El Projecte CREDIBLE obre a consulta pública un informe que vol evitar que la producció d’aliments i la biodiversitat es vegin confrontades

Quan es parla de projectes d’agricultura regenerativa, és molt important entendre com es relacionen la captura de carboni, la productivitat del cultiu (o quantitat de collita) i la biodiversitat. Això és un repte científic, i és per aquest motiu que l’informe recent del projecte CREDIBLE, “Com evitar que la producció d’aliments i la biodiversitat es vegin amenaçades i afavorir sinergies positives”, explora aquest tema després de parlar amb agricultors i representants d’associacions agrícoles. El document, fet per Pilar Andrés i Enrique Doblas (CREAF) i altres experts, està disponible aquí i està obert a consulta pública.

Un dels punts clau d’aquest informe és que, per animar els agricultors a utilitzar tècniques de captura de carboni, s’ha de posar l’accent en la rendibilitat de la finca, i això vol dir no només tenir en compte el benefici econòmic de la quantitat de collita que s’obté. Per exemple, una finca que cuida el sòl i la biodiversitat pot tenir menys problemes amb plagues o sequera i necessitar menys pesticides, cosa que a la llarga suposa més diners a la butxaca. Per això, cal tenir en compte també aquests beneficis i fer un pla global abans d’implantar projectes de carboni, perquè l’agricultura regenerativa no es valori només com un cost extra.

1. No tot és un cost extra. Molta gent pensa que la captura de carboni i l’agricultura regenerativa només suposen més despeses. Però això és un error perquè no es fa una bona valoració econòmica global. El grup de treball recomana fer un pla complet abans de començar projectes de captura de carboni, per veure tot el que pot aportar la finca en conjunt.
2. La captura de carboni i la biodiversitat van juntes. Ambdues coses ajuden a que les collites siguin més resistents, per exemple, davant plagues o la falta d’aigua. No es poden separar ni valorar per separat. Els beneficis ecològics han de formar part de la salut econòmica global de la finca. Els programes de carboni han d’ajudar a fer que la finca sigui més sostenible econòmicament, no només amb més ajuts, sinó consolidant el negoci.
3. Més ajuda on és més difícil. En zones seques, com algunes parts del Mediterrani, adaptar-se a aquestes pràctiques és més lent. Per això, les compensacions i els incentius per a aquestes zones haurien de ser més alts o durar més temps.
4. Compensacions diferents però complementàries. Els ajuts per conservar la biodiversitat haurien d’anar de la mà dels ajuts per a la captura de carboni. Però també cal que la comunitat científica treballi per trobar indicadors clars que es puguin mesurar fàcilment a nivell de finca.

L’informe del grup de treball explica tot això amb detall i recull les opinions d’agricultors de diferents regions i usos del territori. No et perdis la oportunitat de donar la teva opinió en aquesta consulta pública, que està finançada per la Unió Europea i supervisada per un Grup d’Experts que ajuda la Comissió Europea a crear el marc de certificació per a la captura de carboni i l’agricultura del carboni (CRCF).