Els boscos del món estan entrant en una nova era, caracteritzada per l'homogeneïtzació, la pèrdua de biodiversitat i l'afebliment dels ecosistemes. Així ho demostra un ampli estudi internacional publicat recentment a la revista Nature Plants, liderat per la Universitat Xinesa East China Normal University i on ha participat el CREAF. En concret, l'equip ha analitzat més de 31.000 espècies d'arbres a tot el món i ofereixen una visió global de com és probable que canviïn els boscos en termes de composició, resiliència i funcionament ecològic. La situació forestal a la Península Ibèrica és coherent amb les conclusions d’aquest estudi global, ja que s’ha observat l’expansió d’espècies amb una alta capacitat colonitzadora en ambients pertorbats o degradats. Entre aquestes hi ha espècies exòtiques invasores, com l’ailant, i també formacions dominades per espècies oportunistes afavorides per la gestió forestal, com algunes espècies de pins, les plantacions d’eucaliptus o les acàcies.
Aquesta dinàmica té conseqüències greus, ja que incrementa el risc d'incendis forestals, disminueix la biodiversitat i compromet la capacitat dels nostres boscos per emmagatzemar carboni a llarg termini, un factor clau en la lluita contra el canvi climàtic
Josep Peñuelas, investigador del csic al CREAF i coautor
Aquest fenomen s’explica, en part, perquè les espècies com els roures o les alzines, tenen una fusta més densa amb fulles gruixudes i arrels fortes, així que creixen lentament i necessiten més temps per establir-se. En contraposició, les espècies oportunistes o colonitzadores actuen com a “velocistes”, per exemple, els pins creixen molt més ràpid perquè tenen fusta menys densa i fulles més lleugeres, arrelen amb facilitat i ocupen els espais lliures després d’una pertorbació com ara un incendi.
“A més, com que creixen més ràpid, aquesta expansió l'ha afavorit l’activitat humana, per exemple, repoblant zones cremades amb pins o promovent plantacions d’eucaliptus per a la producció de fusta”, afegeix Peñuelas. L’investigador també aclareix que “això no vol dir que els pins siguin dolents per se, el problema és afavorir-los on no toca”.
La columna vertebral dels boscos està en perill
Segons l’estudi, aquesta tendència s’observa a tots els boscos del món i, en general, les espècies més amenaçades solen ser les especialistes de creixement lent. En aquest sentit, l'estudi mostra que gairebé el 41% de les anomenades espècies arbòries naturalitzades -espècies que no són originàries d'una zona, però que ara hi creixen de forma silvestre- posseeixen característiques com a creixement ràpid i fulles petites. Això les fa adequades per a entorns alterats, però poques vegades exerceixen les mateixes funcions ecològiques que les espècies natives.
Eucalyptus tereticornis. Autoria: Ethel Aardvark, CC BY 3.0.
A més, destaquen que l'homogeneïtzació dels boscos afecta amb especial duresa les regions tropicals i subtropicals, on es concentrarà l'augment futur del risc per a les espècies que són la columna vertebral d’aquests boscos. "Parlem d’espècies altament úniques, especialment concentrades en regions tropicals i subtropicals, on la biodiversitat és alta i els ecosistemes estan estretament interconnectats. Quan les espècies autòctones especialitzades desapareixen, deixen buits en els ecosistemes que les espècies invasores rarament aconsegueixen omplir, fins i tot si són de creixement ràpid i d’alta dispersió", afirma Jens-Christian Svenning, professor i director del Centre de Dinàmica Ecològica en una Biosfera Nova (ECONOVO) de la Fundació Nacional Danesa de Recerca, al Departament de Biologia de la Universitat d’Aarhus, i un dels principals autors de l’estudi.
La gestió activa dels ecosistemes és essencial
A l'estudi, l’equip ha moldeat com és probable que les espècies arbòries es propaguin o desapareguin sota escenaris futurs. Els resultats indiquen clarament que les espècies de creixement ràpid es tornaran encara més dominants en els propers decennis.
Davant d'aquest panorama, cal limitar l'expansió descontrolada d'espècies exòtiques invasores i, alhora, protegir els arbres autòctons de creixement lent i els que estan amenaçats. "A més, és fonamental mantenir la diversitat funcional entre les espècies arbòries per garantir la resiliència a llarg termini dels nostres ecosistemes i per preservar la biodiversitat en un món de canvi accelerat", conclou Peñuelas.
Article de referència: Guo, WY., Serra-Diaz, JM, Guo, K. et al. Global functional shifts in trees driven by alien naturalization and native extinction. Nat. Plants (2026). https://doi.org/10.1038/s41477-025-02207-2
