Qui connecta la recerca amb la societat? Més enllà de les competències

En els darrers 'Racons de l'Impacte' hem parlat sovint de les activitats que ajuden la recerca a generar beneficis més enllà de l'acadèmia. Hem reflexionat sobre la importància de treballar amb actors socials, de construir relacions de confiança, de mesurar l'impacte o d'incorporar aquesta mirada a la cultura institucional.

Però darrere de totes aquestes activitats hi ha una pregunta que sovint queda en un segon pla: qui ajuda a fer possible aquests processos? Qui acompanya els equips de recerca a identificar oportunitats d’impacte, connectar amb la societat i transformar resultats científics en coneixement útil? Qui integra aquesta mirada des de l’inici dels projectes i impulsa una cultura institucional que reconegui i valori aquestes contribucions?

En els darrers anys han començat a aparèixer marcs de competències, programes formatius i comunitats professionals orientades a donar resposta a aquestes preguntes. Tot plegat reflecteix una realitat cada vegada més evident: la generació d'impacte requereix coneixements i capacitats específiques, però també persones disposades a construir ponts entre mons que no sempre es relacionen de manera natural.

Potser, doncs, la pregunta no és només quines competències necessitem per promoure l'impacte, sinó també qui són les persones que impulsen aquests processos i què necessiten per fer-ho possible.
 

Quan es parla d'impacte de la recerca, una de les qüestions que apareix recurrentment és la necessitat de desenvolupar noves capacitats professionals.

La literatura especialitzada ha intentat identificar quines habilitats i competències contribueixen a facilitar la connexió entre recerca i societat. Un dels treballs de referència en aquest àmbit és el marc desenvolupat per Julie Bayley, David Phipps i col·laboradors, que va sistematitzar diferents competències relacionades amb la mobilització del coneixement i la generació d’impacte de la recerca. 

Entre les més citades trobem la capacitat de comunicar de manera efectiva, escoltar diferents perspectives, construir relacions de confiança, facilitar processos de col·laboració, comprendre contextos diversos, gestionar projectes complexos o identificar oportunitats perquè el coneixement sigui utilitzat fora de l'àmbit acadèmic.

L’interès en definir un perfil adient per fer aquesta tasca no és casual. A mesura que la recerca incorpora amb més força dimensions com la ciència oberta, la cocreació o l'impacte social, també emergeix la necessitat de reconèixer i professionalitzar moltes de les activitats que contribueixen a fer-ho possible.

Aquesta preocupació també es reflecteix en iniciatives recents com RM Comp, el Marc Europeu de Competències per a Gestors de Recerca impulsat per la Comissió Europea, que incorpora àmbits com la comunicació, l’engagement amb stakeholders o la construcció de relacions dins de les competències necessàries per a la gestió de la recerca. 

Tanmateix, quan intentem resumir tot això en una llista de competències, correm el risc de simplificar excessivament una realitat molt més rica i diversa.
 

Quan escoltem persones que treballen al voltant de l'impacte, sovint apareixen aspectes que van més enllà de les habilitats que podem incloure en un marc competencial.

Hi trobem curiositat per entendre altres realitats i altres formes de coneixement. Interès per descobrir què passa amb la recerca quan surt de l'acadèmia. Capacitat per sentir-se còmode en contextos incerts, on els resultats no sempre són immediats ni previsibles. Iniciativa per posar en contacte persones que encara no es coneixen o per plantejar preguntes que ningú no s'havia fet abans.

Potser una de les característiques més habituals és la capacitat de veure connexions. Veure una oportunitat de diàleg on altres persones només hi veuen disciplines diferents. Detectar que una recerca pot ser útil per a un determinat col·lectiu. Imaginar col·laboracions que encara no existeixen.

No es tracta de qualitats exclusives d'un perfil concret ni d'un "tipus ideal" de professional. De fet, una de les lliçons que emergeixen amb més força és justament la contrària: no existeix una única manera de treballar cap a l'impacte.
 

Aquesta pregunta és més difícil de respondre del que podria semblar.

En algunes institucions ja existeixen unitats específiques d'impacte o perfils professionals dedicats parcialment o totalment a aquestes activitats. En moltes altres, però, aquestes responsabilitats es distribueixen entre persones responsables de comunicació, transferència, ciència oberta, participació, relacions institucionals o gestió de projectes. A vegades, fins i tot, és el mateix personal investigador qui assumeix bona part d'aquestes funcions.

Això fa que moltes de les activitats relacionades amb l'impacte continuïn sent relativament invisibles i difícils d'identificar. També contribueix a que els itineraris professionals siguin molt diversos. Algunes persones hi arriben des de la comunicació científica, altres des de la gestió de la recerca, de les polítiques públiques, de la transferència o de la participació ciutadana.

Aquesta diversitat és, probablement, una fortalesa. L'impacte necessita mirades diferents perquè els camins que connecten la recerca amb la societat també són múltiples.

Hi ha un altre element interessant: moltes d'aquestes capacitats no s'aprenen només en cursos o manuals.

• Com gestionem una relació que no evoluciona com esperàvem?
• Com expliquem la rellevància d'una recerca determinada a un públic concret?
• Com sabem quan insistir i quan és millor canviar d'estratègia?

Són preguntes que poques vegades tenen una única resposta. Sovint s'aprenen amb l'experiència, a través de l'assaig i error, de la reflexió i de la conversa amb persones que han afrontat reptes similars.

Per això les comunitats de pràctica estan adquirint cada vegada més importància. Aquestes iniciatives contribueixen no només a compartir recursos i experiències, sinó també a construir una identitat professional al voltant de l’impacte de la recerca. 

A nivell europeu, el grup temàtic d'Impacte de l'associació EARMA s'ha consolidat com un espai on professionals de diferents països comparteixen experiències, eines, reflexions i bones pràctiques al voltant de l'impacte de la recerca. Entre els seus objectius hi ha promoure la cultura d'impacte, millorar la impact literacy de les institucions i reflexionar sobre el paper i el reconeixement dels professionals de l'impacte. 

En l'àmbit català també estan emergint iniciatives en aquesta direcció, com la Comunitat de Pràctica d'Impacte impulsada per AGAUR o diferents espais compartits entre centres del sistema CERCA, que busquen facilitar l'aprenentatge mutu i la construcció col·lectiva de coneixement al voltant d'aquestes pràctiques.

Aquesta mateixa inquietud per entendre i donar visibilitat a aquests perfils professionals ha donat lloc a iniciatives com Voices of Impact, un espai impulsat per membres d’EARMAImpact que recull experiències personals i trajectòries de professionals de l’impacte d’arreu del món, mostrant la diversitat de camins que poden conduir a aquesta feina i la riquesa de perfils que hi contribueixen. 

Potser una de les aportacions més valuoses d'aquestes comunitats és que ens recorden que no hi ha una única manera de fer aquesta feina. Diferents contextos, institucions i persones requereixen aproximacions diferents.

 

En un Racó anterior parlàvem de la importància de construir cultures d'impacte saludables dins de les institucions. Aquesta reflexió continua sent rellevant aquí.
 

Perquè el repte no és només formar persones perquè adquireixin noves competències. També és crear les condicions perquè aquestes capacitats es puguin desenvolupar, utilitzar i reconèixer adequadament. Això implica disposar de temps per construir relacions, espais per experimentar i aprendre, lideratges que ho facin possible i institucions que entenguin i valorin aquestes contribucions.

Si les activitats orientades a l'impacte continuen sent percebudes exclusivament com una tasca afegida o secundària, serà difícil consolidar-les a llarg termini.

Potser la lliçó més important és que treballar cap a l'impacte no consisteix simplement a acumular competències ni a ocupar un determinat càrrec. És una combinació de coneixements, habilitats, qualitats personals, motivacions, experiències i oportunitats.

Cada persona hi arriba per camins diferents. Cada institució ho articula de manera diferent. I cada context requereix aproximacions diferents.

Per això, més que buscar un perfil ideal, potser ens convé construir entorns on persones amb experiències i talents diversos puguin aportar allò que saben fer millor, aprendre les unes de les altres i contribuir conjuntament a connectar la recerca amb la societat.
Perquè si els impactes poden prendre formes molt diferents, probablement també necessitem moltes maneres diferents de fer-los possibles.

•    Bayley, J., Phipps, D., Batac, M. i Stevens, E. (2018). Development of a framework for knowledge mobilisation and impact competencies. Evidence & Policy, 14(4), 725–738. https://bristoluniversitypressdigital.com/view/journals/evp/14/04/article-p725.xml
•    Bayley, J. i Phipps, D. (2023). Extending the concept of research impact literacy: levels of literacy, institutional role and ethical considerations. Emerald Open Research. https://www.emerald.com/eor/article/doi/10.1108/EOR-03-2023-0005/241192/Extending-the-concept-of-research-impact-literacy
•    European Commission (2025). RM Comp: The European Competence Framework for Research Managers. Marc europeu de competències per a gestors i gestores de recerca. https://research-and-innovation.ec.europa.eu/jobs-research/rm-comp-european-competence-framework-research-managers_en
•    EARMAImpact. Grup temàtic sobre impacte de la recerca de l’European Association of Research Managers and Administrators (EARMA). Comunitat europea de pràctica per compartir experiències, recursos i aprenentatges sobre impacte. https://earma.org/thematic-group/earmaimpact/ https://www.linkedin.com/groups/9317903/
•    Voices of Impact. Iniciativa impulsada per professionals vinculats a EARMAImpact per donar visibilitat a les carreres professionals, competències i experiències de les persones que treballen al voltant de l’impacte de la recerca. https://medium.com/earmaimpact-professionals/introducing-the-voices-of-impact-initiative-0c1acbb421be
•    CERCA. Iniciatives i comunitats orientades a promoure l’impacte de la recerca i l’intercanvi de bones pràctiques entre centres de recerca catalans. https://cerca.cat/qui-som/grups-de-treball-cerca/
•  AGAUR. Comunitat de Pràctica d’Impacte del sistema català de recerca i innovació. https://lnkd.in/p/er_fwgZ7; https://lnkd.in/p/ejVZHCTk