Durant gran part del segle XX, el sòl va ser invisible als ulls de la regulació ambiental. Es considerava que era capaç d’absorbir, diluir o inactivar contaminants sense que això tingués conseqüències. Va ser a partir dels anys vuitanta quan aquesta visió va començar a canviar i el sòl va passar a entendre’s com un sistema viu que acumula contaminants i pot transferir-los a les plantes, als aqüífers, als animals i, en última instància, a les persones. Avui dia no hi ha dubte que la contaminació del sòl és un repte ambiental i de salut pública, fins al punt que ja hi ha legislació que obliga a eliminar contaminants que es van abocar fa dècades, o, si no és possible, almenys a neutralitzar-ne la seva mobilitat i toxicitat.
Amb aquest canvi de mirada va emergir una pregunta fonamental: com podem saber fins a quin punt un sòl està contaminat i si les mesures per netejar-lo funcionen realment? La resposta passa, entre altres coses, per observar petites espècies que viuen al sòl i que actuen com a termòmetres de la seva salut, com ara un tipus d’artròpode conegut com a col·lèmbol, àcars o un grup de cucs terretres anomenats enquitreids. Aquestes troballes han tingut un impacte directe en la manera com Europa regula avui la contaminació, i en tot aquest procés, la recerca del CREAF hi ha tingut un paper clau.
Una carrera de fons
La trajectòria de l’investigador del CREAF Xavier Domene està precisament lligada a l’estudi d’aquestes qüestions en el marc de l’ecotoxicologia. La seva carrera va arrencar l’any 2003 amb un doctorat en aquest àmbit i, a partir d’aquí, va començar a col·laborar amb grups internacionals amb un objectiu comú: desenvolupar noves metodologies estàndard i noves espècies model per saber fins a quin punt una substància és tòxica i quin efecte podria tenir sobre tot l’ecosistema edàfic -del sòl-.
A l’inici dels anys dos mil, encara hi havia un nombre reduït d’assajos biològics estandarditzats -també anomenats tests ecotoxicològics- que permetessin mesurar l’efecte real dels contaminants sobre el sòl, i encara menys per a residus de contaminació complexa.
Xavier Domene
Això feia que moltes avaluacions de risc es basessin únicament en anàlisis químiques, “un mètode insuficient que no reflectia els efectes reals sobre el medi”, explica Domene. Per omplir aquest buit, després d’anys de recerca i de col·laboració internacional, la comunitat investigadora va aconseguir ampliar i millorar el conjunt de tests ecotoxicològics estandarditzats.
Col·lèmbols, àcars i altres organismes per mesurar la salut del sòl
Una de les fites clau al CREAF per desenvolupar aquests nous tests ecotoxicològics va ser la recerca amb fauna edàfica. En especial amb col·lèmbols, però també amb àcars i enquitreids, organismes diminuts que sovint no superen el mil·límetre de llargada. Tot i la seva petitesa, viuen en contacte directe amb el sòl i reaccionen ràpidament a la presència de metalls pesants, pesticides, residus industrials o altres substàncies tòxiques. Són molt sensibles, fins al punt que la seva capacitat de sobreviure i reproduir-se es veu afectada fins it tot a concentracions molt baixes de contaminants. “Això els converteix en indicadors biològics especialment útils”, explica Domene.
A més, aquests organismes formen part d’una complexa xarxa de relacions amb altres éssers vius del sòl, des dels que s’alimenten de microorganismes fins als depredadors. Aquesta connexió fa que actuïn com a veritables sentinelles de l’ecosistema, “perquè si ells es veuen afectats per la contaminació, sabem que també afectarà a d’altres espècies clau de la xarxa tròfica”, afegeix Domene.
Xavier Domene, investigador del CREAF, Cornell University (Ithaca, NY, USA) 2010.
Foto de col·lèmbols que es va fer servir per fer el recomte final d'individus (adults i juvenils) al final del test ecotoxicològic OECD 232.
Mostres sòl experiment d'ecotoxicologia
Per arribar a estandarditzar un test ecotoxicològic, l’equip també va haver de demostrar que tant l’espècie indicadora com la metodologia funcionaven. Es va fer mitjançant els anomenats ring tests, o proves interlaboratori, en què centres de molts països apliquen un mateix protocol per verificar si obtenen resultats consistents. Les espècies estudiades van superar amb èxit aquestes proves, i es van consolidar com un dels termòmetres més fiables de la salut del sòl. Per exemple, aquests tests permeten avaluar el risc d’un contaminant abans que arribi al mercat o comprovar si els processos de descontaminació d’un terreny estan donant bons resultats.
Del laboratori a la normativa
Però la història no acaba aquí. Un cop aquests mètodes es van publicar en informes i articles científics, varen ser la base per a tests estàndards creats per a institucions com la OECD o la ISO. Aquest pas va facilitar-ne la seva incorporació a la legislació europea. En concret, l'ús de col·lèmbols del gènere Folsomia com a bioindicador de la contaminació del sòl, arran d’un ring test amb laboratoris de la Unió Europea, el Canadà i els Estats Units, va contribuir al desenvolupament del mètode OECD 232 l'any 2009, un protocol internacional d'ecotoxicologia del sòl.
Posteriorment, aquest mètode es va integrar, juntament amb altres tests amb espècies del sòl, a l'estàndard europeu EN 14735:2021, que permet determinar si un residu és ecotòxic, que “s'utilitza tant a Europa com en altres països com l'Uruguai i Colòmbia”, afegeix Domene. A més, el 2020, arran d’un altre ring test internacional, es va estandarditzar un test basat en l'àcar oribàtid Oppia nitens (EN ISO 23266:2021), “encara no s’ha inclòs oficialment en legislació per ser relativament nou, però té tot el potencial”, destaca Domene.
L’ús d'aquests estàndards és molt ampli. Gràcies a aquestes eines, es poden establir límits legals per a contaminants o residus, abans que siguin comercialitzats. A més de servir per regular, aquests estàndards també ajuden a avaluar l’eficàcia dels processos de descontaminació.
Aquesta trajectòria mostra una via d’impacte de la recerca en la societat diferent a altres més habituals, perquè no es basa tant en la interacció directa amb actors polítics o socials, sinó en generar coneixement científic-tècnic sòlid i rellevant que acaba integrant-se en estàndards tècnics i, finalment, en la legislació
Anabel Sánchez, responsable de l'àrea d'impacte del CREAF
Tot i que aquests estàndards ja estan consolidats, segons Domene l'ecotoxicologia del sòl afronta ara nous reptes. Un dels principals és avaluar l'efecte conjunt de diferents contaminants presents simultàniament, que poden potenciar els efectes tòxics que tenen per separat. A més, es volen estudiar materials com els bioplàstics, perquè tot i presentar-se com a alternatives més sostenibles en termes de biodegradació, encara requereixen demostrar que no tenen efectes tòxics sobre els ecosistemes. "Hem d'aconseguir mesurar l'impacte sobre la natura abans de començar a utilitzar-los de manera massiva, i els bioassajos tindran un paper clau en aquest objectiu", conclou.
Referències
