Hi ha llacs on viuen truites, d’altres on predominen les carpes, i aiguamolls capaços d’emmagatzemar tones de carboni durant segles. Dos dels factors més importants que determinen quin organisme pot viure a cada lloc i quant carboni emmagatzema cada conca hidrogràfica són el pH i l’alcalinitat. Per tal de disposar d’aquesta informació valuosa en un únic lloc, s’ha publicat la primera cartografia global a la revista Scientific Data, que proporciona els valors d’aquests dos paràmetres químics de les aigües continentals a escala mundial. Aquest mapatge pot ajudar, entre altres coses, a entendre quin impacte té el canvi climàtic sobre els ecosistemes aquàtics, fer estudis sobre la biodiversitat i avaluar la qualitat de l’aigua.
Fins ara existien milers de mesuraments repartits en una multitud de llocs, però la informació estava fragmentada i concentrada en regions que històricament han tingut més tradició de monitoratge ambiental, com Europa i Amèrica del Nord. El problema és que moltes àrees d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud estaven molt infrarepresentades.
Jordi Catalan, investigador del CREAF
En concret, aquest mapa reuneix informació de 100.000 punts de mesura del pH i l’alcalinitat i una estima per a més d’un milió de conques hidrogràfiques. Per fer l’estimació a cada lloc, l’equip ha emprat tècniques d’intel·ligència artificial basades en Random Forest. Els models han utilitzat variables ambientals com la geologia, l’escorrentia, la temperatura, l’altitud, la cobertura forestal i les característiques de drenatge de cada conca.
Prats d'Aiguadassi. Imatge: Galdric Mossoll
Més alcalinitat, més escut químic
El pH indica si l’aigua és més àcida o més bàsica -com més baix, més àcida; com més alt, més bàsica-, mentre que l’alcalinitat influeix en la seva capacitat per resistir canvis en aquesta acidesa. “Actua com una mena d’“escut químic”; com més alta és, més es poden esmorteir els canvis”, explica Catalan.
Moltes espècies aquàtiques només poden viure dins de determinats rangs de pH, i qualsevol canvi brusc que el modifiqui substancialment pot comprometre la supervivència. Així que tenir una alcalinitat alta les protegeix més davant d’aquests canvis.
Meritxell Batalla, investigadora del CREAF
Les aigües amb més alcalinitat també tenen un altre benefici: el carboni hi queda emmagatzemat en formes químiques estables, com els bicarbonats i els carbonats. Per contra, quan l’alcalinitat és baixa, una proporció més gran roman com a diòxid de carboni (CO₂) dissolt, que es pot alliberar amb més facilitat a l’atmosfera.
Roureda inundada de Tordera. Imatge: Galdric Mossoll
Ecosistemes tropicals i boreals, els més vulnerables
Els resultats, en general, mostren que la major part de les aigües continentals del planeta presenten valors relativament alts de pH i alcalinitat. Tot i això, identifiquen regions amb aigües més àcides i una alcalinitat més baixa, especialment en zones boreals i tropicals, fet que indica que aquests ecosistemes són més sensibles als processos d’acidificació.
“El canvi climàtic pot intensificar aquesta vulnerabilitat. Entre altres coses, perquè altera la química de l’aigua i fa que s’acidifiqui, ja que, igual que passa als oceans, l’excés de diòxid de carboni (CO₂) alliberat a l’atmosfera es dissol en rius, llacs i llacunes, formant àcid carbònic que disminueix el pH de l’aigua”, alerta Catalan.
D’altra banda, si les sequeres esdevenen més freqüents, augmenta l’evaporació i les sals es poden concentrar. Els canvis de temperatura i de precipitacions també modifiquen la meteorització de les roques, “un procés que allibera minerals i bicarbonats que influeixen directament en el pH i l’alcalinitat de l’aigua”, afegeix Catalan.
La base de dades, anomenada PHALK, està disponible en accés obert i constitueix un dels recursos més complets que existeixen per estudiar la química de les aigües continentals del planeta.
En l’article també ha participat com a coautor l’investigador del CREAF Jordi Martínez Artero.
Article de referència: Batalla, M., Martínez-Artero, J. & Catalan, J. Global basin-scale mapping of pH and alkalinity in inland waters. Sci Data 13, 686 (2026). https://doi.org/10.1038/s41597-026-07028-2
