Les tecnologies digitals, l'ADN i una governança coordinada poden transformar el seguiment de la biodiversitat a Europa

La pèrdua de biodiversitat és un repte majúscul que implica seguir l’estat de les poblacions de moltes espècies, extincions, l’estat de conservació dels hàbitats, la distribució en l’espai dels individus, etc. Això són milions de dades que, per ser útils perquè els governs actuïn, han de ser sòlides i coherents. Un nou estudi liderat pel projecte EuropaBON i publicat a la revista Nature Reviews Biodiversity proposa una solució a aquest repte. Concretament proposa fer un pla integral que construeixi una xarxa moderna i integrada d'observació de la biodiversitat a Europa. Aquest treball, fruit de la col·laboració de 15 organitzacions de recerca, aspira a convertir-se en el model global per al seguiment de la natura al segle XXI.  

Malgrat que arreu d’Europa hi ha nombrosos programes que fan seguiment de la biodiversitat i dels ecosistemes, les dades que generen sovint no estan ben connectades entre elles. En alguns casos no són compatibles entre països i en d’altres hi ha llacunes importants d’informació. Aquesta fragmentació complica poder actuar amb rapidesa davant la crisi climàtica i ambiental.

L’estudi proposa connectar els sistemes de monitoratge de biodiversitat que actualment funcionen de manera dispersa, creant una xarxa coordinada a nivell europeu. Aquesta transformació es basa en tres elements principals:

• Variables Essencials de Biodiversitat (EBVs): Es tracta d’un conjunt de mesures biològiques estàndard, escollides per la comunitat científica, que permeten seguir els canvis en la biodiversitat al llarg del temps i en diferents ecosistemes. Les EBVs fan de pont entre les dades de camp, com ara llistes d’espècies, i els indicadors clau per a les polítiques de conservació, com la Llista Vermella de la UICN. També ofereixen un marc comú per valorar tant l’abundància d’espècies com la salut general dels ecosistemes.
• Centre Europeu de Coordinació (EBOCC): Aquest nou organisme europeu tindrà la responsabilitat d’unificar els mètodes de seguiment, coordinar els projectes i assegurar una gestió transparent de les dades sobre biodiversitat.
• Combinació d’innovació i coneixement expert: El model integra eines modernes com sensors digitals, intel·ligència artificial i ADN ambiental (eDNA) amb la contribució insubstituïble de la ciència ciutadana i dels taxonomistes especialitzats. 

Per al CREAF, aquesta publicació és un pas clau. Segons Lluís Brotons, el treball estableix “un marc compartit que permet treballar plegats en els seguiments de biodiversitat”. Gràcies a això, les dades recollides a Catalunya podran integrar-se en xarxes europees i internacionals. Així, el CREAF contribueix activament a l’Estratègia de la UE per a la Biodiversitat 2030 i al nou Reglament de Restauració de la Natura.