El fòsfor és un nutrient essencial per al creixement vegetal i un dels fertilitzants més utilitzats en agricultura, però també és un recurs escàs i limitat. Depèn de reserves finites al sòl i en roques fosfatades, i són els microorganismes els encarregats de fer-lo disponible per a les plantes. Ara, un nou article de revisió publicat a Nature Reviews Microbiology i liderat pel CREAF i el CSIC recull tot el coneixement actual sobre el cicle d’aquest element i proposa una nova teoria que suggereix que bacteris, fongs i arquees són capaços d’evolucionar quan no hi ha prou fósfor i, paradoxalment, alliberar més fòsfor per a la vegetació. De cara a l’agricultura, això implica que no n’hi ha prou amb afegir fertilitzants als conreus, sinó que cal tenir en compte el tipus de microbioma del sòl.
Segons Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i autor principal, el treball comprova que el microbioma dels sòls agrícoles s’ha ‘acomodat’ a dècades d’excés de fertilització, mentre que en entorns més pobres en nutrients ha desenvolupat mecanismes més eficients per mobilitzar el fòsfor. Per exemple, produeix més fosfatases -unes “tisores” químiques que alliberen el fòsfor atrapat en la matèria orgànica- o l’emmagatzema per anticipar períodes d’escassetat.
Aquesta nova visió permetria passar d'una fertilització química directa a una de biològica. En lloc de saturar el sòl amb fosfats minerals, dels quals les plantes només n'aprofiten una petita part, es podrien dissenyar biofertilitzants que combinin bacteris solubilitzadors i fongs micorrízics.
Josep Peñuelas
Aquests 'còctels de vida' actuarien com a gestors del nutrient, alliberant el fòsfor que ja està present al sòl de forma natural però que actualment es troba bloquejat. Això no només estalviaria costos als agricultors, sinó que evitaria la contaminació d'aqüífers.
L'estudi també destaca que amb aquesta nova troballa s'haurien d’actualitzar els models de mitigació del canvi climàtic, perquè el cicle del fòsfor és cabdal perquè les plantes absorbeixin CO₂ i el transformin en biomassa. Si els microorganismes del sòl no n’alliberen prou, actuen com un coll d’ampolla que limita la capacitat dels ecosistemes per absorbir carboni i, per tant, per mitigar el canvi climàtic.
Una xarxa invisible sota terra
El treball de revisió també aprofundeix en com funciona la relació planta-microorganimes. Aquests éssers vius invisibles a l’ull humà actuen com un banc i regulen constantment l’accés al fòsfor per part de les plantes. Com ho fan? Transformen el fòsfor en formes que poden assimilar les plantes mitjançant processos com la mineralització —que allibera fosfat a partir de matèria orgànica—, o el fan més soluble perquè les arrels l’absorbeixin.
Ara bé, aquesta relació no sempre és cooperativa: els microorganismes també poden retenir part del fòsfor per al seu propi creixement. Per això, la disponibilitat final de fòsfor per a les plantes depèn de l’equilibri entre els microorganismes que el mobilitzen i els que el retenen
Jordi Sardans
A més, moltes plantes depenen d’aliances amb fongs micorrízics, que amplien l’abast de les arrels i les ajuden a captar nutrients. Aquesta relació, fruit de milions d’anys d’evolució, permet accedir a fonts de fòsfor que d’altra manera serien inaccessibles. A canvi, les plantes aporten carboni i altres nutrients als microorganismes, “en una relació de simbiosi”, explica Sardans.
“Amb aquest estudi fem un pas endavant per entendre el cicle del fòsfor i obrim la porta a estratègies més sostenibles per produir aliments, millorar els models climàtics i preservar el funcionament dels ecosistemes”, conclou Peñuelas.
Article de referència: Peñuelas, J., Zheng, B., Tariq, A., Sardans, J. Microbial phosphorus cycling in terrestrial ecosystems. Nature Rev Microbiol (2026). https://doi.org/10.1038/s41579-026-01296-w
