Els programes de seguiment d’espècies i hàbitats són l’eina que ens permet avaluar com canvia la biodiversitat al llarg del temps. La manera més tradicional de fer-ho és anar al camp i prendre dades, però això ens limita molt a l’hora de monitoritzar ecosistemes a gran escala o espècies que passen desapercebudes. Les noves tecnologies com la bioacústica, les càmeres de parament fotogràfic, les tècniques de mesura d’ADN ambiental i genòmica, les xarxes de sensors, els drons i la teledetecció són alternatives eficients i complementàries per fer seguiments de la natura, perquè permeten obtenir grans quantitats de dades i de manera molt precisa, sobretot en llocs on és difícil arribar-hi.
Aquestes tecnologies ja s’utilitzen a Europa des de fa anys, però el seu desplegament és molt desigual en funció del país, el grup d’espècies i el tipus d’ambient que es vol monitoritzar. Per exemple, els mamífers i els ocells són els grups en què més s’utilitzen aquestes tecnologies, mentre que el medi marí i el d’aigua dolça són els ambients on n’hi ha un menor desplegament. Pel que fa al tipus de tecnologia, les càmeres de parament fotogràfic són les més esteses, mentre que les xarxes de sensors encara no estan prou incorporades en els seguiments arreu d’Europa.
Aquestes conclusions surten del nou full de ruta sobre noves tecnologies per al monitoratge de la biodiversitat a escala europea, impulsat per Biodiversa+ en el marc de l’Estratègia de Biodiversitat de la UE per al 2030 i on també hi participa el CREAF. Aquest informe, que és una actualització del que es va publicar al 2024, explica el desplegament que han tingut les sis grans tecnologies entre els diferents socis que formen part del partenariat de Biodiversa+, repartits en 19 països i 4 regions subnacionals.
L’informe inclou els resultats de les enquestes fetes a tots els socis en la consulta participativa que es va fer durant la Science Fair de Biodiversa+ que va tenir lloc Barcelona al 2025 sobre el grau de desplegament d’aquestes tecnologies en els seus monitoratges. El document recull l’ús d’aquestes tecnologies en funció dels grups d’espècies que es monitoritzen i els indicadors de biodiversitat que se n’extreuen, i també fa una diagnosi de les principals dificultats que en limiten l’aplicació.
Revisió del contingut d'una càmera de parament fotogràfic per a l'estudi de fauna. Autor: Galdric Mossoll
Dificultats a l’hora d’implementar les noves tecnologies
Si aquestes eines són tan prometedores, per què no estan prou esteses? L’informe assenyala quatre obstacles principals, i el més esmentat pels socis és el volum de dades. Aquestes tecnologies generen volums enormes d’informació que cal guardar i processar. Pensem, per exemple, que les càmeres de parament fotogràfic poden fer milers de fotografies que després s’han d’identificar, guardar i integrar en bases de dades locals o regionals més àmplies.
Un segon obstacle radica en l’escassa disponibilitat d’alguns tipus de dades. Això passa, per exemple, quan es vol identificar una espècie a partir de l’ADN ambiental d’una mostra d’aigua o de sòl. Si la base de dades encara no conté seqüències d’ADN de referència per aquell grup d’espècies, no serà possible identificar-la de forma fiable.
El tercer obstacle per al seu desplegament són els costos inicials per implementar les tecnologies. Les xarxes de sensors, per exemple, es componen de molts aparells repartits pel territori, de manera que la despesa creix a cada punt de mesura. Tot i això, aquestes tecnologies poden comportar menors despeses operatives i de manteniment a llarg termini, alhora que amplien la capacitat de recollir dades de biodiversitat en l’espai i el temps.
Finalment, les dificultats tècniques i la manca de formació són també obstacles que poden frenar la implantació d’aquestes tecnologies. En el cas de la bioacústica, per exemple, l’anàlisi i la interpretació de les dades sonores continuen sent un repte que s’intenta afrontar amb l’ús de la Intel·ligència Artificial, fet que posa de manifest la necessitat de reforçar la formació i capacitació del personal que les utilitza.
Xarxa de sensors per monitoritzar els boscos dins el projecte ECO-FUN del CREAF. Autor: Galdric Mossoll
Com poden contribuir les tecnologies a la conservació de la biodiversitat?
Incorporar aquestes tecnologies pot ampliar la capacitat de detectar canvis en la biodiversitat i millorar la cobertura espacial i temporal dels monitoratges. Per exemple, els enregistraments acústics ajuden a detectar fauna a partir dels seus sons; les càmeres permeten registrar la presència i l’activitat dels animals; l’ADN ambiental permet detectar tot tipus d’espècies a partir de mostres del seu entorn, i la teledetecció permet estudiar canvis a escala d’ecosistemes.
"Les tecnologies ja hi són i molts països les estan utilitzant amb bons resultats, però ara hem de fer-ne un pas més: facilitar que les experiències que funcionen en un territori es puguin compartir i adaptar en altres llocs. Si aconseguim coordinar-nos i generar dades comparables, podrem detectar millor els canvis en la biodiversitat i respondre-hi amb més rapidesa”
Gloria Casabella-Herrero, tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i coautora de l’informe
Per tot això, és important incorporar aquestes tecnologies dins dels programes de seguiment i, per tant, cal reduir els obstacles que frenen el seu desplegament a Europa. Una de les estratègies clau de Biodiversa+ és buscar solucions a partir de diferents projectes pilot repartits arreu del territori. Aquests pilots posen a prova les tecnologies en casos reals de seguiment d’espècies i hàbitats de forma coordinada entre països, i també permeten fer recomanacions per implementar-los. Un exemple és la prova pilot ABMS (Automated Biodiversity Monitoring Stations), desenvolupada entre 2024 i 2025 i on l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat hi ha participat en col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia i el Museu de Ciències Naturals de Granollers. Aquest pilot incorporava estacions automatitzades que combinaven sensors d’imatge i Intel·ligència Artificial per detectar insectes nocturns, i bioacústica per monitoritzar ocells i ratpenats.
A partir de la consulta que es va realitzar a la Science Fair de Barcelona, el nou full de ruta també incorpora recomanacions generals per afavorir la col·laboració entre països a l’hora d’incorporar aquestes tecnologies dins dels programes de seguiment que ja tenen en funcionament. Aquesta coordinació transnacional és clau per mantenir el monitoratge al llarg del temps i obtenir dades sobre espècies, hàbitats i ecosistemes que siguin realment comparables entre tots els països i regions. Harmonitzar els seguiments i obtenir-ne dades comparables és important per elaborar indicadors més robustos sobre l’estat de la biodiversitat a Europa i proporcionar una base científica més sòlida a l’hora d’orientar les polítiques ambientals i les decisions sobre la gestió del nostre patrimoni natural.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
Biodiversa+ és un partenariat europeu que coordina i finança la recerca en biodiversitat amb l’objectiu d’informar i reforçar les polítiques públiques en aquest àmbit. Aquest informe forma part del paquet de treball dedicat a promoure i donar suport al monitoratge transnacional de la biodiversitat i té com a objectiu estendre l’ús d’aquestes tecnologies a Europa.
Catalunya, a través de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, lidera la subtasca de Biodiversa+ dedicada a l’ús de noves tecnologies per al monitoratge de la biodiversitat, gràcies a la seva experiència en l’ús d’aquestes tecnologies en projectes de seguiment a escala regional. Els autors de l’informe són Gloria Casabella-Herrero, tècnica de l’Observatori; Maguiña Ramilo-Henry, tècnica del CTFC; Gerard Bota, coordinador al CTFC de l'oficina tècnica de l'Observatori i Lluís Brotons, coordinador científic de l’Observatori i investigador del CREAF.
