El novembre de 2016 es va posar en marxa amb molta il·lusió i confiança per enfortir l'agenda comuna ciència-gestió. Ara compta ja amb la participació de catorze entitats catalanes que aporten la seva expertesa en patrimoni natural i biodiversitat. Fem un recull de les cinc fitxes més consultades.
Margalef deia que la diversitat és una variable que no mesura el grau d’organització dels sistemes però dóna una idea de l’estat en què es troben en relació a la dinàmica successional. Amb la desigualtat passa el mateix: el seu increment, com el decrement de la diversitat, no és la causa del desgavell ecològic, però sí un símptoma mesurable d’una dinàmica del socioecosistema que no va en la direcció d’una organització més complexa, rica i madura sinó en la d’una organització més jerarquitzada, que no protegeix ni els drets humans ni l’entorn ecològic.
Comença un nou projecte per adaptar el riu Tordera (Catalunya) i el riu Serpis (Valencia) als efectes del canvi climàtic. Per fer-ho, comptaran amb la participació de la ciutadanía i dels actors implicats en aquestes conques. Es farà donant un impuls a dos espais de governança ja existents: la Taula de la Tordera i la Plataforma Serpis.
L'estudi liderat pel CREAF i publicat a la revista Evolution pren els ocells com element d'estudi i demostra que la mida del cervell és més important a l'hora de formar noves espècies que altres característiques com la de ser una espècie generalista o el fet de viure en una illa. Els lloros són un clar exemple d'aquest fenomen, es caracteritzen tant per tenir cervells grans i també tenen un ritme de formació de noves espècies molt elevat. Actualment, hi ha més de 350 espècies de lloros vives a tot el món.
Un petit joc previ: mireu aquests dos gràfics breument. Si no els heu vist mai abans, us suggereixen alguna cosa? Podeu intuir què volen expressar?
El CREAF confia plenament en la cooperació científica i, en aquesta línia, cada cop s'internacionalitza més. Aquesta tardor l'Olga Roig i en Josep Maria Espelta han assistit a trobades sobre el sector forestal i polítiques ambientals a tot el món, des del Regne Unit fins al Líban. Us en fem un resum!
El projecte Big Mosquit Bytes ha estat seleccionat dins la convocatòria de salut de “la Caixa”. El projecte combinarà la ciència ciutadana i altres fonts de dades massives per a desenvolupar models innovadors que permetin predir el risc d'epidèmies, així com visualitzar aquest risc a temps real. La Red Nacional de Vigilància Epidemiològica ha notificat 1.800 casos importats de dengue, chikungunya i zika des de el 2014. La Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya va confirmar 700 casos d’arbovirosis importats entre 2015-2018.
El projecte, finançat pel programa LIFE, es desenvoluparà a les zones de muntanya mitjana, entre els 500 i els 1000m d'alçada. En aquestes àrees, el consorci liderat pel CREAF vol recuperar zones de pastures, introduir vinyes i gestionar el bosc per a la prevenció d’incendis forestals, entre d'altres accions.
La revista Ecology and Evolution ha publicat un article liderat pel CREAF i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC amb resultats preocupants per la conservació del tritó del Montseny. L’estudi conclou que el canvi climàtic i els canvis de cobertura vegetal que patirà el Parc Natural del Montseny posen en risc la seva viabilitat a llarg termini.
Les investigadores Sara Marañón i Rossella Guerrieri van participar dimecres passat en un cafè científic a la Casa Orlandai per explicar perquè és tan important el nitrogen per als éssers vius i com funciona el seu cicle. Ens han donat les seves opinions.
