El CREAF innova perquè el català continuï sent una llengua de cohesió en un ambient internacional

El català ha estat, des de la creació del CREAF, la llengua vehicular del centre i una peça clau de la seva manera de relacionar-se amb la comunitat científica local, la societat, les administracions i el territori. En un context de recerca cada vegada més internacional, el centre reforça ara aquest compromís amb un conjunt de noves iniciatives que volen facilitar l'aprenentatge, l’accessibilitat, l'ús i la convivència entre llengües dins la comunitat científica.

Aquestes accions s'emmarquen en l'estratègia impulsada per la Institució CERCA per reforçar la presència del català als centres de recerca com a llengua d'acollida, cohesió i comunicació científica.

Una de les principals novetats és l'adhesió del CREAF al programa Voluntariat per la Llengua (VxL), impulsat pel Departament de Política Lingüística i gestionat pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa crearà parelles lingüístiques entre persones catalanoparlants i companys i companyes que volen guanyar fluïdesa en català a través de converses informals i començarà a funcionar al mes d’octubre.

Aquestes parelles lingüístiques són una de les accions centrals del nou projecte "Els Rossinyols de Bellaterra", una nova iniciativa de foment del català que acaba d'obtenir finançament de l'AGAUR. La iniciativa reuneix el CREAF, el CRAG, l'ICP i el CVC, quatre centres de recerca ubicats al Campus de la UAB, per coordinar activitats conjuntes al voltant del català. De fet,a banda de les parelles lingüístiques, l’activitat més emblemàtica i que li dona nom al projecte és la creació d’una coral intercentres en català, una proposta que combina música, llengua, cultura i comunitat. A més de les parelles lingüístiques i de la coral, el projecte inclourà cursos inicials de català (nivells A1 i A2).

Paral·lelament, el CREAF ha aprovat el seu primer Pla d’Usos Lingüístics, una eina que estableix els criteris per gestionar el multilingüisme del centre de manera equilibrada i transversal. El Pla toca àrees transversals que afecten a tot el centre, com la mateixa recerca, la política de ciència oberta o la comunicació interna i externa.

El document parteix d'una idea clara: la vocació internacional del CREAF és plenament compatible amb el paper del català com a llengua de cohesió, d'acollida i de vinculació amb el territori. Per això, el pla fixa les bases perquè totes les llengües que conviuen al centre trobin el seu espai, alhora que es garanteix la presència i la vitalitat del català en la vida institucional i quotidiana del centre.

Aquesta aposta també respon a un compromís amb l’equitat i l’accés al coneixement. Comunicar i divulgar la recerca en la llengua pròpia del territori permet que els resultats científics arribin a un ventall més ampli de persones, entitats i administracions, i contribueix a reforçar el vincle entre la ciència i la societat.

Alhora, incrementar la presència del català en els continguts científics contribueix a ampliar els recursos lingüístics disponibles en entorns digitals. Això és especialment rellevant davant l’avenç de la intel·ligència artificial, ja que una major disponibilitat de continguts rigorosos en català pot ajudar a desenvolupar eines més representatives, precises i útils per a la comunitat catalanoparlant.

Amb aquestes iniciatives, el CREAF reafirma una aposta que forma part de la seva identitat des de fa anys, construir una recerca excel·lent, oberta al món i profundament connectada amb el país i la seva llengua.