Què és l’exposoma o com l'entorn influeix en la teva salut

Si preguntem a algú del carrer què són els gens i què tenen a veure amb nosaltres, la majoria de persones sabrien que estan relacionats amb el color d'ulls o el risc de malalties, entre altres coses. Però, si la pregunta és què és el exposoma, és probable que molt poca gent sàpiga contestar, i és que aquest és un concepte relativament recent -es va encunyar en 2005-, però que cada vegada cobra més rellevància per a entendre com afecta l'exterior a la nostra salut: des de l'aire que respirem, fins al menjar que mengem o els llocs on vivim.

En concret, abasta la totalitat de les exposicions ambientals a les quals ens enfrontem des de la concepció fins a la mort. Inclou factors com ara la contaminació atmosfèrica, la radiació ultraviolada, la dieta, l'estrès, les interaccions socials i, fins i tot, el clima. A diferència del genoma, que és relativament estable, l’exposoma és dinàmic i canvia constantment al llarg de la nostra vida, deixant una petjada única a la nostra salut. Per exemple, la Comissió de Contaminació i Salut de la revista científica The Lancet va alertar que la contaminació va estar responsable, ni més ni menys que, de nou milions de morts prematures en 2022, una de cada sis morts a tot el món. 

“L’exposoma inclou tots els factors no genètics que influeixen en la salut, des d'agents físics i químics fins a entorns socials i de comportament”, explica Josep Peñuelas, investigador del CSIC en el CREAF. 

L'entorn que ens envolta és molt ampli, és per això que l’exposoma es divideix en tres grans àmbits:

1. Exposicions externes generals: inclouen factors socials i ambientals més amplis com l'estatus socioeconòmic, l'educació, el clima i els entorns urbans o rurals.
2. Exposicions externes específiques: aquesta categoria cobreix factors més directes i quantificables com ara la dieta, la contaminació, els additius alimentaris, els pesticides, la radiació, les infeccions i els hàbits de vida com fumar o l'activitat física.
3. Exposicions internes: implica la resposta del cos al món exterior: la inflamació que causa l'estrès, el delicat equilibri de la flora intestinal, o el aprofitament dels nutrients del menjar. 
   
   L'expert destaca que aquest nou marc és una oportunitat perquè la comunitat investigadora pugui estudiar les interaccions d'una infinitat de factors ambientals, tant externs, per exemple, si respires contaminació, què menges, si fumes o no, com els interns, per exemple, els bacteris que habiten en el nostre cos, l'estrès o l'epigenètica i, especialment, “com la interacció entre tot això dona forma a la nostra salut”, afegeix.

Recentment, el Institut d’Estudis Catalans ha presentat un informe pioner sobre aquest àmbit de recerca: “Descobrint el exposoma: explorant les influències ambientals sobre la salut. Noves eines de recerca per a fer visible allò invisible". El document, de moment disponible en català i en anglès, l'han coordinat dos membres de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC, el director de la unitat d'ecologia global CREAF-CSIC-UAB Josep Peñuelas i el cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Vall d'Hebron, Josep Tabernero Caturla. Al llarg del text, analitzen en profunditat l'impacte de la contaminació atmosfèrica, els contaminants químics tòxics, l'entorn urbà i l'estil de vida en la salut humana. També l'oportunitat que representa aquest nou marc per a dissenyar estratègies de medicina preventiva i personalitzada. 

Durant la presentació, que va tenir lloc el març passat, Josep Peñuelas va destacar especialment els vincles entre l'ecologia i la medicina: “el món microscòpic està canviant ràpidament, i un exemple paradigmàtic són els gens de resistència als antibiòtics, presents a l'aigua, els sòls agrícoles i els aliments que consumim, la qual cosa té una gran transcendència per a la salut”.