Census Council. A partir de les dades recopilades pel European Bird Portal, estan treballant en la creació de mapes setmanals que mostren com canvien les distribucions dels ocells migradors al llarg del temps i en resposta a factors com el clima i l’hàbitat.

A més, estan explorant una funció poc coneguda: la capacitat dels ocells migradors de dispersar llavors a grans distàncies. Els ocells migradors podrien ajudar les plantes a seguir el canvi climàtic, traslladant-les cap a zones amb condicions climàtiques més favorables. “Les interaccions entre fauna i flora són essencials per entendre com els ecosistemes poden adaptar-se als impactes del canvi climàtic i mantenir la biodiversitat en el futur”, destaca Ella Plumanns-Pouton, investigadora del CREAF i membre dels equips dels projectes. 

Referències: 

Migra-Migración de aves

SEO Birdlife - Sociedad Española de Ornitología

Programa MIGRACIÓ - ICO

L’anar i venir dels ocells: els ocells migradors – El blog del TERMCAT

Per què migren els ocells? - Som Aguait