Annelies Broekman porta al Parlament propostes per la futura Llei de seguretat climàtica de Catalunya

Catalunya treballa en una proposició de Llei de seguretat climàtica, on es planteja un conjunt de mesures per accelerar el disseny de polítiques coherents amb l’emergència climàtica posant l’accent en la necessitat de garantir els criteris de precaució, de donar un paper clau al coneixement de la comunitat científica, la participació ciutadana i la transparència en la supervisió dels avenços en seguretat climàtica a Catalunya. 

Per afinar-la, s’ha obert un període de consultes amb diverses entitats i actors. La investigadora del CREAF Annelies Broekman ha estat una de les convidades i ha comparegut recentment al Parlament de Catalunya. La seva intervenció ha servit per aportar propostes sobre la necessitat d'impulsar una governança per a l’adaptació al canvi climàtic basada en la gestió dels ecosistemes i articulada en les mateixes estratègies de desenvolupament local i territorial. També enfortir la resiliència del món local que està en la primera línia de resposta als impactes climàtics i comptar-hi per formular solucions. 

De fet, es planteja la creació d’una Trajectòria d’Escalfament de Referència per a l’Adaptació a la Crisi Climàtica (TERACAT), que implica la revisió de pràcticament tots els instruments de planificació i gestió, com ara el turisme, l’habitatge, l’energia o la gestió de l’aigua, per establir un horitzó de planificació territorial a +4 °C per a l’any 2100 per a totes les administracions públiques presents a Catalunya.

Les aportacions formulades en termes d’innovació a la governança per a l'adaptació van rebre molt d’interès i al torn de preguntes es va poder entrar una mica més en detall sobre les eines i enfocaments concrets que ja tenim a l’abast i que estan avalats pels resultats de la recerca del Grup d’Aigua i Canvi Climàtic del CREAF dels últims quinze anys.

En aquesta línia, Broekman coordina el projecte ClimaGov, una iniciativa que treballa precisament per reforçar la governança per l’adaptació al canvi climàtic a Catalunya. En concret, promou la integració de l’adaptació en les estratègies de desenvolupament local i territorial. També impulsa sistemes de seguiment i avaluació per mesurar com la governança contribueix a millorar la capacitat de resposta i la resiliència dels territoris davant dels impactes del canvi climàtic. La iniciativa compta amb el suport del Fons Climàtic de la Generalitat de Catalunya i entre els seus objectius específics hi trobem donar suport científic, acadèmic i tècnic als espais de governança existents, fer seguiment dels processos d'adaptació local en diferents territoris catalans, impulsar noves iniciatives i connectar actors, projectes i recursos per reforçar les polítiques d'adaptació al canvi climàtic. 

Durant la compareixença, Broekman també ha defensat que la crisi climàtica s'ha d'abordar des d'una perspectiva sistèmica, "en què l'activitat econòmica no es desvinculi dels límits ecològics ni de la natura". En aquest sentit, ha advertit que les actuals prioritats estratègiques europees, orientades a garantir l'accés a materials crítics per a la defensa i la transició energètica, poden comprometre la conservació del medi natural i la llei proposada podria ajudar a evitar que la protecció de la natura perdi encara més força a Catalunya. En aquest sentit, remarca la importància de la creació de l’Agència de la Natura, entre d’altres. 

Així mateix, Broekman ha remarcat que celebra que la llei proposa una moratòria de la creació i ampliació d’infraestructures de transport fòssil, com per exemple l’ampliació de l’aeroport del Prat. No obstant això, també ha expressat preocupació per la proliferació d'infraestructures amb un elevat impacte territorial, com per exemple el projecte d’instal·lar un centre de dades vinculat a la intel·ligència artificial a Móra la Nova, o la macro central de biogàs de La Sentiu de Sió.  

Igualment, ha defensat la necessitat que els projectes que volen reforçar l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic a Catalunya han de comptar amb la veu del territori i d’instituir espais de deliberació i cocreació per a la transició justa. Posa d'exemple la manca de transparència i diàleg respecte a plans d’instal·lació d’energies renovables com el PLATER o de noves infraestructures hidràuliques plantejades amb la llei de Transició Hídrica, a servei d’un creixement insostenible en els escenaris climàtics futurs. 

En aquesta compareixença també han participat la Fundación Empresa y Clima, la Plataforma de Defensa del Delta de l’Ebre, diversos investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Clúster de Residus de Catalunya, entre d’altres.