El pati de l’Escola Cervantes al barri de Ciutat Vella a Barcelona ha deixat enrere l'asfalt. Avui dia s'hi observa sòl amb vegetació, arbres, punts d'aigua i zones de joc naturals. És una de les més de trenta escoles de Barcelona que han transformat els seus patis gràcies a programes com ara Refugis Climàtics o Transformem els patis. Un nou estudi publicat a la revista European Planning Studies, liderat per Clara Jeanroy, investigadora de la Universitat d'Amsterdam, i Arjen Buijs, professor de la Universitat de Wageningen i amb participació del CREAF, analitza precisament aquestes iniciatives juntament amb el cas d'Utrecht als Països Baixos. Totes dues ciutats s'han proposat passar del gris al verd en aquest espai d'esbarjo amb un doble objectiu: crear refugis climàtics i millorar el benestar de l'alumnat. Entre les conclusions, l'equip científic destaca que el finançament públic és imprescindible per a garantir l'equitat entre barris. També assenyala que la veu de l'alumnat ha de tenir un paper actiu en aquest nou disseny per a respondre a les seves necessitats i fomentar la cura de la natura.
Els patis són un dels pocs llocs exclusivament pensats per a la infància, però s'han quedat obsolets per a les condicions climàtiques actuals i per als nous reptes educatius. Amb aquest estudi analitzem dos models capdavanters per a recollir el millor de cadascun d'ells i, també, identificar els desafiaments.
“Els patis són un dels pocs llocs exclusivament pensats per a la infància, però s'han quedat obsolets per a les condicions climàtiques actuals i per als nous reptes educatius. Amb aquest estudi analitzem dos models capdavanters per a recollir el millor de cadascun d'ells i, també, identificar els desafiaments”, destaca Corina Basnou, investigadora del CREAF, coautora de l'estudi i qui ha format part del grup assessor del programa Transformem els patis de Barcelona per a dissenyar els criteris i implementar aquestes mesures.
Algunes de les propostes comunes per a ‘renaturalitzar’ els patis inclouen reemplaçar l'asfalt per sòls permeables, per a disminuir l'efecte illa de calor i facilitar la infiltració d'aigua de pluja, “així reduïm el risc d'inundació en zones molt edificades”, puntualitza Basnou. També plantar diverses espècies d'arbres, arbustos i horts escolars per a aportar ombra i humitat, i, en el cas de l'hort, convertir-lo en una ‘aula a l'aire lliure’ per a aprendre a conrear o fer abonament amb compost. A més, en algunes escoles també s'han creat zones de joc naturals amb troncs o sorra perquè l'alumnat experimenti directament amb la natura i desenvolupi la seva imaginació. Però n’hi ha més. Una altra de les solucions, que ja s'ha implementat en algunes escoles d'Utrecht, són els boscos en miniatura o Tiny Forests -molta densitat d'arbres i arbustos en poc espai-, malgrat ser petits, ofereixen hàbitats per a ocells i insectes, refugi a l'estiu davant la calor i un aire més net de contaminació.
Segons l'equip, els beneficis socials d'aquesta transformació van més enllà dels col·legis, ja que algunes escoles també han obert els seus patis al veïnat fora de l'horari escolar per a oferir refugis climàtics comunitaris.
El finançament públic garanteix l'equitat
Un dels punts crítics que analitza l'estudi és el model de finançament que empra cada ciutat per a transformar les zones d’esbarjo del col·legi. En el cas d'Utrecht, els diners o els recursos arriben per petits subsidis, ONGs i comunitats escolars que dissenyen i mantenen els seus propis patis. Segons l'equip, aquest format té com a punt positiu el fet que les comunitats educatives s'hi involucren de manera més activa des de l'inici i sorgeixen idees molt innovadores. Al contrari, Barcelona aposta pel finançament públic, és a dir, es trien activament les escoles on intervenir, per exemple, aquelles que tinguin menys accés a zones verdes, i d'aquesta manera fomentar la justícia social, "la part negativa és que tot el procés es realitza de manera més jeràrquica”.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
La veu de l'alumnat
Totes dues experiències també han comptat amb nens i nenes per a definir els nous patis, encara que ho han fet de manera diferent. Barcelona, per exemple, s'ha basat en guies de l'Institut d'Infància i Adolescència, que ajuden els nens a expressar les seves preferències a través de jocs i murals on podien dibuixar com s'imaginaven el pati, què els agradaria incloure-hi, “però després d'aquestes sessions inicials, es queden al marge i la implementació queda en mans de tècnics, així que és possible que no es tinguin en compte necessitats”, assenyala Basnou. En canvi, Utrecht ha desenvolupat un model descentralitzat, on l'alumnat és protagonista durant tot el procés, “això els ajuda a responsabilitzar-se de la cura de l'espai”, explica Basnou. Exemples d'aquesta participació més activa són la celebració de ‘rituals’ per a traspassar llavors entre generacions o potenciar que l'hort el gestioni el propi alumnat.
Parc infantil al barri Congrés i Indians de Barcelona. Autoria: Corina Basnou, investigadora del CREAF.
“En general, el que veiem és que totes dues ciutats tenen lliçons que intercanviar. Per la seva banda Barcelona podria involucrar durant tot el procés a les comunitats educatives; en el cas d'Utrecht podria adoptar el model de finançament públic, que redueix les desigualtats”, explica Arjen Buijs, professor de la Universitat de Wageningen i un dels autors principals de l’estudi. Pel que fa als reptes comuns, l'equip destaca que han de trobar-se formes més efectives d'implicar els nens i confiar més en la seva capacitat de compresió i expressió. També escoltar més a aquells amb diversitat funcional per a respondre millor a les seves necessitats, per exemple, la disposició dels elements d'un pati pot influir en com una nena amb autisme es relaciona amb els seus companys. Un altre desafiament és convèncer als adults dels beneficis d'aquests canvis: “alguns encara perceben el joc amb fang com una cosa poc higiènica o pujar en els arbres com una cosa perillosa”, afegeix l'experta.
Per a realitzar l'estudi, han fet servir una metodologia comparativa qualitativa entre Barcelona i Utrecht, basada en l'anàlisi de documents oficials i entrevistes a actors clau –ajuntaments, ONG i representants de les escoles-, i s'han complementat amb el seguiment d'aquests processos. Quant a l'abast, a Barcelona s'han analitzat programes com ara Refugis Climàtics, que va transformar els patis de 10 escoles en barris amb poca infraestructura verda, i el posterior Transformem els patis, que el 2021 va aconseguir reverdir 12 centres i el 2022 en va sumar 17 més, avui dia continua aquesta iniciativa. A Utrecht, la recerca s'ha centrat en els patis finançats per la subvenció municipal Greening the Schoolyard, que finança la transformació de deu col·legis a l'any, també iniciatives impulsades per ONG com IVN Natuureducatie i Jantje Beton.
L'equip també destaca que “una ciutat que funciona per als nens funciona per a tothom”, així que els governs que impulsen estratègies de participació infantil obren, al mateix temps, la porta a la inclusió d'altres grups vulnerables. “Això sí, per a dur a terme aquesta transformació han d'integrar les escoles i a la comunitat educativa en la planificació urbana, promovent un diàleg amb especialistes com ara pediatres, biòlegs o arquitectes”, finalitza Basnou.
Article de referència: Jeanroy, C., Rodela, R., Basnou, C., Venner, K., & Buijs, A. (2025). Inclusive urban planning for and with children: planning green playgrounds in Barcelona and Utrecht. European Planning Studies, 1–20. https://doi.org/10.1080/09654313.2025.2546938
