Quan fas fotos a gairebé 100 persones seguides i les escoltes, amb la intimitat i la fragilitat que suposa posar-se davant d’un objectiu, veus que cadascuna ha arribat a posar-se davant de la càmera del CREAF seguint camins molt diferents. Una fa escassos mesos que ha arribat al centre, una altra porta més de 25 anys treballant-hi, una ja sap perquè la farà servir, li han demanat en varis congressos on hi fa ponències, l’altra ha muntat el seu primer currículum, perquè tot just està al segon any de doctorat.
Davant de l’objectiu hi han passat totes les dones que, juntes, fan possible que la recerca del CREAF avanci i sigui possible, investigadores, tècniques, gestores, totes es preocupen perquè “no sé com posar-me perquè la foto quedi bé” o perquè “no soc gens fotogènica”, però totes comparteixen la il·lusió de tenir aquest regal.
"Al veure les dones passant per la sessió de fotos, gairebé totes qüestionant la seva imatge, era impossible no imaginar-se com de diferent hauria estat una sessió de fotos només d’homes. Aquesta diferència ens interpel·la i ens recorda que cal continuar generant espais perquè la feina de totes elles –gestores, tècniques i investigadores- sigui reconeguda sense el pes constant dels estereotips. És bonic prendre consciència, en encadenar les mirades, de la diversitat d’històries vitals que hi ha al darrere", Teresa Rosas, Responsable de Talent Acadèmic i Gènere