Amb quin nom i pronom et reconeixes? El CREAF reivindica el 28J amb una campanya sobre noms i pronoms sentits

Hi ha reivindicacions que omplen carrers, i n’hi ha d’altres que comencen en gestos gairebé latents: com escrivim un correu, com ens presentem, com anomenem una persona o com evitem donar per fet allò que no sabem.

Aquest 28J, Dia Internacional pels Drets del Col·lectiu LGTBIQA+, el CREAF vol mirar també cap endins i continuar cuidant els drets de totes les persones en els espais quotidians que ens envolten com la feina, les relacions professionals, els formularis, les signatures i les converses del dia a dia entre passadissos i laboratoris.

Amb aquesta mirada, el Comitè JEDI del CREAF (Justícia, Equitat, Diversitat i Inclusió) juntament amb el departament de Gestió de Persones proposen una acció voluntària molt concreta que és convidar a totes les persones del centre a afegir els seus pronoms a la signatura del correu electrònic i al perfil institucional. La idea de la campanya és obrir una finestra més perquè la comunicació quotidiana entre les treballadores sigui més respectuosa amb la seva identitat.

La proposta aquest any ha estat ben senzilla: qui vulgui pot incorporar els seus pronoms a la signatura del correu i al perfil intern. Per què ens importa això, al CREAF? Perquè visibilitzar aquests pronoms pot ajudar a evitar suposicions automàtiques sobre el gènere, especialment en un entorn internacional com el nostre, on treballem amb persones, llengües i contextos molt diversos.  

També dona una empenta a normalitzar que cadascú pugui ser anomenat com se sent reconegut i reconeguda, en coherència amb la seva identitat de gènere. I, per descomptat, igual d’important és no afegir-los, perquè també és una opció perfectament vàlida.

La campanya dels pronoms no surt del no-res. Forma part d’un camí que el CREAF fa des de fa temps per avançar cap a un entorn laboral més segur, inclusiu i lliure de discriminacions per a les persones LGTBIQA+.

Una de les peces centrals és el Pla LGTBIQA+ 2025-2027, el primer document d’aquest tipus al centre. El pla neix arran de la Llei 4/2023, que demana a les organitzacions de més de 50 persones adoptar mesures específiques en aquest àmbit. Però al CREAF la idea no ha estat només “complir amb el que toca”, sinó aprofitar aquest marc per escoltar millor i posar ordre a mesures que puguin tenir un impacte real. “Volia escoltar la comunitat LGTBIQA+ i construir el pla plegades, perquè respongués a necessitats reals. Sense la seva veu, aquest pla no tindria sentit”, explica Teresa Rosas, responsable de Talent Acadèmic i Gènere del CREAF.

El resultat? Un pla que s'organitza en cinc àmbits: accés igualitari a l'ocupació, classificació i promoció, formació i sensibilització, entorns laborals inclusius, i permisos i beneficis socials. A més, també incorpora un glossari amb conceptes com orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere o intersexualitat. Perquè abans de transformar i canviar pràctiques, cal entendre bé de què parlem. 

En els darrers anys, el CREAF ha anat sumant accions en aquesta línia. Per exemple, una formació pel personal del centre realitzada amb PRISMA, una associació que treballa per la diversitat afectiva, sexual i de gènere en ciència, tecnologia i innovació. També la CREAFTalk de Brigitte Baptiste, biòloga, referent internacional en biodiversitat i dona trans, que va connectar ciència, diversitat i transformació social des d’una mirada tan potent com necessària. A més, el protocol d’assetjament del centre incorpora un apartat específic sobre situacions vinculades al col·lectiu LGTBIQA+.

Encara que tot això siguin accions ben diferents, remen cap a una mateixa direcció: que ningú no hagi de gastar energia extra explicant qui és, justificant-se o corregint constantment com se l’anomena. Que la feina pugui ser feina, i no un espai hostil.