El divendres passat, el CREAF va ser reconegut pel Cos d'Agents Rurals amb una distinció especial per la seva tasca en el projecte de seguiment de l'estat de salut dels boscos de Catalunya, el Deboscat.
A l'Illa d'El Hierro, a Canàries, l'aigua és un bé escàs i els seus habitants han hagut de buscar maneres creatives d’aconseguir-la al llarg de la història. Una de les maneres més antigues era l'arbre Garoé (Ocotea foetens), que, com altres arbres que viuen envoltats de boira i humitat, atrapa les petites gotetes d'aigua, així, la població emmagatzemava les gotes que queien des de les fulles cap a un pou.
Ocre, granat, marró, daurat... són els colors que més ens fan pensar en la tardor, perquè són les tonalitats que agafen les fulles dels arbres quan arriben els mesos d’octubre i novembre. Què fa que hi hagi aquest canvi de color? Per què les fulles passen del verd al marró abans de caure? La clau està en la clorofil·la, us ho expliquem.
La doctora Laia Pellejà, nova directora de la Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), ha visitat el CREAF en el marc del seu recorregut institucional pels centres de recerca catalans. Durant la visita, Pellejà s'ha reunit amb l'equip directiu del CREAF, que li ha presentat els seus projectes més destacats, així com els èxits recents en gestió de la recerca.
Per segon any consecutiu, el CREAF i VERIFICAT irrompran a les classes de secundària de Barcelona per desmuntar les informacions falses que circulen especialment a les xarxes socials sobre la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat.
Cada llac és un petit univers: hi viu fauna i flora pròpia, s’hi desenvolupen uns microorganismes o d’altres i l'aigua té la seva salinitat i temperatura específiques. Aquesta varietat de característiques fa que els llacs millorin la resiliència dels ecosistemes on es troben i aportin un munt de beneficis per la societat, com la regulació del cicle de l’aigua. No obstant això, els llacs també són el focus de moltes activitats humanes i estan exposats greument a l’escalfament global.
Les iniciatives de ciència ciutadana són cada vegada més valuoses per a monitorar l'estat de salut ambiental de les ciutats. El projecte europeu CitiObs busca establir aliances amb fins a 30 observatoris ciutadans per tal que el seu impacte traspassi fronteres i les seves observacions siguin més fiables i accessibles per a la presa de decisions i accions polítiques a escala local, nacional i global.
La transcendència de la COP16 –la conferència mundial de Nacions Unides sobre biodiversitat que comença aquesta setmana a Cali (Colòmbia)– està estretament lligada als acords històrics del Kunming-Montreal Global Biodiversity Framework (GBF) signats en l’anterior edició, ara fa dos anys. A la 16a.
