Aquestes dades aporten informació molt valuosa per entendre l'impacte dels incendis, ja que permeten conèixer l'estructura dels boscos que s'han perdut, incloent-hi el tipus d’espècies, la seva alçària i com estaven distribuïdes.
L'incendi del massís de les Gavarres a Catalunya ha afectat prop de 1.800 hectàrees, però més enllà de la superfície cremada, una nova anàlisi permet conèixer amb detall quin tipus de vegetació ha resultat més perjudicada i quina era la seva alçària abans del foc. En concret, l'anàlisi mostra que el 67,1 % de la superfície cremada correspon a alzinars i suredes, els boscos més característics d'aquest espai natural i també típics del paisatge Mediterrani. Pel que fa a l’alçària, els alzinars i les suredes cremats tenien una alçària mediana de 5,4 metres, tot i que alguns exemplars arribaven als 26,6 metres. Les pinedes presentaven una mediana de 4,8 metres, amb arbres que assolien fins als 29,1 metres i els matollars tenien 1,6 metres.
"Aquesta és una informació essencial per planificar la restauració dels boscos, estudiar la seva regeneració i comprendre millor els efectes dels grans incendis forestals en un context de canvi climàtic; utilitzada amb antelació, també pot ser útil per als organismes de protecció civil, els bombers, etc.", continua l'investigador.
Llistat de la vegetació afectada
Al mapa que han elaborat es considera bosc tota aquella superfície amb més del 50 % de cobertura vegetal formada per individus de més de dos metres d'alçària. La distribució de les cobertes afectades és la següent:
L'anàlisi l’ha liderat Xavier Pons, amb la participació del investigador del CREAF Mario Padial i l’investigador de la UAB Òscar González-Guerrero. Ho han fet combinant imatges del satèl·lit Sentinel-2C, el Mapa d'Usos i Cobertes del Sòl elaborat pel CREAF i la UAB, i dades lidar -una tecnologia de teledetecció basada en làser-. Una de les novetats de l'estudi és que s’ha fet servir una metodologia publicada recentment, que empra dades lidar que proporcionen un mapa continu d'alta resolució (2 × 2 metres). Gràcies a aquesta metodologia es pot conèixer l'alçada mediana, la màxima o la dispersió de la massa forestal afectada, “una informació poc habitual en aquest tipus de treballs”, finalitza Pons.